La reina de la nit

27 Gener, 2006 17:03
Publicat per aladern, tal com surt

Ja ho veus, Wolferl, acabes d’obrir els ulls i sembla que tothom ja hagi de parlar de tu. Au, petit, no tinguis por, que ta germana Nannerl ja sap fer anar el bressol. Tenir un pare violinista i compositor no deu ser el millor regal del món, dic jo. Per què, sinó, hem de parar taula o anar a dormir al ritme d’una cançó qualsevol? I ja no et dic res de caminar pel carrer a un pas rítmic determinat pel progenitor. I què me’n dius d’endevinar les notes de les campanes de Salzburg? Tot això et diverteix? És clar que, sent la Nannerl tan espavilada tu no has de ser pas menys. Vegem, per què agafes aquest clavicèmbal si no t’hi cap a les mans? Vint-i-set de gener... no pots ni imaginar-te d’aquí a dos-cents cinquanta anys el que dirà de tu mig món! Et faràs un fart de viatjar, ja t’ho dic ara jo. Emperadors, reines... tots s’ajupiran als teus peus. El Papa et donarà la màxima condecoració: La Croce della Speron d’Oro. Seràs precoç en tot, menys potser en amors, i la jove cantant Aloysia se’t quedarà a Mannheim. Però mira si dóna voltes el món, que quan vagis a Viena trobaràs la germana petita d’aquella, la Constanze, amb qui finalment et casaràs. I les passareu de tots colors, amb més salut i amb menys, dies grassos i dies sense escudella per fer passar la gana. Per fer bullir l’olla qualsevol encàrrec et serà bo. Pensa, perquè vegis, que la teva obra més universal, La flauta màgica, la composaràs enmig de moltes obres, quan més et bulli el cap. Una d’elles serà un rèquiem que per poc no acabaràs. Això serà cap allà al mil set-cents noranta-un. Falta encara prou. Jo, d’aquí a dos-cents cinquanta anys, em quedaré escoltant la Callas –aquesta no la coneixeràs. Llàstima, perquè t’hauria agradat- com interpreta La reina de la nit. Que famós que seràs, Wolferl!


9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Aladern!!! M'ha emocionat molt!! L'escrit i la cançó!!! Deu ni do... poc s'imaginava l'Amadeus...

Publicat per Unmei 27 Gen 2006, 17:40

Dona... sí que emociona la Callas, sí. Però tu també deus estar una mica toveta :) això de tenir ja les maletes preparades... oi?
;)

Publicat per Ramon 27 Gen 2006, 17:48

Que xulo llegir i escoltar...i la versió per la Callas insuperable!!!

Publicat per jaka 27 Gen 2006, 20:55

Sí, Jaka, i pensa que tot això ha vingut del "superheterodino"!! ;)

Publicat per Ramon 28 Gen 2006, 09:52

La música té poders insospitats. Les seves vibracions poden afectar a nivell cel.lular i alterar algunes reaccions bioquímiques produint respostes diferents segons els subjectes en forma d'emocions diverses i fins i tot poden arribar a alterar els estats anímics i en conseqüència es poden utilitzar per facilitar les sanacions terapèutiques.

Publicat per Violant de Bru 28 Gen 2006, 13:31

Sí Violant es ben veritat el que dius, jo quasi mai puc escoltar música quan treballo, m'altera, canvio el xip en un moment, de vegades tinc malenconia ( no se de que) i se que si em poso ha escoltar una determinada música tot canviarà... però de vegades no vull canviar m’agrada “arrossegar-me”:-))

Publicat per jaka 28 Gen 2006, 14:04

Jaka, de fet quan tinc un mal dia el millor que puc fer és escoltar música per recuperar la serenitat i l'optimisme que em caracteritza. Mai falla!

Publicat per Violant de Bru 28 Gen 2006, 16:04

que bonic, m'ha emocionat!! saps, els nens del meu cole em van dir ahir " Carai que viejo! cuantas velas en el pastel!" xD

Publicat per imma 28 Gen 2006, 17:23

És que els crios tenen cada sortida, oi?

Publicat per Ramon 28 Gen 2006, 18:43