Havia promès que un dia faríem el cóc de garrofa. Aquí el teniu, negre com la xocolata. Segur que no heu tastat mai un pastís amb un sabor semblant, és diferent a tot el que pugueu imaginar-vos. Aquest que us presento es tracta d’un cóc de garrofa amb nous, deliciós i d’una flonjor extraordinària. De fet, de farina de garrofa només en porta 1/3 part, les altres dues terceres parts són de farina de blat normal. Al ser la farina de garrofa d’una textura molt fina, semblant a la del cacau en pols, penso que es deu barrejar amb una altra per tal de que agafi volum. No ho he provat mai, però si el cóc el fes només amb farina de garrofa, segurament el resultat final seria una cosa semblant al flam, o una textura similar al pastís de formatge.

La farina de garrofa, pel seu aspecte i per la seva olor, fa l’efecte que sigui cacau en pols, però un cop el tenim cuit, el sabor dista força de semblar-se al de la xocolata. Podríem dir que s’hi assembla de lluny, però és una altra cosa. No sabria dir com, però diferent. S’ha de tastar. Som-hi.
Primer barrejarem bé el sucre i la mantega, fins que siguin homogènies. Després hi afegim els rovells d’ou i continuem barrejant. A continuació es tamisen les dues farines i el llevant conjuntament, tot treballant força la pasta. S’hi afegeixen les nous a trossos (si es vol, se’n poden guardar unes quantes meitats per a guarnir-lo un cop està cuit, enganxant-les amb melmelada o mel).
Per últim hi mesclem les clares d’ou que haurem muntat prèviament a punt de neu forta. Recordeu que per muntar-les bé han de ser fredes i posar-hi un pessic de sal. Millor fer-ho amb un robot que a mà. La barreja de les clares muntades i la massa s’ha de fer amb delicadesa, per tal de no trencar l’estructura d’aquelles.
Finalment, ho aboquem tot en un motlle que haurem untat amb mantega i ho coem al forn a una temperatura de 180º durant 25 minuts.
I ja està. Fàcil i boníssim. A berenar...!

Ingredients:
200 gr. de sucre integral de canya
200 gr. de mantega
4 ous
100 gr. de farina integral de blat
50 gr. de farina de garrofa
1 sobre de llevat
150 gr. de nous a trossos

Avui us explico la manera de fer el cóc de l’àvia Cinta. La Cinta és una àvia d’aquelles que ja no se’n troben, de les d’abans. Com ara l’àvia Remei, però en dolç.

Ja és ben cert que hi ha tantes maneres de fer el cóc com forners tenim. Desconec quantes variants pot arribar ha haver-hi. Aquest d’avui, està fet seguint el tradicional mètode de mesurar els ingredients amb l’envàs d’un iogurt. Tècnica especialment útil si la bàscula de que disposem no és electrònica i ens hem de barallar amb l’agulla de la balança. El que li trobo d’especial a aquest cóc, és que barreja ratlladura de taronja i de llimona i també hi incorpora una poma ratllada. A més, en comptes de les tradicionals gotes d’anís, l’àvia Cinta no s’està d’orgues i n’hi aboca directament mig vaset. Apa, carai amb aquesta àvia!

No crec necessari explicar els passos a seguir, però si hi ha algun novençà(ana) que encara no s’ha decidit (i no miro a ningú) recordeu que primer s’han de barrejar bé els ous, el sucre, el iogurt, l’oli i l’anís. Quan ho tenim ben barrejat, hi afegim la farina juntament amb el llevat. Ja sabeu que la farina és millor sempre incorporar-la passant-la per un colador, per tal d’evitar que faci grumolls. Finalment hi afegim les ratlladures i la poma ratllada.

No hi ha cap inconvenient en posar els ous sencers, però els bons pastissers ja sabeu que si heu separat les clares i les munteu a banda, el resultat final millora molt. Per muntar bé les clares cal que siguin ben fredes, i un pessic de sal també hi ajuda. Si no sou experts de veritat, no perdeu el temps intentant muntar-les amb una forquilla i un plat, aneu cap al desastre segur. Agafeu el robot i deixeu-vos de romanços.

L’àvia aquesta m’havia dit de coure’l uns 50 o 60 minuts (no sé quina classe de forn deu tenir). Vigileu amb el vostre. Jo, el meu forn (elèctric de convecció), l’he programat a 30 minuts i ha quedat perfecte. I recordeu sobretot que no es pot obrir el forn mentre la massa està pujant. Apa, petons i bon profit!

Ingredients:
3 ous sencers
1 iogurt (pot ser de llimona o del que vosaltres volgueu)
3 iogurts de farina
1 iogurt i mig de sucre
Mig iogurt d’oli
Mig iogurt d’anís
Ratlladures de taronja i de llimona
1 poma
1 sobre de llevat en pols

El que us ensenyo avui no és una llepolia. O sí. Només us diré que aquest pa l’he dut en algunes de les excursions que fem, i un dia van venir a caminar uns amics d’una amiga que resulta de són de Can Fanga –els amics de l’amiga- i sabeu que em van dir quan el van tastar? Que el pa era més bo que la coca (no mal interpreteu, està clar que volien dir la coca de la fleca). A principis d’any ja vaig explicar en un altre bloc com faig el pa a casa. Ho vaig fer a petició del Dhamma arran de les nostres xafarderies pel Rebost de l’aeroplà (Tina, ens has fet una mala jugada deixant-nos sense el Rebost, no s’hi val). Per no repetir-me ara, els que estigueu interessats en fer-vos el pa aneu allà i veureu tot el procés per fer un pa tan eixerit com el que us ensenyo a la foto -o fotos, que ja veieu que m’he empescat un truc-. Hi ha diferents variants en el mètode, naturalment; però l’essencial és captar la idea bàsica, ja m’enteneu. Ah, i una curiositat, aquest llibre que veieu que li fa de suport al pa es diu “Sabidurías, 365 pensamientos de maestros de la India” i és d’on vaig escanejar la fotografia del post d’ahir.

Aquí us poso els ingredients del pa que faig jo. La quantitat és per omplir dos motlles.
1 Kg. Farina
Mig litre d’aigua tèbia
20 gr. de sal
1 pessic de sucre
20 gr. de llevat de forner
1 raig d’oli d’oliva verge
2 cullerades de sèsam
1 cullerada d’anís en gra

Es poden fer moltes classes de pa. De vegades, a aquest que faig, li afegeixo nous i queda boníssim. Tinc algunes receptes on explica com fer el pa d’espècies, pa de malta, pa de fruits secs, etc. El que sí que he fet és pa de formatge. Una passada! Fa temps em van portar d’Itàlia un tac monstruós de parmesà autèntic. Se’m va quedar sec com una pedra. Per enllestir-lo, vaig decidir fer pa de formatge amb una recepta que em van donar. És un pa diferent a tot el que hagueu pogut tastar. Val la pena provar-ho. La recepta és aquesta:
Per un pa de 450 gr.
230 gr. de farina
mitja cullerada de sal
100 gr. de formatge ratllat (al gust)
1 cullerada de mostassa
15 gr. de llevat de forner
15 cl. D’aigua tèbia.

Canvio de tema i torno a les llepolies. Avui us ensenyaré com faig el “panetonne”, unes postres italianes que com tots sabeu són típiques de les festes nadalenques. Allà, se sol prendre acompanyat de “mascarpone”, una espècie de crema batuda. Podeu trobar diverses variants de panetonne, tal com haureu observat a les botigues pels vols de Nadal. La recepta que us proposo és la que a mi em dóna més bon resultat. De fet, abans de festes n’acostumo a fer uns quants per a regalar als amics més propers, els encanta, o almenys això diuen. Si el feu el 25 de desembre donareu el cop, us ho ben asseguro.

Digue’m llépol, però davant de qualsevol pastís els ulls em fan pampallugues i la salivera creix i creix sense parar... (digue’m exagerat). La veritat és que, quan ahir la Menxu parlava de la recepta del pastís de la kriz_peta, em vaig dir ipso facto: Aquest també l’haig de fer. Moltes gràcies, lobby xocolater manresà! Mireu-los, repasseu-los i tasteu-los (amb els ulls!) i veureu que tots són una mica diferents, tots tenen el toc personal de l’artista pastisser, faltaria més! Jo, en comptes de fer-li una cobertura de xocolata, també m’he estimat més abocar-li artísticament la xocolata per sobre abans de coure’l. El resultat? Hummmm!! Tot de rius de xocolata desfeta que han penetrat per tot l’interior...!!
Un altre dia us explicaré com faig el cóc de garrofa. Espectacular! La farina de garrofa també té un gust molt semblant al de la xocolata, encara que sembli mentida. En aquest d’avui, la base és una de les moltes variants que fem servir per fer el “pa de pessic”, després ja ve la imaginació de cadascú. Apa, doncs, no sigueu mandrosos i prepareu-vos un bon esmorzar, que aquest dissabte bé s’ho val...

Pareu atenció, noies, no penseu pas que anem a fer ara mateix l’espot de LU. No, què va! (De totes maneres, per si de cas, podríeu tenir uns glaçons ben a prop o una peixera a l’abast de la mà. I si ens hem de tirar a la piscina... ep, cap problema!!). Del que es tracta és de celebrar com es mereix que la Noemí Unmei se’ns en va cap a terres irlandeses. I no podríem fer-ho de millor manera que amb aquesta Sacher que he preparat seguint les precises indicacions de la Nica (una eixerida integrant del lobby xocolater manresà, gràcies Nica!). En honor a la Catalunya central, volia substituir el rom Pujol per ratafia del Bages, però noi, ni al Caprabo ni enlloc no n’he trobat. A veure si un dia d’aquests n’envieu vosaltres alguna ampolla cap aquí a baix, això comptant que a La Cellera no se les hagin apropiat totes. Si voleu tastar la Sacher i fer un brindis amb la Unmei, passeu-vos pel vaixell i allí ho compartim amb ella i tota la resta de la tripulació: l’acollida, el Grumet, el Lloro, el Capità, la Isnel, en Giorgio, la Silenci, la Namaga, el Joan, l’Aina, el Frederic, l’Omar, l’Init, la Nit... i tutti quanti que puja i baixa com i quan vol i se sent a gust en tan idíl·lica companyia. Aquest brindis va per tu, Unmei. Molta sort en el camí que comences, i no ens oblidis que nosaltres tampoc no t’oblidarem. Xin-xin!!