Posta del sol a la Mola

01 Agost, 2007 08:44
Publicat per aladern, paisatges

Sí, després d’un bon parèntesi (l’ascensió al Preikestolen és un punt i apart que ja explicaré en un altre moment) hem tornat a les nostres muntanyes per gaudir-les plenament. I l’excursió d’aquest dissabte no podia ser altra que la semi-nocturna a la Mola de Colldejou que des de fa una pila d’anys organitza, al pic de l’estiu, la nostra Associació (AEC) amb un notable èxit de participació (enguany érem un centenar llarg, els participants). Es tracta de sortir a mitja tarda per, un cop arribats a dalt la Mola, gaudir alhora de la posta de sol i la sortida de la lluna. Per això mateix la data cada any es canviant i es tria en funció del dia en que aquella fa el ple. Després, tots junts, fem un sopar de motxilla i baixem per l’altra banda de la muntanya amb la companyia de la llum de la lluna, si no és que tinguis la mala sort que et molesti algú que duu el frontal encès. A la nit, a dalt refresca força i cal portar una mica de roba d’abric, però enguany és de les nits que ens ha fet una vetllada més serena. A la baixada, era especialment encisant veure com la platejada llum de la lluna reverberava per sobre els núvols baixos que s’ajeien a tocar del coll del Guix. Després, quan arribem al poble, ja a les tantes, encara tenim un ressopó amb cava a dojo i un bon rom cremat com a cirereta de l’esplèndida nit. Ei, per la tarda a la pujada suem de valent, però alguna cosa especial tindrà aquesta sortida quan cada any s’hi apunta més gent.
 
 
Altiu rocam de la Mola, el cor amatent no deixa lloc a la fatiga quan a mitja tarda grimpo pel teu pedregar llevantí. Enrere he deixat l’atapeït alzinar que fa boscatge ombriu als teus peus. Quan torni, ja entrada la fosca de la nit, m’esmunyiré cap a migjorn per les sinuositats del coll del Guix. La tarda és xardorosa i el cel encalitjat; la cresta que et corona, com la testa superba d’un gegant, estamordeix el coratge del novell. Dalt la miranda dels teus espadats, conquerida l’extensa calma que s’obre als quatre vents, em refà un fresc oreig, restes d’un garbí o marinada que em regala aquesta blavor de mar que gairebé toco amb els dits. A ponent, el sol rogent fa via i rodola cap a la posta. La lluna plena, afable i tímida, treu el nas per llevant. Ella encara vesteix d’una pal·lidesa extrema; l’astre rei sembla que menstruï als braços de les serres de Pàndols i Cavalls. Mentre l'ànim se'm va asserenent, adés em perdo embadalit mirant aquí i allà. Oh! Sol i Lluna que jugueu al fet i amagar, no us diré pas adéu, sinó que m’acomiado fins a l’albada que aviat em vindrà a despertar.
 
 
 
No cal posar gaires comentaris perquè les imatges parlen per elles mateixes. Apuntar, només, que aquestes sabatilles avui polsoses, aquest estiu han trepitjat altres muntanyes molt lluny de casa nostra, també d’una bellesa extrema.
 
 

6 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Beseit: riu Matarranya i riu Ulldemó

22 Maig, 2007 18:31
Publicat per aladern, paisatges

 

Cap de setmana llarg i intens a la comarca del Matarranya. Vam fer estada a Beseit per tal de visitar els rius Matarranya i Ulldemó. El primer dia ens arribàrem fins a les Gúbies del Parrissal, lloc espectacular com pocs. Vora el riu Matarranya vam trobar una natura exuberant, molta aigua i fins i tot una mica de pluja, no gaire. Espadats impressionants a banda i banda del riu i una munió de rapinyaires (voltors?) que els senyorejaven amb vol majestuós. Arribats al Parrissal vam girar cua; allí l’aigua et barra el pas si no és que vulguis nedar. També es pot salvar l’escull pel costerut pas del Romeret, cosa que no vam fer. L’endemà remuntàrem el riu Ulldemó, diferent però també espectacular. Aquest dia vam gaudir de molt de sol, vistes bellíssimes i tolls d’aigua encisadors. Vam tornar cap a casa amb el sarró ple. Sobretot, ens enduguérem dins la retina dels ulls una bellesa difícil de descriure i un mar de sensacions que perduraran molt temps.

 

Disposats per a la marxa

Camps ufanosos a les envistes dels Ports

Impressionants espadats verticals

Quina bellesa! No cal dir res més

El camí i el riu s'obren pas com poden

Sembla difícil però no ho és. Emocionanat sí

Ens cal cercar el pas més adient

Gaudim al màxim d'aquests trams de riu

Apa! Un salt i mira de no posar el peu a l'aigua

Ens envolta una gernació d'agulles calcàries

I l'aigua regalima per tot arreu

Estem arribant al cor de les Gúbies del Parrissal

Les parets dels cingles sembla que vulguin tancar-se per sobre dels nostres caps

Final del nostre trajecte. A partir d'aquí només aigua i parets de roca

Alguns no es conformen. Sembla com si vulguessin continuar

Més bellesa al descobert

No patiu per mi, sé nedar

Però el que no sé, és si tots aquests en saben

Tornem per on hem vingut. A tots ens agradaria quedar-nos més estona

El capvespre damunt Beseit. El temps s'atura

El riu Matarranya vist des del pont vell

El pont i el riu

L'endemà, una parella matina i se'n va a fer un vol. Gaudeixen d'una bella albada

L'ombra de l'amor és allargada

Una bonica balconada de les moltes que trobem

Després d'esmorzar enfilem el camí vers el riu Ulldemó

Encisador, idíl·lic... falten paraules

Tornem a fer equilibris per tal de no sucar

Una parella i el riu de teló de fons

En fila índia i fent equilibris per sobre les pedres

A la tornada no podem evitar remullar-nos en les aigües fresques i transparents

I en arribar al poble, tots de cap a l'abeurador! Crec que hem exhaurit les reserves de resfrescos i birres del bar. Només se sent un comentari: a tots ens han quedat ganes de tornar-hi. El que heu vist fins aquí, tan sols és un petit tastet de dos dies inoblidables.

13 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Reus-Prades-Reus (Només 55 Km!)

07 Maig, 2007 07:53
Publicat per aladern, paisatges

Ara fa un any vaig fer aquest post on explicava la tradicional sortida a Prades que fem un grup de voluntaris de l’Associació Excursionista de Catalunya per preparar la Caminada Reus-Prades-Reus, que aquest any serà la XI, el proper 3 de juny. Aquest cap de setmana hem tornat a gaudir d’aquesta excursió, intensa i gratificant per la bellesa del seu recorregut. Vam pujar a Prades el dissabte, ens vam quedar a dormir al càmping del poble i vam tornar ahir diumenge. Cinquanta-cinc quilòmetres i escaig fets sense pressa, repassant l’itinerari i l’estat del camí. Comprovant senyals i col·locant alguna fletxa indicadora ja en vistes a la Caminada del proper mes. Ens ho vam passar bomba, tant a la anada com a la tornada, i també la nit que vam fer a Prades. Aquí teniu unes quantes fotografies, no per fer-vos enveja, sinó perquè comproveu que l’excursió val la pena i us animeu a apuntar-vos per la Caminada del dia 3, que no cal fer-la tota, si no es vol. Tenim un autocar preparat per recollir els supervivents!

Aquest any a la pujada del dissabte tan sols érem sis. I només UNA valenta! (la més maca del món mundial)

A la sortida del Picarany agafem el Camí de Prades

La Font del Roure raja força. Podem agafar provisió d'aigua

Dinem a la Creu Trencada, ja dalt els Motllats

A l'arribar a Prades ja tenim més companyia. Farem unes cervesetes als porxos de la plaça

La cèlebre font de la Vila Vermella i l'església de Santa Maria, a la plaça

És l'hora de sopar i hem fet molta gana! (aquí ja som més colla)

Un sopar com el d’avui s’havia d’acabar amb una riquíssima Sacher de xocolata (ja sabeu la recepta)

Hem dormit a la mateixa cabana de l'any passat

Abans d'agafar el camí de tornada farem un bon esmorzar

Sortim de Prades i ja veieu quina verdor i com va tot d'aigua

El Perelloner del Cisterer, al Cap dels Plans, al camí de La Febró. Arbre declarat monumental

A la sortida de La Febró travessem a gual el Riu Siurana que tot just neix una mica més amunt

Pugem cap a la Serra de La Mussara

Els plans de La Mussara, verds i florits

Aquí comença el Camí de les Tosques, que ens portarà fins a Vilaplana. Ja veiem allà lluny Reus i el mar

Al migdia sol i calor, aigua fresca i cristal·lina. Sense comentaris

Dinem al Casal de Vilaplana. I descansem, que ja toca

Col·loquem un altre senyal. No volem que el dia tres ningú es perdi. Al fons Vilaplana i una part de la serra de La Mussara

A prop de l'Aleixar trobem el pi de les Planes, o del Fernando. Un dels dos arbres momumentals de l'Aleixar, junt amb l'alzina del Mas de Borbó. Al post de l'any passat ja vaig posar les impressionants mides que ateny



Aquí es pot apreciar millor la impressionant volta de canó del seu tronc

L'Aleixar (la vila rodona) i l'ermita de Sant Blai. Allí, a l'ermita, va néixer el meu avi Quim, que venia d'ermitans de generacions. Després al carrer del Forn hi havia Ca l'Ermità. Al fons tanca la panoràmica la mejestuosa serra de La Mussara

I ja som a Reus, a la Boca de la Mina. Vam pujar sis i tornem catorze. Hem arribat tots i per la cara que fem ningú no diria que hem caminat 55 km. (o si?) Alguns més cansats que altres, però tots amb ganes de tornar-hi l'any que ve.

13 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Passats per aigua II (i arrossada a Cambrils)

02 Maig, 2007 07:14
Publicat per aladern, paisatges

La nostra amiga Jaka m’ha explicat la solució per continuar publicant imatges al blog. Moltes gràcies, maca! He obert un compte a Flickr i enllaçaré les imatges des d’allí, fins que duri el crèdit, ja que la capacitat que et donen tampoc no és il·limitada, però 100 Mb poden donar per a molt.

Aquí teniu les fotos de diumenge passat, una excursió que ja us vaig dir que va ser passada per aigua. Vam arribar remullats com mai, però ningú no es va fer enrere. Clar que... potser el que ens estimulava a caminar era la impressionant arrossada que en esperava al final de camí. La idea inicial era fer l’arròs al mateix punt d’arribada, l’ermita de Santa Marina, a Pratdip; però a l’últim moment vam decidir anar a Cambrils, al mateix lloc de l’any passat. La vam encertar de ple, meteorològicament parlant!

A la sortida del poble voregem la Riera de la Vall de Capçanes (aigües avall, Riera de Marçà). Ahir va dir el Mauri a TV3,que els 239 litres recollits durant el mes d'abril a Falset (a un cop de pedra d'aquí) era la quantitat més important des del 1916. Només cal que veieu el panorama d'avui!

Hem caminat una bona estona i ja veiem el Mas del Collet, dalt d'un pujol a tocar del cingle del Racó de la Sendal.

La pluja ens impedeix gaudir plenament de la bellesa del Racó de la Sendal.

Necessitem una mica de sopluig per esmorzar i decidim enfilar-nos fins al mas.

Un mas rònec s'està convertint... potser en una casa de turisme rural? Si és així, el lloc és magnífic. Us el recomano!

Aquí podrem esmorzar tranquil·lament.

Mentre esmorzem gaudim de la bellesa de la vall i del dia plujós.

Tornem a caminar i més aigua a sobre nostre.

Ens acostem a La Fou. Aigua per baix i aigua per dalt!

Una altra masia amagada entre cingleres. Aquests eren els dominis inexpugnables del Carrasclet quan lluitava contra els Borbons.

Una aturada per reagrupar-nos. Sembla que la pluja vulgui donar una mica de treva.

La treva és un miratge. Un altre cop arrenca a ploure amb ganes.

Entre l'aigua i els núvols es pot copsar la bellesa de la muntanya. Destaca la silueta de la Mola de Genessies.

Quan arribem a la carretera de Llaveria semblem una processó fantasmagòrica.

Ja estem al vessant de les Costes, mirant a Santa Marina. La boira amenaça tancar-se i decidim fer l'últim tram per les marrades de la carretera.

L'aigua no para i ara, a més, la boira se'ns tira a sobre. Sembla que descendim un port pirinenc.

Algun espavilat decideix que ja no vol fer més marrades i baixa pel dret.

No sé si aquell de dalt, el que obre l'aixeta, ho ha fet expressament, però tot just arribar a l'ermita de Sta. Marina para de ploure.

L'autocar ens porta fins a la platja, entre els termes de Cambrils i Montroig del Camp. Anem a una masia que hi ha a ran de mar i tenim una gana de lleons.

El dia vol continuar rúfol, però maremeva quina bellesa!

Aquí tenim els cuiners i les peroles de la nostra salvació. Més d'un s'apropa al foc per tal d'eixugar-se una mica la roba.

Aquest arròs caldós amb conill i pollastre té una pinta impressionant.

Com molt bé diu la dita: A la taula i al llit al primer crit. Només per previsió, hem col·locat les taules sota la porxada de la casa. El xofer de l'autocar també dina amb nosaltres. És argentí i és el primer cop que ve amb nosaltres. Sembla bon jan i s'esforça a parlar en català.

N'hi ha que ja tenen el plat buit, però jo vaig pel segon!

El senyor Eusèbio (quin cuiner més eixerit que tenim!) no vol que sobri res. Més d'un s'emporta la carmanyola plena cap a casa.

Un tiberi com cal s'ha d'acabar amb un bon rom cremat. No hi ha millor antídot contra els constipats.

Abans de marxar recollim tota la paradeta. Som educats i volem deixar-ho tot tal com ho hem trobat.

Encara tenim temps de gaudir d'unes ullades de sol vora l'aigua del mar. Aquí tenim unes vistes cap a ponent.

I aquí cap a llevant. Allà lluny Cambrils i més enllà Salou.

Tornem cap a casa. Està bé el que bé acaba. I malgrat la pluja del matí, marxem contents perquè hem gaudit d'una bona caminada i d'un agradable dinar de germanor. Fins la propera!

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

D'Arbúcies a Santa Fe de Montseny

15 Abril, 2007 22:01
Publicat per aladern, paisatges

Salt d’aigua a la Riera de Santa Fe, poc abans d’amansir el seu ímpetu a l’embassament del mateix nom. Aigües avall, aquest corrent es coneix amb el nom de Riera de Gualba, que és afluent de La Tordera.

Una flor humil del Montseny captada amb macro. Un bon fons de pantalla en format gran.

Tota la colla dinant a l’arribada a Santa Fe de Montseny. Al migdia el temps s’ha tornar rúfol i feia una mica de fresca. La qualitat de les imatges de vídeo no és gaire bona, però cal tenir en compte que es tracta d’un enregistrament fet amb la càmera fotogràfica.

L’excursió des d’Arbúcies a Santa Fe de Montseny en fotografies. No les comentaré perquè ja parlen per elles soles de la bellesa del paisatge. En la imatge agafada des de la presa de l’embassament, veureu que es retallen al cel les siluetes del Turó de l’Home i de Les Agudes. Gaudiu-ne de la mateixa manera que hem gaudit nosaltres de la caminada.

7 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Gallicant i Els Gorgs

10 Abril, 2007 12:13
Publicat per aladern, paisatges

Natura morta
sota la blavor del cel.
La llum èlitre.

Gallicant no era gran cosa. Un petit llogaret, avui totalment aterrat, que pertany a l’Arbolí i que es troba en un replà, que forma una gran balconada sobre la vall del riu Siurana, als peus del Puig de Gallicant (1009 m.) de forma completament cònica. Un lloc on es gaudeix d’una gran serenor i d’unes panoràmiques incomparables.
A la sortida d’Arbolí agafem el GR7

Dalt l’altiplà ja veiem Gallicant i la vall que entalla el riu Siurana.

Gallicant ens rep amb un el seu immens silenci sota la volta del cel.

La vall del riu Siurana, el pantà del mateix nom, el poble de Siurana encimbellat dalt de l’esperó d’un contrafort de les Muntanyes de Prades, i voltat d’impressionants cingleres. Al fons tanca la majestàtica silueta del Montsant.

El Gorguet s’escola per un forat...

... i va a petar a una cadolla que ha excavat el Barranc de la Font Canaleta.

Uns metres més enllà, el Gorg gran salta dins un gran bassiot.

La mainada i els grans xalem d’allò més...

De tornada passem pel Mas d’en Ribelles de Dalt, penjat sobre un rocam de la vall del riu. Un altre esquelet del passat.

Des del mas, el riu Siurana a vista d’ocell. Darrere d’aquell tomb sabem que hi ha el Molí de l’Esquirola i les aigües que baixen del Barranc de la Gritella. Hi hem estat fa uns mesos.

13 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Una terra per estimar

30 Març, 2007 17:53
Publicat per aladern, paisatges

Cel i terra i mar, i una llum indescriptible que ho retalla tot. Aquests són els límits del meu petit món, uns horitzons que no sé fins on arriben, que s’escampen més enllà del que puc aprehendre amb els ulls clucs. Imatges de la meva terra que em retornen avui que el cel és tan blau.

El dia es desperta apartant el vel de la nit. Un corc blanc ha foradat el cel.

El 25 de febrer resseguíem el GR92 a l’eixida del Tarragonès. Ens hem aturat a esmorzar al petit i bell poble de Bonastre, just a l’entrada del Baix Penedès.

A la distància el relleu de la meva terra, les carenes i les valls que em fan tothora de bressol. Les gaudeixo ara sota aquesta llum imponent, les seguiré veient el dia que em quedi orb. Les conec com casa meva, en conec tots els topants i els seus noms.

Estem al terme d’Albinyana, la mirada és serena i clara, tot i les pinzellades de terreny humanitzat (com una taca a l’escorça de la muntanya, les traces d’un conegut parc aquàtic)

A l’ermita de Sant Antoni d’Albinyana descansem. Un núvol i els braços d’una figuera encara despullada em serveixen d’ombrel·la per fer aquest contrallum.

La plana penedesenca de punta a punta. El proper dia que sortim, el 25 de març, serem a les muntanyes de l’altra banda de la planura endinsant-nos cap al Garraf.

El cel es tanca i es congria la tempesta. La gropada ens ve de ponent. Quan Sant Pere obri les aixetes i regali aigua al camp assedegat, nosaltres ja estarem a sopluig i tindrem el sarró ple d’imatges inoblidables. També del cor se’ns vessarà l’amor per aquesta terra, una terra per estimar.

7 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Per terres penedesenques

26 Març, 2007 12:29
Publicat per aladern, paisatges

Avui seguim el GR92, en el tram que va des de Sta. Oliva (Baix Penedès) fins a Vilanova i la Geltrú (Garraf). L’etapa d’avui serà la darrera d’aquesta temporada. El GR92 és un sender de Gran Recorregut que comença a Portbou (l’Alt Empordà) i finalitza a Ulldecona (Montsià) a l’extrem més meridional del Principat. Està dividit en 31 etapes i el seu recorregut total és de 583 km. Ressegueix en bona part la línia de la costa o transcorre paral·lel a ella. Nosaltres el vàrem començar el 2005 a Ulldecona i n’hem resseguit un tram cada mes, en la temporada de caminar que va de la tardor a la primavera. Recordeu que ja en vaig parlar en les etapes de l’Ametlla de Mar, de l’Hospitalet de l’Infant i en la de Cambrils. Avui estem en terres penedesenques i arribarem fins al Garraf. Poc a poc anem fent camí recordant aquella frase: Un jorn de caminar és una setmana de salut.

El canvi d'hora ens fa una mala jugada i sortim de Sta. Oliva a trenc d'alba. No hi fa res: De bon matí, quan els estels es ponen, hem de sortir per guanyar el pic gegant...

Arribem a l'Arboç del Penedès i ens donen la benvinguda els seus edificis singulars.

No hi ha dubte que els "indianos" van deixar empremta al poble. El que en el seu dia potser era ostentació, avui és bellesa per admirar.

Si l'exterior és bonic, imagineu-vos com han de ser les exquisitas de l'interior!

La "Giralda" de l'Arboç, famosa en tot el món!

Ja som a les envistes de Castellet. Allí pensem aturar-nos per esmorzar.

Un racó d'aquesta població tan encisadora.

Hem d'aturar-nos un moment per gaudir de la bellesa monumental de Castellet.

I a sota mateix del poble el pantà de Foix.

Una parada a Can Cassanyes per reagrupar tota al colla. Ens hem enlairat i tenim unes magnífiques vistes de la planura penedesenca.

L'Alt i el Baix Penedès es confonen en la distància. Al fons la serra del Montmell.

Quan arribem a Vilanova i la Geltrú són les tres de la tarda. Hem fet 24,6 km i qui més qui menys està mort de gana.

I quan arribem a casa, a les quatre de la tarda, potser només pensem en descansar. Però segur que al cap de poca estona ja tindrem al pensament la propera caminada, que serà... passat Setmana Santa!

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Collformic-Turó de Tagamanent-Aiguafreda

12 Març, 2007 17:32
Publicat per aladern, paisatges

L’excursió d’avui torna a transitar pels bells paratges del Montseny. L’autocar ens deixa a bona hora a Collformic, al bell mig del Parc Natural del Montseny. La ruta d’avui ens portarà tothora vers ponent pels plans enlairats del Cafè, de Les Ginestes i de La Calma, seguint el GR-5 per una pista molt ben condicionada i amb unes vistes extraordinàries. Passarem per l’acimat Turó de Tagamanent, on farem parada per dinar, i tot seguit emprendrem un ràpid i pronunciat descens per un corriol fins Aiguafreda. Allí ens espera l’autocar per retornar-nos a casa.

Arribem a Collformic i abans de res fem un mos. Cal agafar forces. Tot seguit encetem la ruta dins d'un dia clar i assolellat. A la nostra esquena deixem la sendera que puja al Matagalls.

Les vistes des d'aquí dalt són extraordinàries, i el dia acompanya.

Passem pels plans del Cafè, de Les Ginestes i de La Calma. Al nord la plana de Vic i unes vistes impressionants dels Pirineus.

Ja veiem allà lluny el Turó de Tagamanent. I molt més lluny, cap a ponent, les inconfusibles siluetes de La Mola i Montserrat.

El Mas de l'Agustí. Renoi, quina calma ques es repira aquí dalt!

El Ramon davant d'una panoràmica que talla l'alè.

L'afuat Turó de Tagamanent el tenim més a prop.

A redós de l'ermita dinem i descansem tot gaudint de les vistes i de la bona companyonia.

Fins i tot algú té temps de fer una mica de becaina. Abans de marxar d'aquest lloc tan encisador fem una foto de grup i... avall que fa baixada!

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

De cim en cim

01 Març, 2007 09:57
Publicat per aladern, paisatges

He renovat la plantilla i he modificat la capçalera del bloc. La fotografia que he triat la vaig fer el passat disset de desembre quan vàrem pujar el pessebre al Montsant, la muntanya prioratina que tan estimem els excursionistes de les comarques meridionals i d’arreu. És la mateixa fotografia que vaig incloure en les Postals nadalenques i que no em canso de mirar. M’agrada perquè conec cada cim com casa meva, el seu nom, el seu relleu, la seva aspresa o la seva ufanor. Des de dalt la Roca Corbatera, el cim culminant del Montsant i oberta als quatre vents, la vista no es cansa de mirar. Et fa sentir com un ocell, a punt d’emprendre el vol de cim en cim, et fa sentir com el cor et batega més fort.

14 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Reus-Prades-Reus en imatges

15 Maig, 2006 20:27
Publicat per aladern, paisatges

El proper quatre de juny està previst que se celebri la X edició de la Reus-Prades-Reus, puntuable per la IX Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC. Aquest any coincideix amb el 50è aniversari de la fundació de la nostra entitat, l’Associació Excursionista de Catalunya de Reus, i la caminada també serà puntuable per al Campionat de Catalunya per entitats.

Organitzar la caminada porta la seva feina i s’ha de tenir tot ben preparat. El passat cap de setmana un grup de socis vam anar a repassar el camí, posar senyals i esporgar la vegetació que envaeix els senders. Es tractava de pujar a Prades el dissabte i baixar el diumenge, quedant-nos a dormir a Prades. Entre la feina i el plaer vam omplir el cap de setmana, xino-xano i sense presses. Clar que no vam batre cap rècord, es tractava de passar-nos-ho bé i enllestir el camí perquè el dia de la caminada estigui tot a punt. Aquí teniu algunes imatges d’aquests dos dies llargs i profitosos. Us animeu per al dia quatre? Com més serem, més ben ens ho passarem.

Quan arribem a la Font del Roure ja tenim gana de veritat. Estem sota mateix dels repetidors de TV de La Mussara.

A la Creu Trencada, caminant per la carena dels Motllats.

El poble de Capafons i la vall del riu Brugent, que neix sota de Prades.

La roca singular de Picorandan i Capafons al fons de la vall.

Una paradeta per descansar, només falten 3 quilòmetres per arribar a Prades.

Quan arribem, el primer que fem és anar de cap a l'abeurador... de la cervesa, naturalment!

La famosa font de la vila vermella i l'església de Santa Maria.

Anem cap al camping i aquesta és la caseta que ens donen per a nosaltres sols.

Sopant al restaurant. Ben menjats i ben beguts... toca riure una estona. I això que encara no havíem demanat el cava!

L'endemà, després d'un bon esmorzar, ja estem a punt per a la marxa.


El petit poble de La Febró, a la vall del riu Siurana.

A la sortida de La Febró hi ha la Font del Pubill. Aquí carreguem d'aigua que ara ve la pujada a La Mussara i suarem de valent.

Els plans de la serra de La Mussara. Al fons les serres de Llaberia, de Tivissa, de Cardó, i encara al final la silueta del Caro, als Ports de Tortosa-Beseit.

Vista del Camp des de La Mussara. Entre els últims turons i el mar s'aprecia el nostre destí: Reus. Ara ens toca una forta baixada pel camí de les Tosques.

El poble de Vilaplana, als peus de la serra de La Mussara.

El pi de la Planes, conegut també pel nom de pi del Fernando, està al terme municipal de l’Aleixar en el camí que surt cap al nord direcció Vilaplana. El pi té una talla total de 19,5 metres, un volt de 4,55 metres (equivalent a un diàmetre de 1,45 metres) i de 4,9 metres a la soca. El diàmetre de la capçada és de 27,6 metres i se li calcula una edat aproximada als 500 anys. Es tracta d’un pi pinyer i va ser declarat arbre monumental el 8 de febrer de 1990.

Ja no sé si aguanto el pi, o el pi m'aguanta a mi. Fa vuit hores que hem sortit de Prades i encara ens en queden dues fins a casa. Però després del que portem fet durant ahir i avui, el que resta de camí serà una passejada. Han estat dos dies ben aprofitats i ens ho hem passat la mar de bé. Fins la propera!

29 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Excursió i arrossada

09 Abril, 2006 18:53
Publicat per aladern, paisatges

Avui fèiem l’última etapa de la temporada del GR-92 entre l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils. Una excursió a tocar del mar on en la major part del recorregut hem trepitjat la fina sorra de la platja. Caminar per la vora de l’aigua, en aquest temps, sempre és un plaer. T’acompanya la remor constant de les ones i quilòmetres d’arena nua. Però l’excursió d’avui tenia un al·licient afegit. Quan s’acaba la temprada sempre organitzem un gran tiberi, som gent de caminar però també ens agrada el bon menjar, faltaria més. Tenim un mestre cuiner que és una joia, cada any ens prepara un plat diferent. Avui es tractava de fer un arròs amb tords. No cal dir que ha estat un dia rodó. Final de temporada i, fins la propera!

La sortida. Avui hem arribat a la xifra de vuitanta-dos. Per què sera?

Caminant per la vora del mar. En aquest tram, gairebé sense platja.

El nostre xef particular, el senyor Eusebio, i els seus ajudants.

Vista general de l'envelat. A vint metres de la platja!!

Un dinar no és un dinar si després no hi ha un bon cremat.

I, és clar, després de menjar i beure com uns fartaners, tots contents.
Cap a casa, i fins l'any vinent!

12 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Rojals i la Mola d'Estat

02 Abril, 2006 20:36
Publicat per aladern, paisatges

Un altre matí he pogut gaudir d’una excursió magnífica. L’abril ha començar abonançat i avui ha fet un dia perfecte per anar a la muntanya, ni fresca ni massa calor. Això si, al bo del migdia el sol apretava de valent i se’ns han enganxat els primers colors de l’any, que a tots ens convenen després de passar l’hivern abrigats. Hem sortit del poble de Rojals direcció a la Mola dels Quatre Termes, i després de resseguir per pistes planeres els magnífics i ufanosos boscos dels plans de Sant Joan, a l’extrem oriental de les Muntanyes de Prades, hem fet cap a la Mola d’Estat. A la tornada hem agafat una altra ruta que passa per l’antic lloc dels Cogullons, on avui dia només existeix un refugi del C.E. Montblanc. Entre l’anada i la tornada, han estat unes quatre hores de caminar per paratges molt bonics i, sobretot, gaudint d’unes vistes extraordinàries. Des de la Mola dels Quatre Termes (1120 m.), per exemple, a l’est es divisa perfectament Montserrat i al Sud-oest els Ports de Tortosa-Beseit, amb l’emblemàtic Caro. La Mola d’Estat, de 1135 m., és un paratge encisador. Un rocam envoltat de cingleres i tota la vall del riu Brugent als peus. És un lloc que enamora i que encomana una pau d’esperit molt especial, i que jo conec des de les caminades de joventut. Sempre que hi vaig, trobo que em falten paraules per explicar totes les sensacions viscudes allà dalt.

El bonic poble de Rojals, amb totes les cases molt ben arreglades. Situat a 979 m. d’altitud, actualment és pedania de Montblanc i té només 29 habitants. Moltes de les cases fan de segona residència. Des del poble es pot gaudir d’unes vistes excepcionals sobre la major part de la Conca de Barberà.


A tocar del punt geodèsic de la Mola dels Quatre Termes, trobem la Taula dels Quatre Batlles. El nom li ve perquè en aquest indret conflueixen els termes de Prades, Vimbodí, Rojals i Mont-ral, i conten que, quan s’havia de fer una tallada de pins, es reunien aquí els batlles per pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.

Preparant el nostre esmorzar d’avui a la Mola d’Estat. Ens hem cruspit tot el pa que veieu, que vaig fer ahir, i després la meitat del cóc aquell de l’àvia que us vaig explicar ahir. Per cert, amb la recepta que us vaig posar queda ex-tra-or-di-na-ri !!

Després d’esmorzar ve l’estona d’assolellar-se. Quin gust!

La “taula” on hem preparat l’esmorzar, després ja veieu que també ha servit de “solàrium”.

A ran de cingle hi ha aquestes tres creus de ferro en memòria de no sé què. Llàstima que a la foto no es poden apreciar bé totes les vistes.

A la Mola d’Estat trobem a la vora del cingle aquesta enorme roca, més o menys esfèrica i bastant plana pel damunt, que recull l’aigua de la pluja en el seu interior. A la part inferior hi ha instal·lada una aixeta per on raja aigua fresca i bona. Al davant veieu un pi “bonsai” que ha arrelat directament a sobre de la roca.

El mateix pi “bonsai” vist amb més detall.

14 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Palau del vent

12 Març, 2006 17:49
Publicat per aladern, paisatges

Aquest és el meu món, allà on visc, un Palau del vent. La terra on vaig arrelar, on he crescut i s’ha fet realitat tot el que sóc. Desconec si n’hi ha de millors, tampoc no és que m’importi pas gaire, aquesta és la que he après a estimar i no la canviaria per cap altra. És una terra de blaus i verds intensos, de sol i vent exorbitants, aspre i eixuta en extrem i, ensems, ubèrrima i pròdigament perfumada. Avui el sol em fereix els ulls, el vent intenta fer-me caure, i el romer i la farigola a cada passa m’omplen les narius de fragàncies.


Veieu, sabates, aquell bolet de ciment monstruós? És la Central Nuclear Vandellòs II. La primera, aquí davant, ja no funciona, però diuen que encara estarà anys i panys amb letargia radioactiva. Allà a la dreta ja se’n construeix una altra, aquesta sembla que serà de “cicle combinat”, ves a saber!... Són els peatges que hem de pagar per viure tan còmodament -i gastant més del necessari-. Millor dit, malbaratant el que en altres llocs no tindran mai. Ja sabeu que el vint per cent de la humanitat consumeix el vuitanta per cent dels recursos energètics. Però, a veure... qui està disposat a renunciar a una mínima part de les comoditats que cada dia inconscientment consumim?

Quin mar més preciós que ens regala la vista, veritat? I mira, per allà a baix passa un tren!...

Les meves sabates guaiten per sobre de la platja del Torn. Per si algú no ho sap, que no crec que sigui el cas, aquesta és la platja nudista de més anomenada del sud del país. Avui, naturalment, està deserta. Ja sabeu que si voleu millorar les vistes panoràmiques heu de venir més cap a la calor, llavors és quan se’ns mostra la “natura” més exuberant...

Al fons ja veiem L’Hospitalet de l’Infant, la nostra meta d’avui. Els hospitals medievals no s’entenien com a establiments per a persones malaltes, sinó més bé coma hostatgeries on eren acollits vianants i peregrins als quals se’ls donava allotjament i manutenció, tot i que si queien malalts també se’ls assistia fins al seu restabliment. Eren institucions caritatives i en el cas de l’Hospitalet, els sacerdots que l’administraven tenien que prestar jurament davant el bisbe de Tortosa d’atendre adequadament i gratuïtament als pobres. Per assegurar que la institució que fundava disposaria dels recursos necessaris per a dur a terme la seva tasca humanitària, l’Infant Pere va fer donació a l’Hospital i al seu administrador d’un ampli territori que anava des del torrent de la Vall del Llord fins al mar i des del Coll de Balaguer fins al riu Ullastres (Llastres).

Part de l’itinerari que hem recorregut avui. En primer terme la platja de l’Arenal, de l’Hospitalet de l’Infant, que arriba fins al barranc de Cala d’Oques, Punta de Cala Bea, i continua després per la platja del Torn, Cala Gastell i platja de l’Almadrava, punt d’inici de l’excursió. Per salvar les centrals nuclears, el GR-92 s’enfila pel Coll de Balaguer i la punta de Les Rojales, que són les muntanyes del fons i des d’on es gaudeix d’unes vistes extraordinàries.

Vessant sud del Coll de Balaguer. Gravat del segle XVIII

El Coll de Balaguer separa les comarques del Camp de Tarragona de les Terres de l’Ebre, i ha estat un dels llocs de pas obligats de tots els temps. Malgrat la seva poca alçària (140 m) sempre fou considerat com un pas dificultós com ho demostra que es bastissin hospitals per a viatgers a una banda i l’altra: l’Hospital del Coll de Balaguer, a l’Hospitalet de l’Infant, i l’Hospital de la Font del Perelló, al Perelló, del qual per desgràcia no en queden restes. A més, el castell de Sant Jordi d’Alfama, també tenia per objectiu la defensa d’aquest inhòspit territori, i sobre el propi Coll, a dalt d’un turó, encara va haver-hi una altra fortificació que fou volada el 1813 durant la Guerra del Francès.


15 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Mar i cel

12 Febrer, 2006 20:32
Publicat per aladern, paisatges

Caminar entre el mar i el cel. M’estimo la meva terra. M’estimo molt el mar dels meus somnis, malgrat ser un llentiscle rovellat de l’enyor. M’agraden els penya-segats i l’aigua tan blava al fons: una escorça rosegada pel corc marí. Ferides tendres que bat el mar i el cel. Les roques borbollejants i la veu sonora dels bufadors, gripaus que a tothora es deixen sentir. Pobres, quedaríeu lligats de desfici, si suquéssiu els peus descalços als tolls tardorals, si sentíssiu la remor codolosa de les mínimes cales, si la vostra petja quedés indeleble a la sorra fina. No tothom sap estimar la seva terra, ni el mar que tenim als peus i el cel que el cobreix.
Aquests són uns quants noms sonors d’avui: cala de l’Estany Tort, platja Xelín, cala Torrent del Pi, de les Mosques, del Forn, del Vidre, de Sant Jordi, del Trèvol, Calafat, l’Almadrava... tot sota el mar i el cel d’aquest contrallum:

A la sortida de l'Ametlla de Mar (La Cala)

Petita cala amb còdols

Enfilant-nos pels penya-segats

Les cases fins a ran de mar

Cala de l'Estany Tort

Patja Xelín

Castell de Sant Jordi d'Alfama

Port de Calafat

Platja de l'Almadrava. Al fons, la C.N. Vandellòs II

Passeig i platja de l'Almadrava, direcció al delta.

20 Comentaris | 0 RetroenllaçOs