Remembrança dels Degotalls
18 Gener, 2006 15:50
Publicat per aladern,
tal com surt
Barbamecs, una grenya a l’aire dient beneiteries i mirar-nos el melic, després d’haver-nos rigut de nosaltres mateixos i de mig món. Va Lluïset, passa’m la bota que tinc set! Llençats pel terra i sense self-service és com endrapem millor, sobre les pedres, que avui encara no ens fa mal cap os. Tot arribarà, bon minyó, tot arribarà. A quina hora surt avui, el sol? Afanya’t Anton, que se’ns escaparà el tren (el camí fa pujada i me’n vaig a peu). Així és com mataven el temps uns que no tenien res millor per fer, matinades lleganyoses i trescant tot el dia amunt i avall. Cap camí no tenia punxes, i si les tenia, ells no les veien. Ai! si llavors haguessin sabut que el camí havia de ser tan llarg...
El camí dels Degotalls no serà el més conegut, ni possiblement el més concorregut. No tindrà la mateixa advocació que altres llocs de la muntanya santa. Però per a mi sempre serà aquell lloc on sempre fèiem cap a l’hora de dinar. Monuments d’honorança i majòliques en tot el recorregut, encant discret i ombra acollidora que s’agraeix, sobretot a l’estiu. Molts cops havíem anat al monestir a ballar sardanes, i si el camí era d’espardenya el dinar havia de ser forçosament de fiambrera (sí, fiambrera, que llavors encara no havíem après a dir carmanyola). El millor lloc: sens dubte els Degotalls.
No trobarem cap català, o molts pocs, que no hagi estat algun cop en la seva vida a Montserrat, tant és que sigui o no creient, agnòstic o ateu. La muntanya santa exerceix una atracció poderosa sobre el nostre poble, més enllà del caire religiós o festiu, i és sens dubte un dels primers referents patriòtics que tenim. Llegeixo avui que el Departament de Cultura es preocuparà de restaurar el 'Primer Misteri de Glòria', conjunt escultòric realitzat per l'arquitecte Antoni Gaudí i l'escultor Josep Llimona que va resultar malmès pels aiguats de l’any 2000. Que així sigui. Dit amb propietat: Amén.