Plou. Fa mal dia per anar de rebaixes. Encara que tot és relatiu, la processó sempre va per barris. La dita ens recorda, amb aquella fina ironia que la caracteritza, “carrers mullats, calaixos eixuts”, tot i que avui només sigui cert per a les botigues de barri. L’Illa Diagonal i Diagonal Mar aposten sobre segur, tenen el números fets abans d’obrir portes, saben que són immunes als capricis de la meteorologia. Cap diluvi circumstancial no aturarà aquesta allau humana armada de l’irreductible frenesí comprador que es repeteix cíclicament. L’Arcàdia s’ha materialitzat per fi i els nous profetes es diuen Maximo Dutti, Cristian Dior, Lacoste, Nike o Benetton, el més terrible que ens pot passar és quedar-nos out of fashion. Ben mirat, la humanitat sempre ha necessitat dels seus ídols. Què són, sinó un mitjà per proporcionar-nos aquella felicitat que constantment anhelem? Però els bons ídols d’ara, igual que els d’abans, també ens demanen sacrificis, sempre s’ha de pagar un preu. El ritual exigirà sacrificar la Visa, la Master Card o l’American Express, requisit indispensable per tal que se’ns doni el vist-i-plau al nostre passaport cap a la felicitat suprema. Ai d’aquells que la tinguin caducada o exhaurida! Ja poden mirar al cel, que res no lis plourà. Per obtenir la gràcia s’ha de ser dòcil i obedient amb la litúrgia: treballa avui, fes hores extres, no perdis el temps dedicant hores a la parella o a la família, sigues fidel a l’empresa, refugi totpoderós, creada a imatge i semblança de l’amo només per a donar-te una nòmina. Si segueixes tots els manaments assoliràs la beatitud divina: demà podràs anar als grans magatzems.