Per un tros de cel

03 Gener, 2006 14:56
Publicat per aladern, general

El CD, que va ser una mena d'obsequi per complimentar el DVD, és un d'aquells regals que no tenen preu. De la mateixa manera que evolucionem com a persones, Gerard Quintana ens demostra fins a quin punt les cançons poden arribar a ser camins principals amb infinitat de bifurcacions. Arriscar-se a no seguir els senyals que indiquen els mapes pot derivar en excitants i enriquidores experiències.

Finalment, de les tres col·laboracions que hi ha al disc, Albert Pla, Maria Comalat i Joel Joan, aquest últim deixa molt clar que com a actor pot moure masses televisives, però com a cantant millor que ho faci només a la dutxa. I ho sentim molt pels veïns que l'hagin d'escoltar.

Home! potser no n’hi ha per tant. Encara que una mica de raó sí que té. Jutgeu vosaltres mateixos...

Jo, menjo sol tot l’hivern. T’abraço
Camino aquest carrer. T’abraço
M’enfonso en el no-res. T’abraço
Jo, compro un encenedor. T’abraço
De nit em crec que et veig. T’abraço
Potser vol entrar vent. T’abraço
Jo, passo calor o fa fred. T’abraço
Ni t’abraço ni no t’abraço
Discuteixo amb infants. T’abraço
Jo, m’aturo pel camí. T’abraço
Escric qualsevol vers. T’abraço
Em desperto obro els ulls. T’abraço
Jo, m’escapo de l’infern. T’abraço
No sé com perquè sí. T’abraço
Begut i buit i encès. T’abraço
Jo, no et podré abraçar més. T’abraço
L’abraç meu et fereix. T’abraço
Me’n vaig, et dic adéu. T’abraço
Jo, estic aquí. No ho veus? T’abraço

Jo (Joel Joan) Per un tros de cel. Gerard Quintana