In memoriam
13 Març, 2008 10:14
Publicat per aladern,
de versos i rimes
A
la riba de l’eternitat
res
no pot esvanir-se;
cap
vel ni cap llàgrima
no
poden tapar el seu rostre.
La teva
barca és petita
i
allò que n’ha sortit
no
pot ésser recuperat.
Només
pots oferir
tota
la dolça verema
dels
teus dies, tots
els
afanys i espigolaments
de
la teva ocupada vida.
Hauràs
tornat a casa
fundat
pel cerimonial
de
les veles que has hissat,
dels
estels que han escoltat
la
creació vibrant del teu cor.
Des
de l’ombra sentiré
com
cantes als teus fills,
per
tal que naveguin.
No
estem fets per al repòs,
sinó
per a la llibertat difícil
que
ens ensenya el camí.
Els aristòcrates
17 Gener, 2008 16:53
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Oh patricis de la Catosfera!
Teniu la història tan a prop,
i us viu el gust. Tasteu glòria.
Us veieu pròcers guiadors
dels estilistes dos punt zero,
els nous plebeus cibernètics.
No us sabré ara destil·lar
les alambinades que us feu,
fàtuament, perquè sóc agrisat
i em perdo per l’estètica.
Només parlo de generalitats
sota el meu brut desfici.
Deixeu-me, tant com pugueu,
que us dediqui aquests versos
que no van enlloc. Té-
Enlloc
15 Setembre, 2007 11:14
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Barana rovellada: Dónes al buit.
Reposes al replà minso del record.
T’aboques al cel, al no-res absolut.
Rodoles, rònega, pel segle dinou.
El carreró fosc et rosega fins a l’os.
El vent, com una vella grunyent,
xerrica el ferro amb veu de corb.
Peta el fuet de la cruel metàfora
que et vol treure del repòs absolut.
Inútilment, la vida s’escruix i crida.
Els braços et van semblant branques
d’un arbre molt alt. Ferruginós rovell:
Te m’has tornat un alicorn sense veu.
Posta de sol
10 Setembre, 2007 19:48
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Cambra de tardor
La llum, que era color de mel, ara se’ns ha tornat
del color d’una magrana. S’enfila, la tarda encesa,
i dolçament ressegueix la carena d’aquesta pell
mig de sol, mig de lluna. Invisible, lliscaré fràgil
pel camí de la sal oberta, dúctil gust de la terra.
Encauat dins el recer de la teva ombra espessa,
voldria que totes les nostres pors fossin vanes,
que no trigui a descobrir com el desig et llampega
i que mai no t’esberli el cor una paraula meva.
Ens ho creiem i tenim a les mans la nit entreoberta.
Aquest és el nostre món, el que ara estimem,
les partions inabastables de la nostra terra.
Barcavella
04 Setembre, 2007 17:22
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Un raig et resplendia per sobre la quilla llevada,
en aquella terra estranya on te m’havies perdut.
Era un raig de llum tènue i la veu era blana,
de la barca que s’enyorava d’un vell pescador.
Una veu cantava, dins l’altar de la murada,
els misteris del mar que solquen tantes naus.
Records de les tardes que hi havia alegria
quan el patró t’ancorava en un port dolç.
Solemnement, el plor d’un nen s’alçava,
sabia que a la mar no havies mai de tornar.
Penombra
27 Agost, 2007 11:53
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Has escombrat els colors
que la tarda et guardava
i dins d’aquesta penombra
se t’adormen les pestanyes.
Tenen, en canvi, alguna cosa
que podríem haver fruït,
les finestres esbatanades.
De quin finestral ve la música?
L’agost ens ha marcat el rumb
de fulles d’àlber ombrejades,
travessant primes parets
mentre ens adormíem.
A l’ombra aquesta, però,
nosaltres ja no hi som.
Despertar
18 Agost, 2007 12:50
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Matí d’estiu enmig dels llençols.
Amb uns slacks blaus
guaitant per la finestra,
el sol fa el mandrós
quan els núvols l’encalcen.
L’airina escombra les fulles
que els rosers porguen,
amb soroll de seda frunzida.
Desvetlles un pic de sol daurat,
i jo, il·luminat pel teu somriure,
deixo que una música em devori
i ompli de colors teus els finestrals.
Contrapuntar
13 Agost, 2007 18:24
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Fingits profetes
parlaran per mi,
raucs inútils
d’un fals dolor,
negats al plor,
al plany, al crit
d’uns esclaus
que arrosseguen
segles de covardia.
Accepteu-me
el final victoriós
de la meva contesa:
d’aquesta llavor
creix, per l’arrel
del pensament,
sacsejat l’arbre
de la meva mort,
la vostra vida lliure.
Humitats
08 Agost, 2007 09:46
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Aquelles esplèndides pluges de març
ja no tornaran mai més.
I quin goig quan se te m’encloten les mans.
Les restes: l’encès color al reguer
per la carícia d’una gota.
Al després de la tempesta.
Plou
07 Agost, 2007 16:57
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Perles transparents llisquen
per les meves parpelles,
sota el ventre d’una vela blava.
Plou, i ho fa a llàgrima viva
com intermitents sanglots
esquinçats d’un llençol nimbus.
Per les canonades
dels meus dits hi corre l’aigua
com si corregués pels carrers
de la meva ànima.
M’ofego pels teulats
i tanmateix em crema
la malenconia dels oboès
que s’amaguen darrera
les finestres de la teva cara.
Ara, ja puc obrir els ulls:
En els vidres s’ajunten
les gotes fent de cortina.
Tinc una casa de paper blau
i avui s’ha vestit de gris pluja.
Els ocells et canten
08 Juny, 2007 10:02
Publicat per aladern,
de versos i rimes
T’atrau aquesta llum
prodigiosa i la simfonia
de la dansa que giravolta
per aquests cels tan blaus.
Si ara t’enlairessis, veuries
com el cor te l’han robat
unes notes que brunzeixen
pel teu desig de volar.
Allò que s’estén per l’espai
més vast, ara s’estén
per l’espai que abraces
i encara no t’omple del tot.
El cel i la mar no han estat
mai prou somiats per tu.
Mentre esperem ser immortals,
esdevinc per a tu creador.
Aniversari
05 Juny, 2007 09:07
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Fas anys. I els teus anys
reposen en un somni meu,
suspesos en el brancatge nu.
Sents el batre del cor
i vetlles la natura certa
que ara t’estimes. El temps
et va refinant el suau perfil
i el turgent relleu dels pits,
i cerques un encaix a la corba
del meu coll per parlar-me
del que et sorprens per mi:
endurir-se’ns els cossos
i, amb ulls encesos,
rebre l’amor per la riuada
de la carn que s’enerva.
Et lliuro natura meva
que tremola i s’esmuny
per viure dins fruita interna.
Llum de nit
01 Juny, 2007 20:56
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Aixeques la mirada al cel
i hi veus zones ombrejades.
La llum de la lluna reposa
en diferents parts del teu cos:
les cames, els malucs, el tors,
i de seguida totes i cada una
d’aquestes parts criden
demanant més i més llum.
Deixem que aquesta llum
caigui damunt els teulats,
reboti a la duresa de l’asfalt
i esborri la fatiga de la nit.
Ja no et dius pensament;
aquesta nit et dius violeta.
T’he tornat a batejar
amb el nom d’una flor.
Llum errívola
16 Maig, 2007 19:28
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Estilitzant la llum,
un matí errívol
tot just albat,
vingueres als meus ulls
per camins sorrencs.
Però aquesta imatge
que ara tinc de tu
va quedar-s’hi per sempre.
Eres un contrallum viu,
i te m’has tornat pell
Marinada
14 Maig, 2007 09:35
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Vora la mar
l’onada crespa
broda el teu nom.
Amb ulls nous
esbatanats,
com si et veiés
per primer cop,
l’instant se’m dóna
per tu límpid plaer.
Els còdols, al grau,
també delegen
besar el teu cos.