Plou amb dolcesa
16 Gener, 2006 10:53
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Plou a la plaça, un matí tacat de negre. Plou amb
aquella parsimònia de les pomes macades quan cauen de l’arbre, la mateixa
lentitud de les ferides que no acaben mai de tancar-se. El gener desglaçat
fosqueja i reneix per aconseguir anar més enllà dels xàfecs de llàgrimes i
tinta que vindran a la primavera. Les veles dels arbres s’agiten cobertes de
gotes suades. La humitat ve i se’n va i composa versos més fidels i exactes que
els dels falsiosos esparvers que van cap a la feina. Mireu, mireu, els vidres
enllorats que no deixen veure el fons dels seus ulls, entaforats tots ells dins
d’un caragol de llauna. Parsimònia forçada. Desesper que s’arrossega per
l’asfalt. I no hi ha res que els retingui, res que els digui com una veu
profètica: aixequeu els ulls, que el gener plora per vosaltres! He sortit a la
plaça i he trepitjat els bassals. Es pot dir que tornava a néixer, vivint les
coses més petites i sense fixar-me en res. Mirava de reüll, evitant la seva
mirada, com prenien el relleu totes les coses que aviat seran comiat. Com un
barquer esparracat remant per sobre els til·lers. Tot això eren semblances. Plou
amb dolcesa aquest matí damunt la meva casa.