Diàleg de paper (Els dimarts amb Morrie)

02 Gener, 2006 13:06
Publicat per aladern, diàlegs de paper

“ Hi ha molta gent que es passeja amb una vida sense sentit. Semblen mig adormits, fins i tot quan estan atrafegats fent coses que pensen que són importants. Això és perquè van darrere de coses equivocades. La manera de dotar de sentit la teva vida és donant amor als altres, lliurant-te als que t’envolten, i comprometent-te a crear alguna cosa que et doni un propòsit i un sentit.”

- Aquesta és la darrera lliçó magistral, la lliçó de la vida, que li va donar el vell professor al Mitch Albom, el meu escriptor. Va ser un regal preciós, l’últim regal. Ja saps que en Mitch no n’havia escrit mai, d’aquesta mena de llibres; es guanya la vida fent de columnista esportiu al Detroit Free Press. Però, és clar, ell com tothom també es feia preguntes transcendents sobre la finalitat de la vida, i, fins que no va retrobar al seu antic professor a les portes de la mor, no va poder descobrir-les. Per què m’has tornat a agafar, avui?

- És que ahir a la nit parlava amb una amiga de com ens surten els nostres millors sentiments al costat d’una bona companyia, i vaig voler contestar-li amb una de les moltes frases que tinc subratllades a les teves pàgines. Sí, ja sé, que això no fa per mi, us tinc massa respecte per maltractar-vos encara que sigui només amb un llapis, però des del moment en que et vaig trobar vaig saber que tu series especial, que mai no tindries la pàtina de la pols de l’oblit.

- Ja sé que quan em van editar per primer cop, l’octubre del 1998, tu també passaves per moments delicats, i que parlar del dolor i la mor com ho faig jo podria semblar massa dur, però aquí també vas sentir allò que interiorment sabies: que en els moments més difícils no tot s’ha acabat, de res no serveix desesperar-se. Que fins que no deixes de respirar pots trobar plaers a aquest regal que és la vida, per petits que aquests siguin. Que viure positivament és la millor manera de viure, encara que de vegades t’envaeixi el pànic.

- Tens tota la raó, recordo molt bé quan el Morrie li diu al Mitch que ell es conforma amb les petites coses: “Quan aprens a morir aprens a viure. Cada dia miro per la finestra i veig caure les fulles dels arbres, m’agrada veure volar els ocells” Que aquestes paraules les digui un home que pateix l’ELA i que sap que té els dies comptats diu molt al seu favor. És com si et digués que perseguim l’impossible i ens deixem perdre les coses quotidianes, que són les que de veritat ens donen la felicitat.

- I dels meus aspectes més formals, no vols dir res? Vull dir tot això que fan aquests senyors(es) que es diuen crítics. Que si l’estil de l’autor, que si està estructurat de tal o qual manera, que si no entra en els cànons de la bona literatura... Ja saps, tot això que diuen els professionals.

- Ah! amic meu, això no compta, i menys en tu. Aquestes discussions no valen per a res.

5 Comentaris | 0 RetroenllaçOs