Remembrança dels Degotalls

18 Gener, 2006 15:50
Publicat per aladern, tal com surt

Barbamecs, una grenya a l’aire dient beneiteries i mirar-nos el melic, després d’haver-nos rigut de nosaltres mateixos i de mig món. Va Lluïset, passa’m la bota que tinc set! Llençats pel terra i sense self-service és com endrapem millor, sobre les pedres, que avui encara no ens fa mal cap os. Tot arribarà, bon minyó, tot arribarà. A quina hora surt avui, el sol? Afanya’t Anton, que se’ns escaparà el tren (el camí fa pujada i me’n vaig a peu). Així és com mataven el temps uns que no tenien res millor per fer, matinades lleganyoses i trescant tot el dia amunt i avall. Cap camí no tenia punxes, i si les tenia, ells no les veien. Ai! si llavors haguessin sabut que el camí havia de ser tan llarg...

El camí dels Degotalls no serà el més conegut, ni possiblement el més concorregut. No tindrà la mateixa advocació que altres llocs de la muntanya santa. Però per a mi sempre serà aquell lloc on sempre fèiem cap a l’hora de dinar. Monuments d’honorança i majòliques en tot el recorregut, encant discret i ombra acollidora que s’agraeix, sobretot a l’estiu. Molts cops havíem anat al monestir a ballar sardanes, i si el camí era d’espardenya el dinar havia de ser forçosament de fiambrera (sí, fiambrera, que llavors encara no havíem après a dir carmanyola). El millor lloc: sens dubte els Degotalls.

No trobarem cap català, o molts pocs, que no hagi estat algun cop en la seva vida a Montserrat, tant és que sigui o no creient, agnòstic o ateu. La muntanya santa exerceix una atracció poderosa sobre el nostre poble, més enllà del caire religiós o festiu, i és sens dubte un dels primers referents patriòtics que tenim. Llegeixo avui que el Departament de Cultura es preocuparà de restaurar el 'Primer Misteri de Glòria', conjunt escultòric realitzat per l'arquitecte Antoni Gaudí i l'escultor Josep Llimona que va resultar malmès pels aiguats de l’any 2000. Que així sigui. Dit amb propietat: Amén.

15 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Jo també hi havia passat pel camí dels degotalls quan era jovenet, anava a peu a Montserrat i tenia una mica de fe.
Ara que no tinc fe i em declaro ateu, haig de dir que la muntanya també m'atreu d'una manera especial.

PD
I encara no he "aprés" a dir carmanyola!

Publicat per turrai 18 Gen 2006, 19:09

Que potser ets el de la dreta??? ;)

Publicat per bitxo 18 Gen 2006, 19:11

Turrai, fa almenys quinze o setze anys que no he pujat a Montserrat. La veritat és que ja en tinc ganes. Potser aquest estiu, ja ho veurem...
“busón”, “acera”... uf!! sí que parlàvem malament, sí.

Publicat per Ramon 18 Gen 2006, 19:52

Uf!!! bitxo, quin ensurt que m’has donat. Primer ho havia llegit sense l’article “el”. Ostres, quedava fatal!!
Sí, sóc EL de la dreta. Però aquesta foto no és als Degotalls ( no n’he trobat)

Publicat per Ramon 18 Gen 2006, 19:57

Ja, ja, ja!!!! Ramon, no pateixis... a mi no m'agrada gaire parlar de política!!!

Publicat per bitxo 18 Gen 2006, 21:14

Curiosament fa cinc o sis dies vaig tornar a Montserrat, en volia fer un post (sobretot en el sentit del tercer paràgraf), bé no és curiós que hi anés ja que sóc igualadí i anava de camí cap a Manresa on havia quedat.
El curiós, com que havia quedat a les 7 i tenia hores per endavant, és que vaig anar per primer cop al camí dels degotalls. Em va encantar, sinó perquè havia quedat i volia passar pel Monestir abans, no m'he n'hagués mogut. Realment molt bonic, malgrat que, no pas tant com la fotografia que has penjat!

P.S: No ho diria pas que palaves tant malament...

Publicat per JosepArnau 19 Gen 2006, 01:59

T'explico, Josep Arnau: primer vaig escriure el tercer paràgraf, a continuació el segon i per últim el primer. Curiós. Oi que sembla un decrescendo en el temps?

Publicat per Ramon 19 Gen 2006, 07:50

Vaja...
Jo he anat diverses vegades a Montserrat (amb cotxe i amb tren), però em sembla que tinc una espècie de maledicció... perquè no puc arribar-hi mai a peu (també és cert que no ho he probat surtint de sota Monistrol...). En cada caminada que vaig fer l'any passat amb la paraula "montserrat" sempre em passava algo: lesions, cops de calor... mil històries!
(Ni la Montserrat-Reus, ni la Rasos-Montserrat, ni la Matagalls Montserat, ni la Gràcia Montserrat!!!!)
Tinc un repte a superar Aladern!!!!!!!!!!!
M'hi acompanyaràs algun dia a vèncer la maledicció????
(no li caic bé a la santa... XD)

Publicat per Unmei 19 Gen 2006, 11:15

Molt xula la foto Aladern!! Jo no he passat tampoc pel camí dels Degotalls, i això que he anat d´excursió per Montserrat un bon tip de cops! Així que si voleu també m´apunto a fer la caminada (eeeiii Unmei, quan vulguis ho fem des de Monistrol, jo ho he fet molts cops :-D)

Publicat per Nica 19 Gen 2006, 12:10

Aquesta l’hem de fer, Unmei! De casa meva a Montserrat (100 Km.) la vaig fer quan tenia els anys de la foto! Avui ja deuen haver esborrat fins i tot els camins :)))

Publicat per Ramon 19 Gen 2006, 13:21

Nica, recordo haver pujat per Collbató (el camí de la Cova)imagino que no és el mateix que dius tu.(al final haurem d'organitzar una trobada a Montserrat) ;)

Publicat per Ramon 19 Gen 2006, 13:23

Hehehe
La propera trobada blogger serà una pujada a Montserrat!!!!
Ens farem un tip de riure (i de suar!!)
Apunta-la per a quan torni d'Irlanda (si torno)!!!!

Publicat per Unmei 19 Gen 2006, 15:35

He pujat a Montserrat per diversos camins. Quin és el camí dels degotalls? Tinc curiositat per saber si hi he passat.
Aladern, hi ha ordinadors que no em deixen veure el teu bloc. Malauradament, un d'ells és el de la feina...

Publicat per Mery Cherry 19 Gen 2006, 21:34

Ei, Mery Cherry, el camí dels Degotalls no es tracta d'un accés a la muntanya. És un passeig que hi ha darrere el Monestir. Si cliques l'enllaç del post ho veuràs.
El que em dius de veure el bloc, no sé pas què pot ser. No m'ho ha dit ningú més. Només la Nica em va comentar que de vegades tenia problemes per posar comentaris. M'hauré de queixar a Tinet :(

Publicat per Ramon 19 Gen 2006, 23:06

gràcies, diria que ja sé on és. Pujant pel camí de l'Aigua, a l'últim tram vas a parar a aquest camí. Amb l'escultura d'un abat (diria que Cisneros) esculpit per Subirachs que sempre m'ha cridat molt l'atenció.

Publicat per Mery Cherry 20 Gen 2006, 17:16