Els graus del Montsant
22 Gener, 2006 18:48
Publicat per aladern,
paisatges
Aquest matí hem pujat al Montsant, que ja tocava. Hem fet dos graus de la cara sud del massís que són dels més espectaculars de tota la serralada. La pujada hem triat fer-la pel grau dels Barrots i la baixada pel grau de l’Agnet. L’ascensió comença des del mateix poble de La Morera de Montsant, i quan hem sortit el termòmetre marcava tres graus. Feia fred i molta humitat, estava tot emboirat i la visibilitat era pràcticament nul·la. Una veritable llàstima, ja que les vistes panoràmiques sobre la vall del Siurana són d’una bellesa inenarrable. La boira, de tota manera, ha ajudat a més d’un a no sentir vertigen, els camins passen arrapats a la roca i els precipicis són impressionants de debò. En alguns llocs, s’han instal·lat uns cables d’acer clavats a la paret i que ajuden a treure la por.
Hem esmorzat més o menys sobre les onze i encara ho hem fet dins la boira. Tant de bo que anàvem ben preparats i la gana no ens la treu ningú. Un cafè amb llet ben calent també ha ajudat a escalfar-nos el cos i les mans balbes. Després d’esmorzar, però, s’ha començat a aixecar la boira i el dia s’ha arreglat bastantó, sort d’això que ens ha deixat fer algunes fotos maques. Aquí en poso només tres (molt reduïdes de mida) per fer-vos dentetes ;-) Ja ho sabeu, la propera vegada us hi apunteu i... a xalar!
Des del lloc on hem esmorzat, al final del grau dels Barrots. Es veu el poble de La Morera i un bocí de la vall encara amb una mica de boira. El camí de pujada passa per sota de la roca que es veu a dalt a la dreta de la imatge. Espectacular!
Aquí estem ja a punt de baixar, a sobre de la “Roca Falconera”, un balç esfereïdor amb el rocam completament vertical, on et sents com un ocell en ple vol.
Baixant pel grau de l’Agnet, a mitja alçada. El camí també passa en molts trams arrapat a la roca, però aquest no impressiona tant com el de la pujada.
Comentaris
Uoooooooo!!!!!!!!! Uooooooooo!!!!!!!!! Impressionant!!! :P Jo també he anat a caminar aquest matí, però no he tingut aquests paisatges... XDD Que wais!!! Ja miraré de venir-hi a fer una visita aquí... Umm... :P Apa, cuida't!! (Sort que no tens manies, eh, que sinó no pujaries potser!! XDD)
Publicat per Silenci 22 Gen 2006, 19:06
A veure quan t'hi apuntes, Silenci!! perquè això sí que és wai de veritat! No tens vertigen, oi? :P
Apa, cuida't tu també!!! (no tinc manies jo) :)))
Publicat per Ramon 22 Gen 2006, 19:35
Portem al límit els cossos,
cerquem el cel, l'indret més encimbellat,
mons despoblats assedegats d'homes,
a un salt de viure la immortalitat.
Però, compte que l'infern espera,
un cop en fals i serem atiats
al foc que tempta des de la impaciència,
llenya convertida en pols,
petita, fràgil reminiscència.
Serenitat,
fem-ho possible,
trobem el punt, la combinació ideal,
l'última empenta,
i serà nostre,
depèn de tu,
d'ell,
d'aquell pas magistral.
No ens enceguem per l'infinit,
temptem el cim del plaer absolut
amb la certesa d'una ment il.luminada
que ens guiï,
amb el silenci només romput per una llàgrima
que llisca per l'espadat
i per l'alè del qui se sent diví.
Per la sublimitat de ser únic,
d'un tot absolut fet de cossos,
ments, i esforços.
Un conjunt equidistant a la glòria suprema.
El temps, però, escurça distàncies,
caldrà defugir el pou de l'oblit.
Fem nostre el nou sostre
i albirarem l'horitzó,
l'Olimp, l'espai indefinit.
Tu ets la llavor d'aquesta immensitat,
participa d'aquest plaer,
uneix-te a la muntanya, abracem-la tots
o serem orfes dels cims inhabitats,
d'anhels desorbitats,
d'espais inabastables.
Ara resta precipitar-se al buit,
amb la serenor del qui ho arrisca tot,
sense torna, de puntetes
per no despertar la bèstia de la derrota,
de la vergonya, de la decepció.
A un pas de la glòria,
de la meva,
de la teva,
de la de tots,
i vencerem.
Hem abraçat la mort i la vida
i ara rebem l'eternitat.
Publicat per Violant de Bru 22 Gen 2006, 21:34
"En alguns llocs, s’han instal·lat uns cables d’acer clavats a la paret i que ajuden a treure la por."
aladern, aquesta por la vaig poder vèncer.
"les vistes panoràmiques sobre la vall del Siurana són d’una bellesa inenarrable"
Vaig tenir la sort de gaudir d'aquesta bellesa.
Publicat per Maria 22 Gen 2006, 21:55
els paisatges són fantàstics, i la companyia sembla la mar d'agradable... llàstima del meu vertigen...
Publicat per aina 23 Gen 2006, 00:41
Aina, la companyia és molt agradable i els paisatges tal com tu dius. Per al tercer, jo et donaré la mà! ;)
Publicat per Ramon 23 Gen 2006, 01:24
Doncs si ho has pogut gaudir directament, Maria, no cal que et digui res més, oi?
Publicat per Ramon 23 Gen 2006, 01:26
És molt bonic, Violant de Bru. Segons com t’ho miris, sublim, i segons com tràgic. Em quedo amb “trobem el punt, la combinació ideal”. Fins ara, allà dalt, sempre ha estat així, em sento entre la terra i el cel.
Publicat per Ramon 23 Gen 2006, 01:32
des que era petita he passat més de mil vegades (per la carretera) observant i admirant des de lluny aquest massís. Sempre he pensat que hi aniria algun dia (però tinc vertígen i sóc mandrosa...)
gràcies per apropar-me-la una mica més amb aquestes imatges... uff, és impressionant... realment deixa sense alè...
m'agrada veure aquesta colla de gent feliç (m'alegra de tot cor)
petons
Publicat per mar 23 Gen 2006, 02:16
Doncs nosaltres hi vam anar la setmana passada, pero no vam tenir la mateixa sort que tu. La boira no es va aixecar en tota la jornada i a sobre ens va començar a ploure mentre pujàvem pel carrasclet (amb tota la ferramenta humida vam tenir algun moment de patir). La baixada la vam fer pels barrots pero clar, de vistes res, jo no feia mes que repetir-li a un company que pujava per primera vegada "Aunque no lo parezca esto esta muy alto".
Això si, aquell dia no vaig tenir gens de vertígen :)
Publicat per koji 23 Gen 2006, 08:17
Mar, no diguis mai que és tard, sempre estàs a temps de trobar el Montsant. Ell no es mourà d’allí, i nosaltres només cal que ens fem el propòsit.
Publicat per Ramon 23 Gen 2006, 08:51
Doncs hi heu de tornar, Koji. Així el teu company podrà veure que no l'enganyaves (això sí, amb una mica més de vertigen) ;)
Publicat per Ramon 23 Gen 2006, 08:54
Acabem d'arribar del Montsant. Era la primera vegada que hi anàvem i em triat fer el grau dels Barrots, ens ha falta molt poc per arribar al final, però la por a l'altura ens ha fet recular... però no desistim i pensem tornar-hi una altra vegada. Animeu-vos per què val la pena, les vistes són espectaculars!!!
Publicat per Yolanda 15 Jul 2006, 20:48