El Congost de Fraguerau
09 Gener, 2006 22:56
Publicat per aladern,
paisatges
Ulldemolins és un municipi de la comarca del
Priorat situat a la vall del riu Montsant, entre el vessant septentrional del
massís del mateix nom i el meridional de la Serra la Llena. El poble es troba a
651 m. d’alçada i el seu terme és molt accidentat, amb abundància de balmes,
cavitats i cingleres. Si creuem el poble, cap a ponent trobarem el camí de les
ermites, una pista asfaltada i ben condicionada que ens durà a les ermites de
Santa Magdalena i de Sant Antoni i Santa Bàrbara, lloc d’inici de l’excursió
que ens portarà al nostre destí d’avui: el Congost de Fraguerau, un bellíssim
engorjat que el riu Montsant ha excavat entre les dues serres abans esmentades.
L’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara es
troba a 700 d’altitud, als peus del vessant nord del Montsant.
Des d’allí surt una pista, direcció W, que davalla fent llaçades vers el riu
Montsant. Enfront i a la dreta tenim les Crestes del Blai, que formen part de
La Llena, i a l’esquerra l’obaga del Montsant amb el seu punt culminant en
aquesta banda del massís, la Punta dels Pins Carrassers, de 1.059 m. Si el
vessant meridional impressiona pel seu relleu abrupte i nu, el vessant nord
queda recobert per l’ufanor del forest
que entapissa els forts desnivells i n’amoroseix el paisatge. La pista fa cap a
la Font de la Gleva, ja prop del riu, una surgència en una fondalada on sempre
hi corre l’aigua.
Veiem ja els altius espadats granítics del
congost i al cap de poc trobem el riu. El lloc on fem l’encontre és encisador i
té molta anomenada: les Cadolles Fondes, una gorja pregona excavada per l’aigua
a la roca i d’una bellesa feréstega. Aquest paratge és d’un alt valor ecològic,
entre altres coses per la presència de la llúdriga, mamífer de la família dels
mustèlids, i que denota la qualitat d’aquestes aigües.
Per recórrer el congost s’ha de seguir riu
avall, una ruta que no és altra sinó la del camí ral que antigament menava a
Margalef, avui dia aquest camí resta interromput per la construcció d'un embassament aigües amunt de Margalef de Montsant. Tot el recorregut per Fraguerau és d’una bellesa
corprenedora. A banda i banda del riu els altius espadats de conglomerats
presenten formes suggestives, amb la roca sovint acolorida per tons
inversemblants. Passem el Toll de la Mula i veiem al fons els Tres Jurats, uns tormos
(roques esfèriques gegantines, en l’argot local) que queden alineats a ran del
cingle en un equilibri aparentment precari. La varietat de formes i colors es
magnifica, si cap encara més, al Racó de la Pastera, on la vista no es cansa
de resseguir les sobergues parets pètries. Al cap de no massa estona s’arriba
a l’aiguabarreig del riu amb el Barranc de Sant Bartomeu, que guarda l’ermita
que segons
explica la llegenda va fundar fra Guerau. Val molt la pena remuntar el
barranc per visitar aquesta encisadora ermita, joia del romànic.
Per travessar el corrent del riu i no
mullar-nos els peus disposem d’un pont penjat, molt bellugadís, que ens
estalvia passar-lo a gual. Passem a la part solana i entrem a l’engorjat del
barranc que davalla des del coll de la Roca dels Lladres, a la carretera de La
Granadella. El nom del coll li ve del fet que allí els lladres de camins solien
posar un mocador de fer farcells al terra, amb una faca al damunt: calia “pagar
peatge”, ja que volia dir que estaven vigilant. . El començament del barranc és
un baixest solà, amb la vegetació esclarissada a resultes dels passats incendis
que ha sofert l’indret. De tota manera, les plantes que són piròfiles (que
rebroten després de cremades o estassades) ja fa temps que tornen a créixer i
es veuen arreu molts pins joves. A part de les característiques mates de la
brolla seca: romaní, argelagues, estepes, brucs, etc., s’hi troba molta
presència d’arboç (Arbutus unedo, família de les ericàcies).
A mesura que es puja, l’engorjat guanya en
majestuositat. A l’esquerra queda la roca anomenada La Cadira i, enfront, emmarcat per la
muntanya, el cingle conegut com Racó de Sant Bartomeu, amb els senyals d’una
recent esllavissada a la roca. De cop i volta apareix l’ermita, al bell mig del
ferreny rocam, reposada sobre la base de l’esperó que li fa d’escambell. A la
vora del preciós joiell ens dóna la benvinguda l’afable figura d’un vincladís
xiprer.
Arribats a Sant Bartomeu podem voltejar la
bonica capella i admirar les seves contingudes proporcions. A l’entorn
destaquen unes grans roques caigudes fa molt temps de la muntanya i que resten
estintolades a la paret del roquer, constituint així una espaiosa cavitat. Al
seu interior, un degotall omple un sot excavat a la pedra i fa una reserva
d’aigua fresca i bona.
Aquesta excursió es pot fer com una passejada
de tres hores i escaig, entre Sant Antoni i Sant Bartomeu i tornar. No
representa cap dificultat i és apta per a petits i grans, al tenir poc
desnivell. El camí està en bon estat i no és gens perdedís. De fet, és una de
les rutes més resseguides i apreciades d’aquesta part del Montsant, on es pot
gaudir d’un seguit de belleses que et fan venir ganes de tornar-hi aviat.
Comentaris
No t'has plantejat fer de guia turístic? Es tindrà en compte el recorregut, de ben segur ha de ser uns bons llocs on anar.
Publicat per JosepArnau 09 Gen 2006, 23:59
Home, Josep Arnau... “guia turístic” no em fa el pes. Ara, de “guia d’excursions”, d’això sí que me n’he fet un fart. I quan vulguis hi tornarem :)
Publicat per Ramon 10 Gen 2006, 07:50
Ummm té bona pinta aquesta ruta! Està bé de saber-la!!!
Et vaig dir que aquest any passat vaig passar per la teva comarca en varies caminades??? La de Reus-Prades-Reus, la de La Selva del Camp-Muntanyes de Prades, la de Riudoms-La Mola... i vaig estar a punt amb la de Montserrat Reus (que no vaig acabar...)
Bon dia Aladern!!!! :)
Publicat per Unmei 10 Gen 2006, 10:19
Sí, ja ho sé, Unmei. La de Reus-Prades-Reus l’organitza l’associació a la qual pertanyo, l’AEC.
Les meves sí que les acabo (:S) perquè ja veus com són de fàcils! Ara mateix, per un motiu de força major no en puc fer de més llargues. L’última va ser fa uns tres anys, Montblanc-Prades-Reus, que també és molt guapa.
Publicat per Ramon 10 Gen 2006, 10:33
Doncs ja vindria encantat ja. Precisament abans de tornar a marxar cap a Irlanda i sí aconsegueixo un dia de bon temps, tinc pensat fer una ruta per la zona, tot i que un xic més avall, pel Delta. És una de les millors èpoques per veure ocells i observar la natura, això sí fa bon temps.
Publicat per JosepArnau 10 Gen 2006, 22:42
Hola Ramón!!! M´han vingut moltes ganes de fer-la, més que res perquè els meus avis i tiets... viuen al Priorat!!!!!!!!!!!!!!!!! Quina casualitat! Ells viuen a un petit poble que es diu Els Guiamets, a prop de Capçanes. d´on ets tu ;-)?? Petonets amb una bona copa de vi. Per cert, t´has llegit Les Històries Naturals de´n Pere Calders sobre els vampirs de Pratdip ;-)??
Publicat per Nica 11 Gen 2006, 12:35
Els Guiamets (amb el seu pantà) al Baix Priorat!!! Bastant lluny d’Ulldemolins... De totes maneres, també és cert que el massís de Montsant presideix tota la comarca, oi que sí?
Aquests vampirs de Pratdip (no ho he llegit a Calders) et deus referir a la llegenda del nom del poble:
“Segons la veu popular les terres de l’entorn del poble eren poblades antigament per una mena estranya d’animals anomenats dips, d’on vindria el nom del poble. Es tractaria d’una variant vampírica del gos. Els dips eren representats en el retaule antic de Santa Marina.” Així ho explica l’historiador Pere Anguera.
Jo sóc de Reus, Nica, i ja m’han dit més de dos que voldrien fer aquesta excursió. Al final haurem d’organitzar una trobada blocaire dalt el Montsant ;)
i potser amb un portàtil podríem fer algun post en directe :P
Publicat per Ramon 11 Gen 2006, 13:09
Hola Ramón! He posat un post però sembla que no s´ha gravat bé... doncs deia que m´han vingut moltes ganes de caminar-hi, més que res perquè els meus avis i tiets viuen al Priorat!!!!!!! Ells viuen a Els Guiamets, que és un petit poble al costat de Capçanes ;-)! Petonets i una copa de bon vi!!!! P.D. T´has llegit les Històries Naturals de´n Pere Calders i sobre els vampirs de Pratdip??
Publicat per Nica 11 Gen 2006, 13:25
Uiiiiiii! No sé què em passa a l´ordinador, que no veig els comentaris a temps ;-)!!! Res, que m´apunto a la sortida reusenca ;-)! Petonets
Publicat per Nica 11 Gen 2006, 13:26