Ulls d'ombres

04 Gener, 2006 18:12
Publicat per aladern, de versos i rimes

No t’he tingut i t’estimo.
Perdona’m el que ara et dic,
si uns llavis que no coneixes
només saben parlar de tu.
No et tindré mai als braços,
amor, sé que no ets per a mi.
Submises ombres xineses
guarden la meva solitud,
elles i la teva fragància
descansen en el meu coixí.
Ara, totes juntes, ballen
amb la cabellera a l’aire
el vindrà o no vindrà,
després voldran fugir.
Per les pestanyes canoses
cauen llàgrimes blanques
de totes les canonades
que vénen dels teus camins.
I pels tèrbols rierols corren
xuclant un sol mot, tendre
suau i nu. Amor, vine que
de gel i gebre les mans tinc.
Aquestes mans cansades
he après a tenir-les buides
de qualsevol carícia teva,
saps que no passaran d’abril.
Durant el martiri nocturn
has vingut per dir-me adéu,
només demano el teu perdo.
Perdona’m el que ara et dic:
No t’he tingut i t’estimo.

No t’ho hauria de dir, però saps que aquestes paraules no són per a tu.
Ni per a tu. No. Ni per a tu tampoc.
Saps prou bé que són per a tu. Sí, per a tu. I per a tu també.

(Aquesta tarda, tot escoltant la Pasión Vega)

9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Ramon, aquest poema es teu ? M’agrada molt, molt !!!

jaka

Publicat per jaka 05 Gen 2006, 16:21

El vaig fer ahir a la tarda.
(però ara ja és del vent que se l'ha endut, per a ningú)
:(

Publicat per Ramon 05 Gen 2006, 17:22

NO no no, el vent no se l'ha endut! Jo encara el veig ;) A mi també m'agrada. Felicitats

Publicat per Petjada 05 Gen 2006, 20:48

Hola, Petjada. Volia dir que se l'ha endut el vent i no és per a ningú, o per a qui l'atrapi. ;)

Publicat per Ramon 05 Gen 2006, 22:35

Ai, desitjar allò que no tenim! És clar. Però quin neguit, oi?

Publicat per Litus 05 Gen 2006, 23:05

Si, Lit, sempre desitgem allò que no tenim. Però també és veritat que és molt dur no tenir res. O això ens sembla...

Publicat per Ramon 05 Gen 2006, 23:49

me'l quedo per mi perquè l'he atrapat...

Publicat per el vent 08 Gen 2006, 15:00

Traspua moltes coses aquest poema, Aladern. Algunes, fins i tot inquietants. O potser no —hi ha cops que la meva imaginació, s’excedeix en el vol.
Per fi et trobo. No vaig estar prou atent. Ara, veig que en la vigília de reis, passares per casa. Et vaig confondre amb una altra persona. Allí, però, vaig preguntar-te —sense saber que eres tu— pel significat de :-06 Aprofito ara per tornar-ho a fer, doncs, encara no n’he tret l’entrellat. L’últim 6 em porta del tot desorientat. Una abraçada de retrobament.

Publicat per El Pensador 17 Feb 2006, 05:34

Benvingut, Pensador.
:-O6 no era res més que un "e-motive" com molts dels que s'usen: :-) XD :( :S com que també hi ha la variant :-O a primers d'anys molts blocaires afegíem un 6 per felicitar l'any nou. Una rucada qualsevol...

Del poema no et dic res. La poesia és personal i intransferible (vull dir les emocions. De cadascú, esclar)

Publicat per Ramon 17 Feb 2006, 09:27