M’agraden molt els kaikus, i trobo que es una disciplina molt difícil. Em van explicar que en les tres línies has de donar la imatge del que vols dir i que son con ventalls xinesos o japonesos, la línia del mig es el pal del “pay, pay “.
El teu post es molt agradable en un matí plujós com el d’avui.
jaka

Publicat per jaka 15 Gen 2006, 13:00

Hola Jaka. Tens raó, el haiku és més difícil del que sembla. Tampoc no en sé gaire cosa (potser ha estat una mica agosarat, posar-li el nom de haiku)però tot és començar. Penso que amb disset síl·labes en tres versos es poden dir moltes coses.
(Plovisqueja. Dia de melangia)

Publicat per Ramon 15 Gen 2006, 13:17

Per la finestra
passen dies eixuts
com una ullada.

Publicat per Isaac 15 Gen 2006, 18:44

Em sembla que l'entenc en la seva brevetat. Fins i tot diria que reconec els ulls i la boca d'una foto més propera en el temps. Com m'agraden les trenes que ara gairebé ja no veig...

Publicat per pere 15 Gen 2006, 19:07

Sí, Isaac, en passen (i n'han passat) molts. I molt variats, per sort.

Publicat per Ramon 15 Gen 2006, 19:38

No se t'escapa res, Pere ;) I tu saps que aquesta brevetat vol dir moltes coses. Unes trenes "retro", però són tal com era(n).

Publicat per Ramon 15 Gen 2006, 19:43

Jo també em sembla que reconec aquestes trenes i aquests ulls... Com sempre, m'has deixat la pell de gallina. Una abraçada.

Publicat per isnel 15 Gen 2006, 20:25

És clar, Isnel, tu també... (que t'he de dir que no sàpigues!)Petons.

Publicat per Ramon 15 Gen 2006, 20:45

Ben bonic que és. Ja pots pujar-hi de peus que en dius de coses.

Publicat per JosepArnau 16 Gen 2006, 01:11

Tot i que els cànons del haiku diuen que no ensenya res ni té cap significat ocult, per mi (i potser només per a mi) aquí diu moltes coses.

Publicat per Ramon 16 Gen 2006, 08:24

no sé... una professora que vaig tenir sempre ens deia que ho volem entendre tot massa ràpid. Per mi, el valor estètic és la principal gràcia dels haikus.

Publicat per Mery Cherry 16 Gen 2006, 10:39

No sé si és la principal gràcia, Mery Cherry, però segur que això que dius tu és molt important.
;)

Publicat per Ramon 16 Gen 2006, 10:51

Ei! Veig que t'ho has pres "sul serio"!

Sí que són difícils, els haikús; cal fixar amb un mínim de mots la impresió que ens ha causat un paisatge albirat a penes sota la llum d'un llamp. Molt complicat, però molt plaent, com a exercici; i molt bonics, quan queden rodons.

Una abraçada!

Publicat per giorgio grappa 16 Gen 2006, 19:47

Ei, Giorgio, doncs penso continuar practicant! :)
Ja m'hi fixaré en els teus i així en vaig aprenent :)))
Ens llegim!

Publicat per Ramon 16 Gen 2006, 20:02

potser l'estètica no és el principal, de totes formes he trobat moltes diferències entre els haikus orientals i els que s'escriuen aquí. Els haikus que veig que s'escriuen aquí estan molt més carregats de pes metafòric, cosa que en els haikus orientals no em sembla que passi.

Publicat per Mery Cherry 17 Gen 2006, 07:04

Segurament que és tal com dius, Mery Cherry, però jo no li donaria més importància. Cada poble té la seva manera d’expressar-se, i jo diria que no es tracta tant d’imitar com de crear. Al cap i a la fi, el haiku ha esdevingut universal.

Publicat per Ramon 17 Gen 2006, 08:06