Arxiu de l'autor: Josep gil ribas

En principi, a l’Església hi cap o hi hauria de cabre tothom. Els primers que tenen o haurien de tenir lloc en l’Església són els pobres i els qui pateixen per qualsevol causa, especialment els qui pateixen pel fet de … Continua llegint →

Sempre he sentit dir que, als primerencs, com ara els ametllers, els mata el fred. Ja sé que els adagis, o la majoria dels adagis, més que saviesa, destil·len una astúcia molt humana que pretén justificar la mediocritat i la … Continua llegint →

Segur que la Jornada Mundial de la Joventut ha estat un èxit, per bé que no sé si és això el que realment calia. Aplegar tres milions de joves és un èxit, però també ho és, segur, aplegar-ne mitja dotzena … Continua llegint →

L’essencial, des de la perspectiva cristiana, és l’experiència personal del Senyor Jesús. Us ho deia la setmana passada, tot comentant la visita apostòlica del papa Francesc al Brasil, amb ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut. Per cert, la … Continua llegint →

Em sento identificat, joiosament identificat, amb les paraules que el papa Francesc ha anat desgranant durant els vuit dies que ha durat el seu viatge apostòlic al Brasil: l’essencial per a un cristià o per a una cristiana no és … Continua llegint →

En el meu article anterior manifestava la meva simpatia a favor d’una Església de base laïcal. Amb aquesta expressió, base laïcal, no vull dir només una Església que valora els laics i abocada a servir els laics, sinó una Església … Continua llegint →

Aquest títol no és una definició; és una percepció generalitzada que té un fonament real. L’Església és una comunió de fe, d’esperança i de caritat, en la qual perduren els tres “oficis” o “funcions” del Senyor Jesús, ressuscitat d’entre els … Continua llegint →

Aquesta és l’exclamació de la gent davant el miracle de la resurrecció del fill de la viuda de Naïm. Lluc, que és l’únic dels evangelistes que ha recollit aquesta dada, no ens té avesats al simbolisme, i més aviat hauríem … Continua llegint →