Arxiu de l'autor: Josep gil ribas

L’experiència religiosa de Jesús   1. L’experiència de Déu com a Pare Jesús, a partir dels textos de l’Antic Testament i en un clima d’austeritat (desert) i de pregària (Parenostre), fa una experiència de Déu, profundament alliberadora, una experiència contrària … Continua llegint →

“Ho sap tothom, i és profecia (….): a cal fuster hi ha novetat” (J.V. Foix). I quan “la mare haurà tingut un fill, aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble” (Mi 5,2) Miquees és l’àrbitre que dona el … Continua llegint →

Lluc ens havia deixat la setmana passada amb la pregunta a flor de llavis. Si és així, si és que ja ha arribat el “moment”, si el “futur” està tocant a la porta i a punt d’entrar  – i és … Continua llegint →

  DE FUTUR, N’HI HA?     De futur, n’hi ha, i n’hi ha d’haver, per força. Avui no és el darrer dia. Però, quan parlem de futur, no parlem de futur “a seques”, sinó més aviat ens preguntem si … Continua llegint →

Sessions sabatines

Vaticà II

El diaconat El diaconat és un ministeri “creat” per l’Església de Jerusalem (per tant, d’origen apoatòlic), un servei directament relacionat amb l’exerceci de la caritat. Segurament que, com a tal, el diaconat del Llibre dels Fets no va tenir continuat. … Continua llegint →

A Vilaplana, al seu poble, moria el dimarts passat Mn. Eugeni Ferré i l’endemà, dimecres, l’enterràvem en el context d’un cerimonial ple de música gregoriana i d’acord amb els usos d’altres èpoques. Vaig conèixer Mn. Eugeni al Seminari, quan jo … Continua llegint →