Quant a

Mn. Josep Gil i Ribas ,és prevere de l’arquebisbat de Tarragona, des de l’any 1951. Nascut a Reus l’any 1928, estudià en el Seminari de Tarragona. Fou ordenat a Roma, on residí, com alumne de la Facultat de Teologia de la Universitat Gregoriana, en el Colegio Español entre els anys 1947 i 1951. Aconseguí la llicenciatura en Teologia l’any 1951 i retornà a l’arquebisbat on ha exercit, de diverses maneres, el seu ministeri fins l’any 2003 que, com a jubilat, establí la seva residència al Catllar on continua exercint el càrrec de rector. Va ampliar estudis a Münster i a Paderborn, i obtingué el títol de doctor l’any 1982.

A principis dels anys seixanta fou cridat a exercir la docència de la teologia en el Seminari diocesà; l’any 1972 fou cridat, com a professor invitat, a la Facultat de Teologia de Catalunya (aleshores de Barcelona) per a impartir l’ensenyament de l’escatologia; poc temps després començà la docència a l’Institut Superior de Ciències Religoses de Barcelona (aleshores Institut de Teologia) i més tard a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Tarragona (aleshores Institut de Teologia), del qual fou director durant molt cursos. També ha exercit la docència en diversos centres mitjans i superiors de Vic, Manresa i Solsona, i en centres superiors de Colòmbia. Com a professor invitat, ha actuat a Deusto i a Toulouse, i ha participat en diversos actes acadèmics a Toulouse, Lyon i Tübingen.

Durant els anys de docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, ha impartit, a més de l’assignatura d’escatologia, les de cristologia, eclesiologia, sagraments i antropologia teològica, primer com encarregat de curs, després com a professor extraordinari i finalment, l’any 1998, com a ordinari, el mateix any de la seva jubilació; durant aquests anys ha estat vicedegà i director del departament de sistemàtica. és membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya.

A més de diversos articles publicats en revistes especialitzades, ha publicat els següents llibres: Signes de pertinença a l’Església (1a edició); Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Dios, Hombre, Mundo; Introducción a los Libros Históricos; Revelación y fe; Escatolgia; El cel dels benaurats i l’ordre establert; De la “nosa” a la “nostàlgia” de Déu; Signes de pertinença a l’Església (2a edició corregida i augmentada); La vida de María; L’aventura del pensament teològic; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; El mil·lenarisme; Mariologia (apunts); Jesús, Fill de Déu i germà dels homes; Al principi hi hagué la dona; El pecat original: estat de la qüestió (en preparació); La bellesa de la veritat i la veritat de la bellesa (en preparació) i Història del pensament cristià. D’aquesta darrera col·lecció ha publicat els volums primer (La divinització de la Jesús de Natzaret), segon (Cristinisme i cristiandat), tercer (Un món que comença de nou), quart (La sacralització del poder), cinquè (Primera emancipació del pensament), sisès (Un univers crostruït per la raó), novè (De la “mort de Déu” a la discreta elegància del Ressuscitat) i desè (El desafiament de la laïcitat). Els dos volums restants: el setè (Segona emancipació del pensament) i vuitè (Que creguin, de grat o per força) estan en preparació.

Durant dos anys, en el poble del Catllar, oferia cada primer dissabte de mes, en acabar la missa de les set de la tarda, una xerrada amb el títol genèric de Teologia a l’abast. Es tractava d’unes trobades obertes a tothom, en les quals es proposava i es discutia un tema “teològic” explicat amb llenguatge planer i destinat a fer-ne una interiorització. L’autor té previst reemprendre aquestes sessions a partir del novembre, coincidint amb l’Any de la Fe.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *