Arxiu de l'autor: Josep gil ribas

El talent, en temps de Jesús, era una moneda romana de gran valor, que equivalia aproximadament a 21,7 kg de plata. Rebre, doncs, ni que fos un talent, era rebre una fortuna, i guanyar-ne tres o cinc era un negoci … Continua llegint →

Una veu amiga m’ha dit que potser en aquests articlets que escric cada setmana sóc un pèl negatiu. És possible que sigui així, però no ho voldria ser o, si més no, no m’agradaria que els lectors i lectores en … Continua llegint →

No ho sé. Si m’atenc a les disposicions i preceptes de la Llei antiga, sovint carregosos i feixucs, el gran (i únic) precepte de l’Evangeli, “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot … Continua llegint →

Això de fer distinció de persones és una cosa molt lletja. Tu sí, perquè ets maco, ets intel·ligent o simplement perquè em caus bé; tu no, perquè no tens el meu color de la pell, no reses com jo ho … Continua llegint →

La famosa paràbola del banquet de noces, del cap. 22 de l’evangeli de Mateu, és això, una paràbola, és a dir, una metàfora desenvolupada en forma de narració, que parteix generalment de les accions de la vida quotidiana. En realitat, … Continua llegint →

L’escatologia, com espero que molts dels meus lectors sàpiguen, és una parcel·la de la teologia que s’ocupa del misteri darrer de la vida de les persones i del misteri de la fi de la història i de l’univers, i ho … Continua llegint →

L’escatologia, com espero que molts dels meus lectors sàpiguen, és una parcel·la de la teologia que s’ocupa del misteri darrer de la vida de les persones i del misteri de la fi de la història i de l’univers, i ho … Continua llegint →

No sé si ho heu provat mai això de sentir el silenci. Perquè el silenci no és mut, el silenci parla, i ho fa amb més força en la mesura que “fem silenci” dins nostre i que procurem reduir al … Continua llegint →

He emprat sovint la metàfora de la llum feridora per explicar la doctrina catòlica del purgatori. El “purgatori” medieval, sotmès a la teoria germànica (i, per tant, “bàrbara”) de la culpa i de la pena, havia esdevingut una mena de … Continua llegint →

L’Església és una comunitat de germans, homes i dones, que tenen en comú el baptisme, el sagrament de la regeneració (hem renascut per l’aigua i per l’Esperit) i que tenen la missió de ser “sal de la terra” i “llum … Continua llegint →