Sembla que no he estat del tot capaç de fer entendre el que he volgut dir amb el meu apunt anterior. Si més no, algú no ha copsat el sentit del mateix. Ho intentaré de nou d'una forma més planera o més directa. L'apartheid és un sinònim de segregació. El concepte va néixer aplicat al règim polític aplicat a Sud-Àfrica al llarg de molts anys de domini blanc. La segregació té molts i diversos objectius, però una de les seves conseqüències principals és que dibuixa una societat desigual i on les persones no tenen les mateixes oportunitats. Quan jo n'he parlat en l'apunt és des d'aquest darrer convenciment. I és que penso que utilitzar a l'escola criteris de segregació basats en paràmetres de més llestos i menys llestos va en contra d'un objectiu molt lloable per a mi com és el de la igualtat d'oportunitats. (Segueix)
Una veïna meva ha descobert aquesta setmana que la seva escola segrega els alumnes en grups diferents en funció del seu nivell o de les capacitats que aquests mostren. Ho hem comentat arrel que aquesta setmana les escoles han donat les notes de final de curs. Jo ja sabia que algunes escoles i penso que tots els instituts de Valls duen a terme aquesta pràctica. El que m'ha sorprès és que ella ho hagi descobert ara, després d'anys de portar les seves filles a aquesta escola. Crec que aquesta és una informació que caldria donar als pares en la primera pesentació que es fa de l'escola a les famílies que han triat o seleccionat un centre educatiu. Penso que és un dret. (Segueix)
La coincidència dels esdeveniments ha fet que un nebodet meu, el meu fillol, estigui viatjant aquesta setmana per terres poloneses amb l'escolania de Montserrat fent diversos concerts en diverses ciutats. Aprofiten, també, el temps per a conèixer el país, les seves ciutats i la seva gent. Han estat visitant el gheto de Cracòvia on milers de jueus van estar reclosos fa gairebé setanta anys. La coincidència, deia, ha fet que en aquests moments jo estigui llegint una obra de Primo Levi que va estar tancat al camp d'extermini nazi d'Auschwitz. El llibre és "si això és un home!". (Segueix)
El 5 de juliol proper farà 10 anys de la mort de la jove poetessa Maria-Mercè Marçal. La malaltia va privar el nostre país del plaer de gaudir més temps d'una de les gran escriptores dels nostres temps. Algú es preguntarà que tinc a veure jo amb una escriptora de tanta categoria com ella. La veritat és que ben poca cosa, però la recordaré tota la vida com una de les persones que em va despertar el gust per la literatura. La seva influència en el meu gust per la lectura i l'escriptura és un fet ben real. Va ser professora meva de català a l'Institut de Batxillerat Joaquim Rubió i Ors, lo Gaiter del Llobregat, de Sant Boi de Llobregat. La recordaré sempre perquè em va fascinar. Jovenívola, graciosa, poeta, casada llavors amb en Ramon Pinyol, també poeta. Ambdós militants i activistes en temps difícils. (Segueix)
El petit comentari d'en Fermí al meu darrer apunt sobre la fi de la negociació del conveni de Lear, m'empeny a fer aquest apunt personal, no sense dir que és evident que jo he tingut alguna cosa a veure en l'acord final aprovat pel 81% de la plantilla de Lear. Però com tots els que hem participat en la negociació, tant directament com indirecta, la meva participació penso que ha quedat en l'àmbit del què tocava, del què s'esperava. (Segueix)
El procés de negociació del conveni col·lectiu de Lear Corporation ha arribat a la seva fi. Feia molts anys, no sé si havia passat mai, que no es tancava una negociació en un període tan breu de temps. Temps, però, que la dinàmica de la negociació ha demostrat que era suficient. Les discussions no feien viable, de cap manera, que les negociacions s'allarguessin fins després de l'estiu. La plantilla de Lear començarà les seves vacances amb la tranquil·litat de saber que tenim ja conveni per als propers quatre anys. (Segueix)
Avui dia s'ha posat de moda un concepte amb connotacions negatives com és el del "políticament correcte". Anticipo ja que, per a mi, aquest concepte també té una càrrega negativa, o si més no, no positiva o recomanable. En canvi, m'agrada molt el concepte "d'estar a l'alçada". És un concepte molt diferent del políticament correcte i respon a les expectatives que una majoria de persones esperen d'algú altre en determinades situacions, ja siguin positives o bé negatives. (Segueix)
Massa rumors i massa punts foscos a la meva escola
M'arriben rumors que concerneixen a la junta de l'APA de la meva escola que augmenten la meva preocupació sobre la marxa de la nostra associació. Jo sempre he estat contrari a fer massa cas de l'habitual rumorologia a la qual els humans som tan afeccionats. Però hi ha rumors que neixen de fonts ben informades que ultrapassen la categoria de rumors. Sempre he pensat que el rumor, com a concepte, és conseqüència directa de la manca d'informació i de transparència. No hi ha millor arma per lluitar contra la rumorologia que la informació donada en el moment i en la forma adequada. (Segueix)
Acabo d'arribar a casa i vinc d'exercir el meu vot al local social d'Esquerra Republicana de Catalunya de Valls. Hi he anat xino-xano, passejant i en família. El meu pare, amb prop de 90 anys hi ha volgut anar i un dels meus germans, malgrat haver passat una setmana difícil pel què fa a la seva salut, també. Feia un bon sol i convidava a participar en aquest exercici democràtic que no té parió amb cap altre formació política del nostre país i no sé si en el nostre entorn europeu. (Segueix)
L'atur puja, el creixement econòmic es redueix sense arribar a la recessió, ens diuen. L'euribor, un índex que ens té a tots amb l'ai al cor també s'enfila. Els preus pugen i pugen, anar amb cotxe o anar a comprar qualsevol cosa, fins i tot els aliments, fa esgarrifar. I l'únic que baixa és el dòlar, ves quina gràcia. Per una vegada que tenim una moneda forta i no ens serveix de gaire consol. Si anéssim de turisme als EEUU d'Amèrica sí, però amb el panorama que llegim cada dia als diaris no sé si estem massa per viatgets transatlàntics. (Segueix)
