Arrel del meu darrer apunt "Valls al món", en Xavi es pregunta (no crec que realment m'ho preguntés a mi) en qui podem confiar quan, en referència a les forces polítiques, totes i cadascuna d'elles ens han defraudat una mica o molt. Això em porta a reflexionar sobre la multitud d'organitzacions que existeixen en el món i que, dedicades a diferents àmbits de la vida, tenen com a objectiu millorar la vida de les persones o de les col·lectivitats.

Amb aquest objectiu hi podríem englobar organitzacions polítiques, sindicals, ONGs, o organitzacions dedicades al lleure, a la infància, o a diferents col·lectius i àmbits. Penso que és un denominador comú que les persones ens agrupem per millorar el món en general o en algun aspecte o col·lectiu en particular. És difícil, o impossible, que una persona sola pretengui dur a terme un objectiu com aquest sense fer-ho a través de la unió amb altres persones.

Amb aquesta base, vull fer alguna consideració. Si nosaltres, els homes i les dones, som imperfectes i traïm sovint els nostres propis principis, podem exigir que les organitzacions formades per homes i dones mostrin una puresa immaculada com a condició prèvia per a no retirar el suport que en algun moment o altre havíem decidit donar-los-hi?

Feta la pregunta, em penso que l'he de respondre. I la resposta, evidentment, és personal i pot no ser compartida per la resta de la humanitat. Jo formo part de diverses organitzacions, unes de tipus polític, altres de sindical, altres de castelleres, etc. En determinats moments puc no compartir estratègies o decisions que les meves organitzacions han pres. Però mai, encara, no m'he trobat en la tesitura de plantejar-me d'abandonar-ne cap. Mentre jo no consideri que les decisions preses van clarament en contra dels objectius que em van decidir a treballar colze amb colze amb altra gent no ho faré. I vull deixar clar que alguns cops han pres decisions que m'han dolgut en l'ànima perquè no les compartia. Però malgrat tot, segueixo considerant que la meva elecció, feta en un moment precís i després d'haver madurat tranquil·lament la decisió, segueix essent vàlida. I que voler millorar el món, amb justícia i llibertat, implica, també, treballar per millorar els instruments que crec que poden ajudar en aquest objectiu. 

Per tant, doncs, malgrat desenganys o decepcions, penso que sí que puc seguir confiant en unes organitzacions més que en unes altres. Això, però, només ho podré fer si accepto d'entrada que jo tampoc puc estar al cent per cent satisfet amb les meves pròpies decisions, amb la meva actuació. Aquesta, per mi, és una condició sine qua non per poder aportar el meu granet d'arena per millorar unes organitzacions que crec que amb honestedat pretenen millorar les condicions de vida de les persones i dels pobles.