He llegit un article interessant del professor Vicenç Navarro que va publicar a finals del mes d'agost en un diari barceloní. Parlava sobre frau fiscal i despesa pública. He d'advertir, d'entrada, que no sóc cap expert en economia, ni res que s'hi assembli. Més aviat, sóc un sofert patidor de les receptes econòmiques que el govern espanyol està aplicant des de fa anys i panys. Ja sabem que l'economia, mes que cap altra cosa, és qui, amb molts anys d'antelació va iniciar això de la mundialització. Però els governs estatals, encara que alguns vulguin fer veure que no, tenen alguna cosa a dir sobre la marxa econòmica d'un estat. I les seves decisions no són, de cap manera, neutres.

El professor Navarro ens informa que el nostre estat és l'únic on els empresaris i professionals declaren menys que els assalariats, uns 6.000 milions d'euros menys. Aquesta primera dada, he de confessar que ja em va impactar de ple.

Sembla ser que a l'estat espanyol hi ha una associació de tècnics de l'agència tributària que gaudeix d'una gran fiabilitat en les seves anàlisis. Credibilitat que s'han guanyat a pols en els darrers anys. Segons aquests tècnics, a Espanya es van defraudar l'any 2005 (darrer any amb dades) 58.676 milions d'euros a l'Agència tributària i 29.941 milions d'euros a la Seguretat Social. Amb una senzilla calculadora faig la suma i dóna que hi va haver un frau de 88.617 milions d'euros. Comparativament, sabem que la despesa social del nostre estat, que correspon a les comunitats autònomes, encarregades de garantir l'estat del benestar, presenta un dèficit de 85.000 milions d'euros en números rodons. I això que som l'últim país en despesa social de la UE a 15.

Una altra agència de l'OCDE ens informa que l'estat espanyol és el que gasta menys per a assegurar la recollida d'impostos (30 vegades menys que Suècia). O sigui que si es preocupessin de dotar millor la inspecció tributària, podríem, entre altres coses, eixugar el dèficit en despesa social que arrosseguem.

Com que es veu que a Espanya li sobren els diners, el govern espanyol ha decidit eliminar l'impost del patrimoni. Segons el Ministeri corresponent, hi ha 3.300 persones amb un patrimoni superior als 10 milions d'euros. Però només ho han reconegut 727. L'any 2005 aquest impost va significar 1.400 milions d'euros. El dèficit per cobrir la llei de dependència, inaplicada fins ara, és de 1.200 euros.

Sembla també comprovat que Espanya i Estats Units són dos dels països amb més desigualtats socials. Estudis contrastats relacionen que  més desigualtat de renda és igual a més despesa en policia i seguretat. Estats Units i Espanya encapçalen els estat de l'OCDE que més despesa dediquen a policia i seguretat, un 2,2 i un 2,1 del PIB respectivament. I el contrast el trobem a la inversa. Noruega, un dels països amb menys desigualtats gasten només un 0,9% del PIB en aquests conceptes. Així mateix passa amb Suècia i Dinamarca.

La conclusió del professor Navarro és clara. La causa del dèficit en la despesa social de Catalunya i de les comunitats autònomes no és ni financer, ni econòmic, sinó polític.

Jo, que com he dit al començament, no hi entenc gaire d'economia, sí que arribo a entendre que la política, els governs i els parlaments encara hi tenen molt a dir en totes aquestes qüestions. Que ho facin o no depèn de tots i cadascuns dels nostres conciutadans.