En unes passades eleccions municipals, una força política que governa la ciutat en aquests moments, parlava de posar Valls al món. Crec que la memòria no m'enganya. Després d'algun any des d'aquella proclama, penso que, si no és pel Google que la podem trobar, la ciutat va perdent pistonada any rere any.

El mes d'agost l'he passat orfe de premsa local seriosa i independent. Amb la tornada de les vacances del setmanari El Pati reprenc el fil de l'actualitat vallenca. I, amb tota sinceritat, he de dir que l'actualitat vallenca m'ha deixat en el mateix lloc on la vaig deixar fa un mes. Una ciutat que dia rere dia perd posicions en el panorama comarcal, regional i nacional. No diguem, ja en el panorama mundial, on l'esmentada força política la volia posar. Devien pensar en allò d'una "pica en Flandes".

Al setmanari el Pati llegeixo un interessant article d'un professor de l'escola de música Robert Gerhard. Pobre Robert Gerhard, si sabés les condicions en què es treballa en una institució que porta el seu nom. Més de 300 estudiants de música s'apinyen en unes instal·lacions que fan pena. El suport municipal (és una escola municipal) és de pena. Només els regidors d'ERC han insistit i insistit amb persistència a denunciar aquesta situació. Però res. Valls, els seus ciutadans i ciutadanes, han demostrat que tenen interès per la música. Només cal veure l'èxit de l'escola des del punt de vista estadístic, i només cal veure el reeïxit projecte dels amics de la música de Valls, que han omplert un buit deixat de fa temps per les joventuts musicals. Certifico que, en l'àmbit musical, l'ajuntament de Valls no posarà la ciutat al món.

En l'àmbit de les comunicacions viàries tampoc no som al món. Estàvem més ben comunicats ferroviàriament fa cinquanta anys que ara, en ple segle XXI. Ja teníem pocs trens, però es veu que suficients per poder-ne treure quatre més. De moment, només he sentit la queixa de la Cambra de Comerç de Valls. De l'ajuntament res. Ikea, la multinacional sueca del moble, espera que un ramal ferroviari arribi fins als seus grans magatzems del polígon industrial. Més val que facin les gestions directament perquè si han de confiar en el nostre ajuntament, van apanyats. Si hom vol anar a Barcelona o a qualsevol altre lloc des de Valls, o venir-hi, més val que se n'oblidi. Potser podríem començar a pensar a donar una altra utilitat a la centenària estació de Valls, ara que hem celebrat els 125 anys del tren a Valls. No vindrà d'un edifici del qual no en sabrem fer gaire cosa.

I si volem fer ús de l'autobús regular, més val que ho fem amb els ulls tancats, perquè l'estació de busos sembla un edifici més propi del Bronx o d'algun suburbi d'alguna ciutat que ningú triaria per viure.

I de les comunicacions radiofòniques? Ai, es veu que això dels mitjans de comunicació no interessa tampoc gaire al nostre ajuntament. Exemple? Ona Valls, emissora municipal oblidada de la mà de Déu. Bé, algun mitjà es veu que sí que interessa, el que es dediqui a llepar el cul al govern municipal sí que té el futur garantit. Així és la vida.

Del barri antic em sembla que més val que no en digui res. Ni llei de barris, ni res de res. Jo gairebé que proposaria a l'OTAN que vingui algun dia a fer quatre maniobres aèries i facin net, com a Dresde. Potser seria una bona solució.

Penso, també, en el pobre home que va decidir invertir uns quants dinerons per posar la ciutat de Valls al món en l'àmbit cinematogràfic. Un projecte al·lucinant per a una ciutat com la nostra, però que pagava la pena de recolzar després d'anys d'orfandat cinèfila al cap i casal de la comarca. Un projectat pont que havia de donar sortida al cul de sac de la zona del Vilar i facilitar així l'entrada i sortida a una instal·lació com els multicines, la zona esportiva del Vilar i el centre cultural segueix esperant que algú es decideixi a tirar-lo endavant. Ah i les restes (ai quin riure) arqueològiques d'una vila romana amb un forn de pa, semblen destinades a convertir-se en un cau de runa, emblema de Valls al món. Penso que molt haurien de canviar les coses perquè els tan anhelats cinemes de Valls no tanquin les portes.

No sé si acabar amb el museu casteller. Va! ara ja hi sóc. Un museu posat a l'extrem de la ciutat, fora vila, potser tindrà, si l'arribem a veure, una fi semblant al dels cinemes de Valls. Però això rai, Valls, un dia o altre, l'haurem posat al món, però m'hi jugaria un pèsol que l'haurem posat al món dels exemples de què no s'ha de fer amb una ciutat que té grans potencials i que la ineptitud, la desgana, la manca d'interès, la poca capacitat de consensos polítics, socials i cívics, que l'ajuntament vallenc està mostrant, l'han condemnada a ser una vila poca-pena en què l'únic que s'hi pot fer és dormir, estar-se a casa mirant la tele o llegint, o anar a veure castells i menjar calçots. Sort que el món és prou gran i els vallencs encara podem fugir de tant en tant per fer coses més interessants. Això, sí, si ho volem fer amb garanties, ho haurem de seguir fent en transport privat.

La nostra ciutat té reptes tan importants que faria trempar qualsevol amb una mica d'il·lusió. La llàstima és que, em sembla, que els nostres governants, les nostres governants, necessiten una gran dosi de viagra per poder trempar per la cosa pública. Espero que per la privada no els faci falta.