Aquesta és la imatge del dia. El pantà de Sau amb el campanar al fons, gairebé cobert. El pantà està avui al 54 % quan fa un any estava al 37,5 %. Les conques internes de Catalunya estan avui al 44,2 % quan fa un any estaven al 56,5 %. El pantà de Susqueda, on desaigua el pantà de Sau, està a dia d'avui al 32 % quan fa un any estava al 76 %. Està, en aquests moments, Catalunya patint una sequera? Penso que és obvi que la resposta és que no. Ho estava fa dos mesos? La resposta és que sí.
Mira que em tinc per una persona força imaginativa, però mai no hagués pensat que una canonada, de tubs, no pas de canons, superés les meves expectatives de polèmica política. Abans d'anar a dormir llegeixo que Iniciativa demanarà la suspensió del famós decret de la canonada si la mare natura segueix essent tan generosa amb la primavera plujosa del Principat. Recordo ara les paraules de l'exalcalde Nadal que resava perquè no plogués, perquè no passés això. Sort que la mare natura fa el què pot, quan pot i com pot. (Segueix)
Sóc un dormilega empedreït, ho reconec. M'agrada molt dormir. Ara no dormo tant com dormia abans, quan era més jove i no tenia cap responsabilitat que no fos sobre mi mateix. Diuen que amb l'edat a la gent li costa més de dormir, a mi, de moment, no em passa això. Deu ser que encara tinc posssibilitats d'afegir uns quants anys més a la meva vida. Tinc companys de treball que em diuen que això de dormir és perdre el temps, a mi no m'ho ha semblat mai, penso que és un temps molt ben emprat. (Segueix)
El món editorial i la política
No conec massa cosa del món dels llibres, tot i que la meva dona treballa a una impremta i tinc bons amics editors. La meva relació amb el món dels llibres és exclusivament com a lector. Aquestes darreres setmanes he observat, no negaré que amb certa perplexitat, que han aparegut força llibres de caire polític. Alguns d'ells relacionats amb diversos dirigents d'ERC, però no en exclusiva.
ENXANETA-CONVENT DEL CARME, ACABEM-LO? (Article publicat al PATI del 23 de maig)
ENXANETA-CONVENT DEL CARME, ACABEM-LO?
El senyor Villena, director territorial del departament d'Educació a Tarragona, va dir, la setmana passada, en les pàgines d'aquest mateix setmanari, que el sobrecost de les obres de rehabilitació de l'escola Enxaneta – Convent del Carme “comença a ser injustificable”. Afegia que caldria estudiar la viabilitat econòmica del projecte i convidava la comunitat educativa a reflexionar sobre la qüestió. El pobre convent del Carme, despullat de les seves estructures, va cedint paulatinament al pas del temps i als fenòmens climatològics. (Segueix)
Indiana Jones i el Catalunya-Argentina
Aquesta setmana hi ha partit de la selecció catalana de futbol. Els responsables de l'organització estan fent crides per tal que els afeccionats vagin al Camp Nou a animar la seva selecció. Jo sóc dels que he anat a molts d'aquests partits en diferents escenaris i en diferents anys. Però ja me n'he cansat. Així de clar. (Segueix)
Aquesta és una bona notícia per part dels treballadors i treballadores de Lear i penso que també ho és per la direcció de l'empresa. Després de la negociació d'avui, la negociació és ben viva. Penso que el més important de tot és que les dues parts hem fet una lectura idèntica del moment actual de la negociació. I aquest fet ens situa en una mateixa onda i en un mateix tempo. (Segueix)
Natura políticament incorrecta
És fantàstic comprovar que els fenòmens naturals com la pluja, el vent, la sequera, els huracans poden arribar a ser tan políticament incorrectes com ho han estat les darreres setmanes. I dic que és fantàstic perquè, encara que sovint comporten mort i desgràcies, els fenòmens naturals són de les poques coses que encara avui dia escapen de la mà de l'home (home-dona). (Segueix)
Sap greu que un nom tan bonic sigui el causant d'un petit rebombori local. Bé, de fet no és el causant, segurament és la víctima. Els causants, com passa sovint, serien més aviat una administració local i una de nacional, que vetllen més pels seus interessos que no pas pels dels seus administrats. Ruanes, però, per desgràcia, anirà per sempre associat a la mort del barri antic de Valls. (Segueix)
Si fa unes setmanes o uns mesos, perdoneu que no ho hagi comprovat, vaig escriure que valorava molt positivament el procés electoral intern engegat a ERC per a escollir els seus màxims dirigents i els seus respectius òrgans de direcció, en aquests moments he de manifestar que no estic massa satisfet de com aquest procés s'ha anat desenvolupant. (Segueix)
