El bloc d'en Climent

Avui hem estat reunits per seguir negociant el conveni de Lear. La reunió ha estat llarga i intensa, unes cinc hores. Una reunió franca que, tot i que mancada de resultat concret, ens ha acostat al resultat final. Un resultat final incert. La sinceritat esgrimida per ambdues parts mereixeria un resultat positiu. Tot altre resultat diferent serà un fracàs, però en aquests moments no vull pensar en aquesta possibilitat, tot i que, també, és ben real.  (Segueix)

A vegades em pregunto jo mateix si no em faré pesat en clavar la banya en algunes qüestions que a mi em neguitegen. Estic pensant en aquests moments en l'afer relatiu a l'escola de les meves filles. Però, tot seguit, penso que no obligo ningú ni a llegir-me, ni a escoltar-me i això em tranquil·litza. Després, també, penso que l'educació de les meves filles i les condicions en què aquesta educació es dóna és un tema prou important per mi, com a pare, que el risc de fer-me pesat o no queda en segon terme.  (Segueix)

Avui hem celebrat la 12 reunió de negociació de conveni de Lear. Sensacions? Ostres, bones d'inici, però costa tan de tenir unes sensacions ben rodones. El fet és que penso que avui haguéssim pogut reblar el clau d'una vegada, però no, sempre hi ha un però. La qüestió és que hem hagut d'acabar la reunió amb un sabor agredolç. Què hi farem.  (Segueix)

Avui, dilluns, he assistit a la primera reunió de classe típica de final de curs. Aquesta setmana en tinc dues, una per cada una de les meves filles. Avui, però, he après moltes coses. Mai no hagués pensat que en podria aprendre tantes en una reunió d'aquest tipus. El tutor de classe ha fet un repàs al què ha estat el curs que d'aquí unes setmanes s'acaba. La canalla s'ho ha passat bé amb ell, un home amb idees clares com a ensenyant i com a persona. Estic segur que en guardaran un bon record, jo també.

 (Segueix)

Sovint em dic a mi mateix que he de reduir els meus camps d'interès. Els dies i les hores se'm fan curtes, segurament l'edat també hi té a veure. Però és ben veritat que sóc una persona interessada per la vida en els seus múltiples àmbits. Animals, socials, polítics. I per les relacions humanes, també en múltiples àmbits. Me n'adono que ni amb 50 reencarnacions no en tindria prou per a abastar tot allò que m'interessa. De fet, cal tenir en compte que en alguna d'aquestes reencarnacions segur que seria un pobre miserable que no em podria permetre el luxe de tenir altre interès que arribar al dia següent havent fet dos àpats com a mínim. Mirat així, doncs, el primer que constato és que sóc un privilegiat.  (Segueix)

Avui se celebra a Valls la Nit de Premis. Uns premis que al llarg dels anys han assolit un prestigi reconegut a la nostra ciutat i més enllà. Nombroses entitats i organismes públics premien els mèrits que individus i entitats han fet al llarg de l'any. Durant molts anys han estat presidits per honorables i molt honorables, però es veu que qui ha de fer possible aquesta presència instiutucional no ha esmerçat gaires esforços perquè la vetllada sigui presidida amb aital honorabilitat.  (Segueix)

Quan he escrit l'anterior post encara no havia llegit un article de la Núria Segú, primera tinent d'alcalde, aparegut aquesta setmana en què torna a carregar contra l'actual protocol de festes en el mateix sentit que ho fa la Dolors Batalla i com que penso que "tanto monta, monta tanto" li dedicaré també unes breus ratlles a ella.  (Segueix)

Trobo que l'alcaldessa de Valls, la senyora Dolors Batalla, té un morro que se'l trepitja. Dic senyora per educació, però penso que per actuacions com la que motiven aquest post no se'l mereix gaire aquest tractament. La qüestió és que el govern municipal, l'alcaldia i la regidoria de cultura, es veu que no saben com resoldre la negativa de la Colla Vella a no ser els darrers en tancar diversos seguicis de carrer. La Colla Vella considera que ella és qui sempre ha de tancar aquests seguicis o processons que per la festa major i en altres ocasions desfilen per Valls. Els motius que esgrimeixen no els vull comentar aquí i no tenen massa rellevància pel cas que ens ocupa. (Segueix)

Esperava més, bastant més, de l'onzena reunió de negociació del conveni de Lear. Penso que la reunió d'avui havia d'haver donat bastant més de si. Com sempre, caldrà que les dues parts assumeixin la seva part de responsabilitat en el fet que no hàgim avançat més, però jo sóc dels que penso que un bon començament de la reunió marca força la tendència general de la reunió de negociació. I avui les coses, des del meu punt de vista, no han començat massa bé.  (Segueix)