Estem a dos dies de les eleccions presidencials dels Estats Units. Si les eleccions se celebressin a Europa sembla que Obama seria el clar triomfador, però a Estats Units les coses són diferents. Caldria, també, no oblidar que Obama seria aquí un equivalent a José Maria Aznar, segurament. Per tant, hi hauria altres candidats més centristes i més progressistes. Però les eleccions són als Estats Units i no pas a la Unió Europea.
És curiós com, essent Estats Units fruit dels colonitzadors europeus, ha seguit uns camins tan diferents del dels seus antecessors, fins i tot els de la Revolució Francesa. El puritanisme i els valors nord-americans han fet la seva pròpia via, així com els europeus hem fet la nostra pròpia via.
Déu és present contínuament en la boca dels polítics nord-americans. D'aquesta manera s'entén l'èxit de les tesis creacionistes per a explicar l'origen de l'univers. Sobta el contrast d'un país científicament avançat que conviu amb les explicacions més irracionals de la creació del món.
La pàtria és també present a tothora en la vida nord-americana. En els seus discursos, en la presència dels seus símbols arreu, a la borsa, a les façanes de les cases. Allà, el patriotisme no té mala premsa. Déu, família i pàtria són eixos indestriables per a qualsevol candidat que pretengui ser president del seu país.
La seva subjugació a la monarquia britànica, però, els va portar a convertir-se en una república. La seva independència va comportar un canvi de règim polític important. Calia esborrar qualsevol lligam amb l'antic imperi.
Aquest país tan ple de contrastos elegirà la setmana que ve el seu president. Una elecció en la qual nosaltres no podrem intervenir. Una elecció, però, que sí que tindrà conseqüències per a la resta del món. Les colònies han esdevingut un imperi econòmic, militar i polític.
Estats Units segueix dominant el món. En el futur immediat, però, segurament haurà de compartir lideratge o cedir-lo, fins i tot, a altres països com la Xina, Rússia o qui sap quin.
