Lear ha publicat els seus resultats econòmics del 3er trimestre del 2008. Com era d'esperar, els resultats no són pas bons. Els seus resultats estan en consonància amb l'economia nord-americana i amb el sector de l'automoció, tant a nivell mundial, com a nivell nacional.

Més que voler repassar o analitzar els resultats des del punt de vista comptable, cosa molt avorrida, m'interessa comprovar la tendència que es va confirmant darrerament. Aquesta tendència indica un canvi important en la configuració de la companyia.

En primer lloc, en el sentit que el negoci que la companyia obté dels EEUU perd pes. Històricament, la companyia obtenia el seu principal volum de negoci als EEUU. Ara ja no. La crisi que estan passant els principals fabricants de cotxes nord-americans es fan notar. Les punxades de General Motors, Ford i Chrysler es tradueixen en el que deia. Europa ha guanyat pes davant EEUU i Àsia empeny amb força.

La segona tendència que es confirma és que la divisió de seients, la principal a Lear durant molts anys, també va de baixa. La seva divisió elèctrica i electrònica guanya terreny dins la companyia. A la vista d'aquests resultats podríem dir que la decisió de Lear de comprar United Technologies Automotive a començaments dels 2000 va ser encertada, tot i pagar-ne una bona picossada.

D'aquestes dues observacions podríem extreure'n algunes decisions que Lear ha pres en els darrers anys. En perdre pes el volum de negoci que Lear obté dels EEUU han decidit reforçar el poder de decisió a EEUU. Mal que mal, manar des d'allà. No sé si és una bona decisió, però és la que han pres darrerament. El poder l'han concentrat a Michigan. Això ens ha fet perdre influència a Europa, malgrat aportar la major part del negoci? Ho sembla.

Vull creure que l'anàlisi dels resultats ens pot donar alguna lectura positiva per a la nostra planta de Valls. Primer perquè el nostre centre de treball segur que aporta beneficis a la companyia. Després perquè pertanyem a la divisió que més creix dins la companyia. I finalment, perquè hi aportem experiència i competitivitat.

Caldrà veure com resistim la tendència general a passar produccions a països de baix cost i a la tendència a transferir-hi, també, el desenvolupament tecnològic, enginyeries, etc. Per sort no tot es sustenta en baixos salaris a l'hora de prendre aquestes decisions. Haurem d'anar seguint l'evolució de l'economia mundial, del sector de l'automoció i de les decisions que des dels EEUU vagin prenent. 

Particularment, si les decisions es van prenent amb objectivitat, penso que el nostre centre de treball de Valls segueix tenint possibilitats de creixement i de mantenir les seves opcions de cara a seguir aportant beneficis a la companyia, de crear llocs de treball i de seguir essent un centre de referència en el nostre sector. La solvència de la gent que hi treballem em fa ser optimista. Però els que decideixen estan molt lluny. Esperem que, tot i ser lluny, tinguin una bona vista.