Un cop ben dinat, tinc ganes d'analitzar la diada castellera de santa Úrsula. Ara, amb la panxa plena, vull revisar si tot el que he comentat a plaça amb amics de la colla Joves i de la colla Vella era encertat o bé he de modificar els meus punts de vista. En línies generals, he de dir que em mantinc en les opinions que he manifestat a peu de plaça. Això no significa que el meu punt de vista sigui correcte o no, simplement que ho veig exactament igual com ho he vist en plena actuació.

El primer que he de dir, per si algú no em coneix, és que sóc de la Joves. Ja fa molt, molts anys. Això, però, no m'ha impedit mai de fer un exercici d'objectivitat permanent que, sovint, m'ha portat a criticar de forma constructiva la meva pròpia colla. Com a exemple, només cal veure el meu apunt dedicat al passat concurs de castells de Tarragona. Des de fa pocs anys sóc un xiquet de Valls no actiu, però que encara té un interès pels castells i pel fet casteller.

Avui, no podia ser d'altra manera, he anat a la plaça del Blat de Valls. La plaça més castellera del món, amb perdó de qui cregui que la seva ho és més. Aquesta afirmació, segurament, pot ser rebatuda per altres persones posant èmfasi en un aspecte o en un altre, però per mi, com a vallenc, penso que en cap plaça hom pot viure tant el fenomen casteller com a la plaça del Blat. És una qüestió d'intensitat, de proximitat.

Com deia, he anat a la plaça del Blat. Abans, però, com des de fa uns 25 anys, any amunt, any avall, ens hem ajuntat a casa meva una colla d'amics de les dues colles per fer un bon esmorzar. Aquesta és una tradició que paga molt la pena de mantenir perquè parlem de tot i amb passió, amb respecte i amb molt bon humor. De castells, de política, de dones, del que convingui. Numèricament predominem els "muixerrillos", però tothom s'hi sent molt còmode. Tothom hi és molt benvingut. És un esmorzar d'homes, això sí. Què hi farem, en això ens assemblem a una d'aquelles penyes gastronòmiques basques. No som pas misògens, però, eh, ho vull deixar molt clar.

Des que sóc Xiquet de Valls sempre m'he posat al mateix lloc. Em refereixo a la ubicació de la plaça, no pas a la posició que ocupava al castell. Havia anat de crossa, darrera el baix, al folre, a la pinya, i en dues ocasions dalt el castell. Això darrer, pujar en un castell no és feina fàcil, ni ho ha estat mai, les oportunitats no abunden, però no vull encetar aquest tema ara. Com deia, la meva ubicació a la plaça sempre ha estat la mateixa, a la frontera. Vull dir que sempre m'he col·locat en aquella ratlla imaginària que parteix la plaça en dos, els rosats a la dreta i els vermells a l'esquerra, es veu que això de l'esquerra sempre m'ha tirat més que no pas la dreta. Aquesta posició de frontera és per mi la millor. Tinc contacte amb els meus i amb els rivals. He de confessar que no és una posició fàcil. Penso que no és una posició per a eixalebrats, sinó per persones de sang freda. La frontera és un lloc de risc on fàcilment hom pot prendre mal en cas d'esbatussades entre una colla i una altra, entre eixelebrats d'una colla i l'altra. Més d'una vegada les he viscut i més d'una vegada m'han dit que m'han vist per la tele posant pau entre uns i altres. La frontera, però, m'agrada. No hi ha lloc millor per viure els castells.

Bé, després d'aquestes disquisicions entro al drap. Vull analitzar el Santa Úrsula del 2008. La gran diada castellera vallenca. La darrera gran diada castellera com déu mana. A partir d'ara vindran diades pròpies de les colles, però no diades de festa major i de fires que són l'àmbit en què van néixer els castells.

La primera afirmació que crec que es pot fer és que la diada s'ha decantat clarament del cantó vermell, el de la Colla Joves Xiquets de Valls. La segona afirmació que m'atreveixo a fer és que avui s'ha imposat la lògica. Sé que aquesta segona afirmació no serà compartida per tothom, però intentaré argumentar-la. La Joves ha descarregat el 3 de 9 amb folre, el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. Ha intentat el pilar de set i ha acabat amb dos pilars de cinc, un portat al balcó.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha carregat el 2 de 9 amb folre i manilles i ha carregat el pilar de vuit amb folre i manilles. Entremig ha intentat el 3 de 9 amb folre i el pilar de set al mig i el 4 de 8 amb el pilar de sis al mig que han desmuntat dues vegades.

Intento argumentar el perquè crec que la lògica s'ha imposat avui. La colla Joves havia fet fins abans del concurs de castells una bona temporada. El Sant Fèlix d'enguany així ho va confirmar. Va premiar la Joves en descarregar el majestuós 5 de 9 amb folre. Ja vaig dir que aquest era un castell pel qual li tinc un gran respecte, més que al 4 de 9 amb folre i el pilar de set al mig. Els 5 de 8 que ha fet la colla al llarg d'aquesta temporada avalaven la consecució del 5 de 9. Al concurs, la desgràcia primer i la mala estratègia després van impedir a la Joves assolir-lo una altra vegada. Avui, però, la Joves havia après la lliçó. I el 5 de 9 era la fita a assolir. Calia confirmar que aquest castell era al seu abast, com poques vegades una colla l'ha tingut. I així ha estat. Han lluitat i s'ha fet justícia. Que hagin deixat el 2 de 8 confirma el meu comentari que aquest darrer castell no l'havien d'haver tirat en tercera ronda al concurs. No està prou madur. El 4 de 9 amb folre ha tancat una gran actuació. Només hi ha un però. Aniria sent hora que la Joves es plantegés seriosament la necessitat de tenir un pilar de sis, pilar que obre les portes a tot un ventall de castells i pilars necessaris avui dia per ser dalt de tot. 

En definitiva, doncs, Santa Úrsula ha fet justícia a la Joves que podrà celebrar amb joia la seva gran actuació. Felicitats.

Anem per la colla Vella. Amb sinceritat, penso que han errat el seu plantejament de la diada. La seva sortida de 2 de 9 amb folre i manilles no em sembla malament. Havien fet canvis en el castell i podien intentar acabar la feina que en aquest castell havien fet aquesta temporada. Però només l'han pogut carregar. Mala sort. A partir d'aquí penso que s'han equivocat. La seva segona ronda ha condicionat la resta de la seva actuació. Penso que els dirigents de la colla Vella s'han obsessionat amb el 3 de 9 amb folre i el pilar de set al mig. Un castell que a mi, particularment, no m'agrada, però sobre gustos ja se sap! Penso que la seva obsessió es basa en fer-lo abans que el puguin fer els Castellers de Vilafranca i això, des del meu punt de vista, els porta a cometre per segona vegada el mateix error. Error que ja van cometre al concurs de Tarragona. Un castell l'has de tirar quan el tinguis bé, i és evident, ho hem pogut comprovar, que no el tenen avui per avui. Els tresos de nou i els quatres de nou que fem les colles vallenques avui dia no s'assemblen en res als que féiem fa uns anys. No hi ha la seguretat que teníem abans. I per fer un castell com aquest, jo penso que cal tenir un 3 de 9 amb folre impecable. Si no és així, la història no pot acabar bé, com així ha estat en dues ocasions. Crec que s'equivoquen amb aquesta obsessió, no s'haurien de mirar tant als altres, sinó valorar les pròpies possibilitats.

Un altre punt a tenir en compte és que la colla Vella no té ara la canalla que havia tingut anys enrere. Tots sabem que l'havia tingut magnífica. Ara són bons, però no n'hi ha prou. La Vella ha caigut molt aquesta temporada i és normal que la canalla s'espanti. Avui, la caiguda del 3 de 9 amb el pilar ha estat forta, molt forta. Jo, a plaça, ja he comentat que el més probable era que en el següent castell la canalla es tirés enrere. I així ha estat. En dues ocasions. Per resodre el tema de la canalla hi ha poca cosa a fer, donar-los confiança i seguir treballant i, sinó, esperar una millor tongada.

Penso que la Vella s'ha equivocat en una altra cosa. En la meva opinió, ha estat una decisió desencertada apostar per aquest castell en la segona ronda, tot just després que la Joves hagués descarregat el 5 de 9 amb folre. Tota la pressió i el nerviosisme era per la Vella. Penso que la seva estratègia ha estat guiada més per la ràbia que no pas pel seny. Hauria estat millor, des del meu punt de vista, ajornar el castell per la tercera ronda si és que s'entossudien a tirar-lo. Aquestes afirmacions les he fet a plaça abans dels fets, cosa que crec que em dóna força a mantenir aquesta posició. No és allò que ara dic perquè ja sé com ha anat. Els anys que portem fent castells ens haurien de servir per alguna cosa i l'experiència és una cosa que caldria tenir en compte abans de prendre una decisió. A partir d'aquest error, la Vella ho tenia tot en contra.

I vull acabar amb alguna consideració final referent al pilar de vuit. A Valls sempre hem defensat, a diferència d'altres llocs, que els pilars s'han de fer a l'hora dels pilars. Ja siguin de cinc, de sis, de set o de vuit. Jo em mantinc en aquest criteri perquè penso que és el que entronca més amb la història i la tradició castellera que tant defensem. Variar el criteri en funció de si ens convé tal o qual cosa, afebleix la nostra posició. I la Vella avui l'ha afeblida. La Vella, que sempre ha defensat les essències castelleres vallenques. Si els pilars van al final de l'actuació, hi han d'anar tant si les coses van bé, com si van malament. Ells, però, no volien sortir amb un sol castell de la plaça i han tirat el pilar en la repetició de la tercera ronda. Jo no ho hagués fet. Fet a l'hora dels pilars hagués tingut, ben segur, el mateix resultat. Abans, però, haurien hagut de fer un altre castell, és clar.

Segona consideració respecte als pilars. Quan es fa un pilar de set o de vuit, s'hauria de fer més allunyat de la paret de l'ajuntament. La caiguda d'un pilar pot ser com una fuetejada que llenci la canalla en direcció a l'ajuntament, amb el risc que això comporta, per tant, s'haurien de fer més cap a la plaça per a evitar aquest risc.

I ja està. Tot això és el que la gran diada de Santa Úrsula ens ha deixat aquest 2008. Una Colla Joves satisfeta i una Colla Vella disgustada i decepcionada. Com que jo a la Joves n'he viscut de tots colors m'aplico allò d'avui per mi, demà per tu. Queda Vila-rodona i moltes temporades per endavant. Espero que les colles de Valls n'aprenguem de tot plegat, dels èxits, però també dels fracassos. Tothom tindrà més oportunitats.