Ahir hi va haver assempblea de l'APA de l'Escola Enxaneta. Penso que vam fer un exercici prou positiu en debatre l'actualitat que afecta la nostra escola. Amb diversitat d'opinions, com ha de ser. Les conclusions finals són les següents:

1. Exigir al departament d'Educació l'adequació de l'actual emplaçament de l'escola a la plaça del Quarter. Costi el que costi. Volem millors condicions de seguretat i espai per als nostres fills.

2. Cooperar amb la ciutadania i les institucions vallenques per a que la Generalitat compleixi el seu compromís respecte el convent del Carme. Cooperar, que no abanderar la defensa de la rehabilitació.

Breus comentaris. L'opinió dels pares i mares de l'escola no és homogènia. En el que sí que estem tots d'acord és que la nostra actuació ha de tenir com a principal objectiu que les nostres filles i fills puguin estudiar en un espai habitable, segur i espaiós. Ara, en aquests moments, significa inversió immediata a l'edifici de l'antic Narcís Oller.

La comunitat de l'escola ha de cooperar amb la ciutat en reclamar la rehabilitació del convent del Carme. Cooperar no significa ser l'abanderat. Qui ha de liderar això és la pròpia societat vallenca i les institucions públiques de la ciutat. L'Ajuntament. Els nostres representants polítics.

Un altre aspecte important és que cal exigir clarificació a totes les administracions. Actuar amb realisme i transparència. Parlar clar del què és possible i el què no, i, si cal, quines són les alternatives davant els reiterats incompliments de les diferents administracions.

El temps és un altre aspecte que va sorgir en la reunió. La decisió dels pares s'ha de prendre amb tota la informació sobre la taula. No és el mateix apostar per l'escola al Carme en un plaç d'execució de 20 anys que en un plaç de quatre. Per alguns pares, aquesta és una qüestió important.

El nostre paper ha de ser el de cercar el benestar de la canalla en tot moment, en l'actualitat i en el futur. El de les administracions, entre d'altres, és el de garantir aquest benestar ara i en el futur.

Per últim, com vaig dir en la pròpia assemblea, si algú s'ha sentit ofès per les meves opinions crítiques en tot aquest procés, li demano perdó. Em tinc per una persona respectuosa, però sembla que no ho he aconseguit del tot, ja que algú s'ha molestat. Ho sento. Acostumo a parlar clar sempre, molt clar, i ho seguiré fent. Però també acostumo a ser molt respectuós amb les persones. M'agrada que ho siguin amb mi i m'imposo ser-ho amb els altres. Però si he de criticar opinions o actuacions tinc el dret a seguir-ho fent, com qualsevol. Amb respecte a les persones. Aquesta ha estat sempre la meva pauta d'actuació i ho seguirà sent.

I acabo, la reunió d'ahir s'hauria de repetir més sovint, el debat és bo per a tothom. Permet fer arribar la informació en primera persona i permet opinar. És més fàcil no fer-ho que fer-ho. Però jo em permeto demanar a la junta de l'APA que no deixi passar l'oportunitat que els pares i mares opinem.