La pobra Hvala es veu que ha de pagar els plats trencats a la Vall d'Aran. És curiós, si mes no, els pocs detalls que s'han donat de l'atac que l'ossa Hvala va protagonitzar contra un caçador de la Vall d'Aran fa molts poquets dies. Pel que he pogut llegir, la crònica del succés és prou confusa. Tot plegat em fa pensar que darrera d'aquest fet s'hi amaguen altres tipus d'interessos que poc tenen a veure amb tota aquesta història.

La reintroducció de l'ós al Pirineu va començar fa uns anys amb la implementació del programa europeu Life. França va liderar aquest programa que consistia en repoblar el Pirineu amb óssos provinents d'Eslovènia, ja que, fa bastants anys, els caçadors pirinencs havien acabat amb els óssos autòctons d'aquestes contrades. Des dels seus inicis, sembla que els caçadors actuals voldrien tornar a acabar amb la presència d'aquest animal a la serralada.

El programa Life, segurament, no va començar amb  massa bon peu. Les administracions implicades no van fer tot el necessari per comptar amb la gent d'ambdues vessants pirinenques per tal que acceptessin de bon grat la reintroducció de l'ós. La informació i la comunicació no van funcionar tot el bé que hagués calgut per tal de començar bé aquesta aventura. Des de llavors, els lobis d'aquells territoris no han parat de fer campanya en contra del programa Life i la reintroducció de l'ós.

Cal admetre que el començament no va ser tot l'encertat que calia. Calia haver parlat més amb els ramaders de la zona, calia haver estipulat ben clarament les indemnitzacions a pagar pels estralls que l´ós pogués causar, calia fer partícips del projecte els habitants i les institucions dels diversos territoris. Tot això és cert, però d'això ja fa prou temps. Ara aquestes qüestions estan resoltes. El problema actual, penso, obeeix a les raons reals d'aquells que des del començament es van oposar a la presència de l'ós al Pirineu. Segurament són els descendents d'aquells que van acabar amb l'ós ja fa unes desenes d'anys.

Fa pocs anys, a la banda de l'Ariège, l'ós ja es va trobar amb l'home i d'aquella trobada l'ós en va resultar mort. Des de llavors l'home i l'ós semblaven ignorar-se. He de confessar una cosa que em crida l'atenció. Amb els milers d'excursionistes i alpinistes que recorren el Pirineu durant tot l'any, és curiós que sempre que hi ha un conflicte mediàtic entre l'home i l'ós, aquell, l'home, sempre resulta ser un caçador. Jo ho trobo molt curiós. Estic segur que hi ha d'haver alguna raó perquè això sigui així. Jo imagino que l'ós acostuma a reaccionar més o menys igual quan detecta la presència humana a prop. Fins on els meus coneixements arriben, em sembla que els animals acostumen a reaccionar fugint de la presència humana. Què deu passar que sempre que s'acosten a una persona es tracta d'un caçador? No us sembla sospitós? A mi sí. A les autoritats també els ho hauria de semblar. La persona atacada a la Vall d'Aran va sortir amb ferides lleus. Quan va disparar un tret a l'aire, l'ós va fugir ràpidament. 

Penso que en tota aquesta història hi ha gat amagat, o potser hauria de dir ós amagat. Ara les autoritats busquen el pobre ós. Tot plegat fa una mica de pudor. Potser hauran de donar DNI o passaports als óssos i deixar-los d'aplicar el tractat de Shengen i ensenyar-los que allò que els Pirineus mai no han estat una frontera per als seus habitants era mentida. Seguiré aquesta història per saber com acaba. Li faran un judici ràpid a la pobra Hvala? La condemnaran a viure entre barrrots? Espero que no. Els actuals óssos pirinencs van néixer i viure lliures pels boscos i muntanyes eslovenes. Els vam anar a buscar per repoblar el Pirineu. Espero que si aquí no els volen els retornin la llibertat al seu país. Alguns ja són d'aquí per naixement, els exiliarem? 

Ai la demagògia! Els d'Aran potser voldran aixecar un mur perquè l'ós no hi pugui entrar. Jo els recomano que fotin un tap també al túnel de Viella. O potser no són els aranesos els que no volen l'ós? Potser és un lobi prou potent que fa que el Síndic d'Aran s'espanti i demani fer fora l'ós del seu territori? Ho anirem veient. Jo l'únic que puc fer es mostrar la meva solidaritat amb l'ós pirinenc, l'adoptat i el biològic. Tenen tot el meu suport.