Llegeixo en una nota de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) d'avui dilluns dia 20 d'octubre que l'escola Enxaneta de Valls està "sorpresa i desorientada" en veure que es pot quedar sense seu. Jo sí que estic sorprès, però no pas desorientat, en veure que l'escola (no sé si he d'interpretar la direcció, la junta de l'APA o tots plegats) segueixen fent el paper d'incrèduls davant una notícia vella que es presenta com a nova. El departament ja va dir que era injustificable la despesa que requeria la rehabilitació del convent del Carme. Això ho va dir el passat estiu. Però, és que abans que ho digués públicament, qualsevol persona amb quatre dits de seny podia endevinar que una obra d'aquest calibre no podia ser assumida pel departament d'Educació.

L'actuació de la comunitat educativa de l'escola Enxaneta no sé si s'ha de catalogar de negligent, d'innocent, o de descurada. És incomprensible com s'han deixat prendre el pèl i com ens l'han pres a la resta. Un servidor ha hagut d'aguantar més d'una vegada la crítica de la junta de l'APA que m'ha catalogat d'alarmista. Quan jo deia que al convent del Carme no s'hi estava fent pràcticament res, em deien que sí, que s'hi treballava i que les obres anaven endavant. Quan jo demanava que calia exigir un calendari d'execució, em deien que no calia, que l'administració els deia que no hi havia cap problema amb les obres. Quan jo els deia que aquesta escola no la veuríem mai al Carme, em deien que tot eren invencions meves. Mai han mirat amb ulls crítics la situació real de l'escola. Van prendre una decisió fa anys i s'han mostrat incapaços de posar-se al dia, tant en el seu plantejament, com en la seva actuació.

Aquest model d'actuació servia els interessos dels xiquets i xiquetes de l'escola? Jo penso que no, de cap manera. Ara estem exactament igual que fa quatre anys. En un edifici igual de rònec com el convent del Carme. I tot apunta que cometran el mateix error. La seva miopia ha condemnat centenars de nens i nenes a malviure en unes instal·lacions escolars inadequades. I en condemnarà uns quants centenars més.

Seguim llegint la notícia. El mateix redactor diu que des de fa quatre anys l'escola ocupa un vell institut, tapiat en algun sector. El sector tapiat amenaça ruïna i el sector habilitat s'aguanta pels pèls. La directora, suposo que en nom de la comunitat educativa, diu que els pares ja no són els mateixos que van decidir apostar per la rehabilitació del Carme i apunta que, potser, ara caldria apostar per deixar l'escola a la seu provisional que ocupa, l'antic institut Narcís Oller, aquest edifici rònec que es veu que ara també voldrien rehabilitar. Jo no sé si és que s'han begut l'enteniment o és que no n'aprendran de cap manera. De fet, ja ho diuen allò que l'home i la dona són els únics animals que ensopeguen dues vegades en la mateixa pedra. Mai més ben dit això de la pedra!

Es diu que la situació actual no és tercermundista. Bé, diguem que aquest és un concepte opinable. Unes parets que es mouen, unes aules que s'inunden, uns sostres que s'aguanten com poden, si no cauen, un pati insuficient per acollir la canalla a l'hora del pati, no sé quin adjectiu seria el que més li escau. El que sí que crec que podríem dir és que aquesta situació no s'adequa gaire al concepte d'instal·lació escolar òptima. La directora de l'escola diu que la ubicació actual és cèntrica i que potser es podrien plantejar de quedar-s'hi per sempre. Ai mare! Déu ens agafi confessats! De tota manera no em feu gaire cas, ja se sap que jo sóc un alarmista que no hi veu més enllà d'un pam.

La notícia acaba dient que el pròxim dia 3 de novembre el consell escolar i l'AMPA s'han de reunir amb el delegat territorial del departament d'Educació de la Generalitat. Ja tremolo!

Penso que donada la situació actual, i no tan actual, el que pertocaria és convocar d'urgència una assemblea general de l'APA per prendre una posició comuna d'una vegada per totes. Amb l'historial d'èxits que la comunitat educativa arrossega en tota aquesta història, no em mereix cap mena de confiança la posició que adoptaran. Penso que per ells també seria convenient acudir a la reunió amb una posició conjunta de tota la comunitat educativa, una posició debatuda, discutida, realista, que expressi clarament el posicionament de tota l'escola Enxaneta. Una posició presa amb realisme, una posició que defensés els interessos reals dels xiquets i xiquetes actuals i dels futurs. Una posició que retornés a la nostra canalla, el més aviat possible, a una escola amb unes instal·lacions idònies per a la seva educació. Segures i espaioses.

I a l'administració li diria el següent. Ajuntament i Generalitat han de decidir on ubicar una escola com la nostra. Ells han de saber quines són les necessitats geogràfiques escolars a la nostra ciutat. Ells han de decidir si cal que sigui al sud, al centre o al nord, a l'est o a l'oest. Valls té tants fronts oberts des del punt de vista del planejament que segur que l'encertaran. Al Prado, al Peri 3 o 4, ja n'hi ho sé, a Ruanes... Si governen és per decidir, no per escórrer el "bulto". Doncs que decideixin d'una vegada.

Amb això, però, no n'hi ha prou. Caldrà que diguin on, quan, en quins terrenys, amb quina capacitat. Mentrestant, s'hauran de gastar diners per a assegurar que els nostres fills no són penalitzats per més temps per culpa de la provisionalitat a la que tots plegats ens els han condemnat.