Em plau molt que una entitat tan prestigiosa com la Fundació Bofill ratifiqui el que ja vaig escriure en un apunt a finals del mes de juny. El vaig titular "No a l'apartheid escolar". Aquell apunt va suscitar algun comentari que mostrava el desacord amb el meu plantejament. Un desacord, només faltaria, ben legítim.
Com deia, ara la Fundació Bofill certifica aquesta pràctica en l'ensenyament secundari del nostre país. Un de cada tres instituts practica aquesta segregació. Ferran Ferrer, catedràtic d'Educació Comparada, ha dirigit l'informe de la Fundació. L'informe confirma que a part dels instituts que generalitzen aquesta pràctica, n'hi ha d'altres que la practiquen parcialment, en algunes matèries.
El curiós del cas és que els resultats pedagògics obtinguts amb aquesta pràctica són inferiors als que obtenen els centres que no la practiquen. La meva intuició no científica no anava del tot errada. A part de l'incompliment del sistema educatiu que la legalitat vigent estableix, els resultats educatius obtinguts amb aquesta segregació tampoc no la justifiquen.
Tindrà la publicació d'aquest informe alguna repercussió? Els instituts que segreguen la canalla segons les seves hipotètiques capacitats es replantejaran aquesta pràctica? El departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya té alguna cosa a dir-hi? Els pares que demanen aquesta segregació s'hi repensaran?
Sóc escèptic sobre la repercussió i la revisió que l'informe suscitarà en els diferents agents educatius del nostre país. Si els resultats educatius no justifiquen aquesta pràctica, caldria abandonar-la. Si no s'actua en conseqüència, hauré de pensar que la seva justificació no es troba en la recerca d'un millor aprenentatge dels nens i nenes de Catalunya. Hi deu haver altres justificacions per continuar amb l'apartheid. Potser una major comoditat per als professors? Potser un intent d'amagar mancances en el propi professorat per a estimular l'aprenentatge dels nostres joves? Potser la voluntat de treure's la responsabilitat de damunt i passar-la als estudiants?
L'informe també assenyala l'estigmatització que aquesta pràctica suposa per a molts joves del nostre país.
No ho sé, però penso que l'estudi no hauria de caure en l'oblit. Però em temo que això serà així. Tan de bo jo hagi de canviar d'opinió. Ja m'agradaria. I que consti, no tinc cap filla que vagi a educació secundària encara. Una hi anirà ben aviat, segur que llavors me n'assabentaré de com me la cataloguen, si plenament capaç o només parcialment.
30/10/2008, 18:40
Ja t'ho dic jo com te l'avaluarien a Santa Coloma de Gramenet: nivell alt. No pel seu QI, sinó per la cultura que ha mamat a casa, perquè deu veure els pares llegir, deu tenir ordinador a casa, deu veure el bocamoll, etc.
I segur que series el primer a protestar si a classe de català li ensenyessin com em van fer a mi fa força anys que "cadira" era silla! Què no deuen fer ara amb la quantitat de nanos que no entenen un borrall de català, que a casa no llegeix ningú, que no saben què coi es TV3, etc.
30/10/2008, 22:12
Sóc alumna de secundària, i no sé si estic d'acord amb la teva opinió. Jo trec bones notes, i a la meva classe a primer i segon de la ESO hi havia hagut gent amb dificultats que anava a un grup flexible durant algunes hores. Ara hi ha una classe a part, per als que els costen més les matèries. Sincerament, m'agrada que hi hagi un grup així, perquè el professor ens dedica més temps als altres i no s'ha de dedicar a explicar als qui no entenen els conceptes. D'altra banda trobo molt desmoralitzador que cada any ens repeteixin que Catalunya és de les comunitats autònomes amb pitjor nivell acadèmic. A mi em deprimeix pensar que encara que m'esforci i tregui bones notes, segons els informes sempre serem els pitjors. Penso que a més, haurien de fer les lleis d'educació comptant amb l'opinió dels qui la sofreixen (alumnes inclosos), ja que de moment, la LOE no ha fet més que embolicar la troca.
30/10/2008, 23:42
Hola Josep Maria, jo quant les meves filles anaven a primària pensava més o menys com tu, i quant m'explicaven que alguna escola, no gaire lluny de la nostra, separaven els nanos per nivell em posava les mans al cap. Però ves per on que les meves filles s'han fet grans i ara van a l'ESO i que vols que et digui, potser he canviat una mica d'opinió, només una mica. M'explicaré. El que no pot ser es que en una classe de 25 alumnes per culpa de 2 o 3 que no volen fer res els altres no tinguin possibilitats de seguir un ritme més alt. Jo veig correcte la segregació però quant aquesta es produeix, no pels que serveixen o no serveixen, si no per aquells que "volen" servir i aquells que "no volen" servir. No se si m'hauré explicat prou be...
31/10/2008, 09:50
Penso que els vostres comentaris són ben positius i constructius. I els matisos són prou importants. El que he volgut és posar èmfasi en una de les conclusions de l'informe, la segregació per capacitats no dóna els resultats esperats. No sóc pas un expert jo, però la idea no m'agrada. L'estudi em confirma en la meva opinió.
L'obligatorietat de l'ensenyament fins als 16 anys ha portat problemes afegits al sistema educatiu (els que en volen o els que als 14 anys ja estaven treballant anys enrere).
Si el subjecte de l'educació és el nen o el jove, quan els resultats no confirmen una pràctica que vull creure que es dur a terme en benefici dels nois, caldria, si més no, revisar-la.
Salut.