Des de fa una setmana el barri Bon Sol de Valls està pràcticament a les fosques. És la segona vegada que en un mes la meitat del barri es queda a les fosques des de la posta de sol fins a la nova aparició de l'astre rei. No cal dir que caminar pels carrers del barri quan la llum natural se n'ha anat és tota una aventura. Cal anar amb un lot o un fanal per no ensopegar amb una farola o qualsevol obstacle que hi hagi pel mig del carrer. A dia d'avui, encara és hora que algú informi del problema o, el què ja seria demanar massa, resolgui el problema. Ni Ajuntament, ni qui es proclama portantveu dels veïns, donen senyals de vida. Això sembla allò de "Teruel tambien existe".
En el període d'un mes és la segona vegada que ens trobem en aquesta circumstància. L'ajuntament de Valls es va fer càrrec de la responsabilitat de la il·luminació dels carrers del barri el gener de l'any 2007, després que els veïns duguessin a terme una sèrie de reformes en l'enllumenat dels carrers, canvi de faroles, etc. L'Ajuntament en va fer la recepció en aquella data que es va fer explícita en un acte que va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Valls i que es va celebrar a la Casa de Cultura de Valls.
Des de llavors, els veïns encara s'han fet càrrec de les despeses del consum d'electricitat de la companyia FECSA en l'enllumenat del carrer, però això ja no estranya ningú. Ara, algú ha dit que cal fer alguna reforma més en els magnetotèrmics que duen la gestió de l'enllumenat dels carrers, quan en el seu moment semblava que tot era ja en ordre. Bé, el cas és que el barri està a les fosques, excepte dos o tres carrers.
Jo no sé si l'objectiu de l'apagada continuada rau en la necessitat que els veïns del Bon Sol contribuïm a l'increment de la natalitat de la ciutat. Recordo ara la famosa apagada de Nova York que va fer una gran contribució a l'increment de la natalitat a la ciutat de la costa est dels Estats Units. Jo penso que si aquest és l'objectiu, només cal que ens ho demanin per favor i ens ho pensarem, però no cal que ens deixin a les fosques. Hom no pot veure ni la casa del veí en plena nit d'estiu des de la finestra, mentre es prepara el niuet conjugal.
Passejar pel carrer és un esport d'aventura massa arriscat. Hom pot acabar amb un bony al cap en picar amb una farola, o amb un blau a la cama en topar contra algun cotxe aparcat al carrer. Hom està ja una mica cansat de viure en un entorn tan gallinaci (ja sabem que les gallines se'n van a dormir amb la posta de sol) i tem per la seguretat veïnal. La foscor és amiga dels "cacos" i d'aquells que cerquen de passar inadvertits per la via pública. Esgotada la paciència vaig decidir-me a enviar ahir diumenge una queixa al nostre excel·lentíssim ajuntament via pàgina web institucional. No sé quan tardaran a respondre la meva queixa, o el que seria millor, a resoldre el problema, però no hi tinc gaires esperances. Potser haurem de començar a recuperar velles tradicions i encendre fogueres pels carrers per poder-hi veure. Potser l'ajuntament ens podria deixar la graella que per Sant Joan il·lumina la plaça del Blat i si ens en fabriquen alguna més els hi estarem eternament agraïts.
Penso que en els anys que vivim és injustificable una situació com aquesta. No sé si els Mossos o la Guàrdia Urbana s'atreveixen a passar pels nostres carrers negres com el sutge de tanta foscor. Però, si passen, no tenim ocasió de poder-los veure. Recordo ara que a Valls hi havia una brigada d'intervenció ràpida per resoldre problemes ciutadans, ostres quin nom! Algú podria enviar-nos-els per a ajudar-nos, ja els prepararíem algun porronet de moscatell i quatre avellanes de la terra.
Tot plegat és llastimós. I els líders de la comunitat què hi fan? Tampoc no ho sabem. Deu ser allò de no saben, no contesten. Desapareguts en combat. En fi, si mai passeu per la carretera de Barcelona, recordeu que en un marge de la carretera hi ha un barri vallenc de dia i de nit. No perquè no el veieu a partir de les nou de la nit, vol dir que hem estat anorreats per vés a saber quin enemic invisible. Els invisibles, de fet, som nosaltres, però hi som, i seguireu essent benvinguts. En tot cas, si veniu, porteu un bon lot, no sigui que us foteu una castanya contra algun objecte no identificat fins que, massa tard, us hi hàgiu fotut de morros. Veure per creure, ja m'agradaria!
