Sóc a casa després d'haver passat en el dia d'avui per cal dentista i tenir un dolor terrible que espero que passi ben aviat. Però no és d'això del què volia parlar-vos. La setmana passada vaig ser, per motius de feina, a Budapest, la capital d'Hongria. L'estada en aquesta ciutat centre-europea dóna per parlar de moltes coses i en aquest apunt n'aniré desgranant algunes.

La primera de totes és la dificultat d'arribar-hi el dia que vols. De fet, aquesta vegada he estat ben conscient del poc que ens convé que AENA ens segueixi gestionant l'aeroport de Barcelona. Ja no cal parlar de vols transoceànics o intercontinentals. Algunes destinacions europees no gaudeixen ni tan sols d'un enllaç diari directe. El cas de Budapest n'és un. Pel dia que jo necessitava el vol vaig haver de fer escala a Praga, la capital del nou estat txec, i des d'allí continuar cap a Hongria. No  fer un vol directe és un inconvenient, però no hi havia altra solució. Realment, Barcelona i Catalunya estan mal comunicades amb el món.

Em vaig allotjar en un hotel força famós de Budapest on, fins i tot, s'hi ha rodat alguna pel·lícula i algun anunci. És un hotel modernista construït el 1918 però destruït gairebé en la seva totalitat durant la segona guerra mundial. Posteriorment, s'ha reconstruït seguint el model original. Budapest compta amb diversos banys termals, sota aquest hotel n'hi ha uns de datats el segle XIII i que els turcs durant el seu domini sobre el territori van aprofitar. 

Budapest és una ciutat que ocupa una gran superfície. A la seva àrea hi viu pràcticament la meitat de la ploblació d'Hongria que és d'uns deu milions. És una ciutat prou neta, al menys la part que durant el meu temps lliure vaig poder recórrer. El Danubi, el riu que la travessa no té res de blau. El blau del riu només el podreu trobar en el vals d'Strauss. Els dies que vaig ser per allí el riu anava desbordat. Riu amunt sembla que les pluges havien fornit d'aigua el seu curs. El Danubi és el segon riu europeu més llarg, només superat pel Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya) i desemboca a la Mar Negra. La seva peculiaritat és que és l'únic gran riu europeu que va cap a l'Est. Per un català veure un riu com aquest és adonar-se del petit que som. Fins i tot el noste Ebre sembla un rierol al seu costat. És un riu navegable i a Budapest hom hi pot trobar força vaixells restaurant a la seva llera. L'accés a aquests vaixells estava inundat, però hi havien posat accessos provisionals.

Em vaig assabentar que a finals del segle XVII els catalans, un petit exèrcit, va contribuir a l'alliberament de la ciutat de Buda del domini turc. Hom hi pot veure encara la senyera catalana onejant al costat de la porta de Viena. El seu gran mercat central s'ha de visitar. Fa pensar en els típics mercats catalans com el de la Boqueria. S'hi pot trobar de tot. Budapest va tenir el primer metro continental, el segon a Europa després de Londres. Manté també un bon servei de tramvies. Barcelona se'n va desfer els anys setanta, una llàstima. I pensant en Valls, el riu no és cap inconvenient. Els ponts uneixen les antigues ciutats de Buda i Pest perfectament. Nosaltres tenim dificultat a travessar els nostres torrentets!

A la tornada, pèrdua de l'enllaç aeri a Praga i nit perduda al costat de l'aeroport txec. Això sí, a càrrec de la companyia txeca.

El temps a Budapest era de molta calor, calor humida. Per damunt de 33 graus reals. Insuportable. L'aire condicionat s'agraeeix, però aquesta era una de les mancances imperdonables de l'hotel.

Penso en Europa i els seus estats. La majoria són estats de mida humana. L'excepcionalitat són els grans estats. Potser el nostre país algun dia tindrà l'oportunitat de fer-se un lloc en el món, com ho havia fet en el passat. Qui sap!