Article publicat a El Pati.cat
24/07/09 02:00 - Josep Ma Climent i Ferré
Jo, com tants altres vallencs i vallenques, estic preocupat per la possible desaparició del setmanari El Pati. La història democràtica de Valls seria difícilment explicable sense la contribució que el setmanari ha fet a la vida democràtica de la ciutat al llarg de més de vint-i-cinc anys. En molts i diversos àmbits. Costaria en aquestes quatre ratlles detallar tot el que El Pati ha representat per la nostra ciutat. Una de les contribucions més especials que ha fet té a veure amb la llibertat d’expressió, amb la independència i pluralitat, expressió d’una societat vallenca plural, viva i activa. Escola de periodistes i finestra oberta a molts d’altres, com jo mateix, que mai no arribarem a despuntar en aquest món de les lletres i de la informació.
El Pati ha estat lleial a un periodisme seriós que ha sabut combinar els diferents interessos dels seus lectors. Interessos diversos, però tots ells amb arrels profundes a la nostra ciutat. Del Pati n’han sortit periodistes que han ultrapassat l’àmbit local amb mèrit, gestors empresarials en el camp dels mitjans de la comunicació, de la cultura, etc. Però el Pati no ha estat només un mitjà de comunicació. S’ha implicat sempre, des del vessant que li és propi, en els àmbits associatius, culturals, polítics, esportius. Ha estat un mitjà fidel als seus principis d’independència i pluralitat.
Els anys passen i els corrents i les modes s’imposen. Però les modes també passen. Potser els vallencs i vallenques d’avui prefereixen un altre tipus de mitjà de comunicació en el qual el Pati, la seva filosofia, no hi encaixa? Penso que no. Que el projecte original del setmanari és ben vàlid a dia d’avui. Posat al dia, això sí. Aprofitant les oportunitats que les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens brinden. Fa uns anys, el setmanari va deixar de ser de propietat vallenca, les estructures empresarials i la professionalització indispensable segurament ho feien aconsellable. Però, no per això, va deixar de ser un mitjà nostre.
L’actual editor del Pati, que gestiona altres mitjans de comunicació, sembla que vol posar punt i final a aquesta aventura que ha format part de la nostra vida al llarg del darrer quart de segle. Jo no tinc cap mena d’autoritat per a rebatre les raons que l’han empès a aquesta decisió. Però m’atreveixo a dir que s’ho rumïi. Gosaria dir-li que aquest és un mitjà ben vàlid encara a dia d’avui. I penso que rendible, fins i tot. Em permeto dir-li que el model de premsa que sembla que ha de desbancar la filosofia i el model que representa el Pati passarà més aviat.
No en sóc un expert, ho reconec, però el format actual de la premsa escrita, en el seu format paper, canviarà. Ja està canviant. La combinació dels formats digitals i el suport paper marcarà el futur més proper. Qui sàpiga conjugar els dos formats sobreviurà i prevaldrà. Cadascun dels dos formats té validesa en si mateix. L’un per una cosa, l’altre per una altra. Penso que avui dia una publicació diària o setmanal en paper ha de tenir una funció que la fa més propera al model del Pati històric que no pas al dels seus competidors. De què ens servirà un periòdic carregat de pàgines i fotografies quan el format digital ens permet obtenir tanta informació com vulguem i imatges amb una qualitat superior i en la quantitat que vulguem? Que si la foto de la meva escola. O el sopar on vaig anar, o la festa en la que vaig participar. Els Facebooks i Netlogs ens ho mostren clarament. Els èxits dels blogs i el futur immediat dels llibres electrònics.
El format paper el voldrem per a altres coses. Per a aquella informació més important, per la reflexió, l’opinió, per un tipus d’anunciant. Ningú voldrà recopilar i emmagatzemar volums immensos de paper per veure la seva foto o la de la seva filla.
El Pati no està de vacances, no. La seva edició digital té una qualitat com poques publicacions, per la seva ductilitat, per la possibilitat de personalització, etc. Cal trobar i encertar ara el seu futur en el format paper. El model que va inspirar l’original segueix essent, en la meva opinió, ben vàlid i actual. Posat al dia, sí. On paper i xarxa es complementin. Amb costos, fins i tot, més barats. Però amb qualitat. No sé si hi ha possibilitat de marxa enrere en la decisió presa per l’actual editor, potser no. Però demano a qui vulgui seguir les petges d’aquest setmanari que s’imposi el deure de mantenir-ne els principis que el van inspirar. Si no ha de ser així, prefereixo que el deixeu morir en pau. Ja tindrem temps de plorar-lo i enyorar-lo.
