El bloc d'en Climent

Avui he anat a Rocafort de Vallbona, a la comarca de l'Urgell, a veure el pessebre vivent que en aquest poble de poc més de 100 habitants fan per aquestes dates. No és el primer pessebre vivent que veig a la meva vida, però he de manifestar que aquest tipus d'espectacle no m'ha agradat mai massa. N'he anat a veure d'ençà que tenim canalla a casa. En el cas d'avui he de reconèixer que m'ha sorprès gratament. No conec el poble a plena llum del dia, però de nit m'ha semblat un poble encantador. La seva localització, els seus carrers, les seves cases. Pel què fa al pessebre vivent, m'ha semblat impressionant tot ell, els quadres escènics, el recorregut per dins les cases, entre els diferents personatges, tots a tocar. Vull felicitar el poble per la seva capacitat i gust en organitzar una representació com aquesta. Els quaranta quilòmetres que separen Valls de Rocafort no m'han dolgut. 

Us animo, doncs, a fer una visita a aquest poblet urgellenc. He quedat sorprès de la munió de gent que hi havia i que havien vingut de totes les contrades. Si us animeu a anar-hi, abrigueu-vos, avui a quarts de vuit del vespre hi feia un fred que pelava. Tres graus positius. Però això no ha de ser motiu per deixar de veure  aquesta reeixida representació. Enhorabona als habitants de Rocafort.  

Jo no aniré a veure el partit de Catalunya contra l'Argentina. Si algú té temptacions de fer interpretacions sobre les meves motivacions espero que no les faci sense preguntar-m'ho. M'interessen, i molt, les seleccions esportives catalanes, però estic cansat dels partits de costellada. No es pot demanar permanentment als ciutadans que militem cada any per veure un partit de costellada. El que alguns volem és seleccions oficials ja, o sigui, passos ferms en aquest sentit. Si a més considerem que els partits es juguen en ple hivern, el temps no acompanya. Si a més, com s'acostuma a fer a Espanya, per a aigualir això de les seleccions nacionals catalanes han fet que juguin totes les seleccions regionals per  aquestes dates. És allò tan propi de la política espanyola del cafè per a tothom. (Segueix)

Avui el Parlament de Catalunya ha acceptat tramitar la Iniciativa Legislativa Popular que propugna la modificació de la llei de protecció dels animals de Catalunya. La modificació tindria com a conseqüència que al principat no es podrien celebrar curses de braus. Aquest és un debat que aixeca passions entre partidaris i detractors. Avui el Parlament ha decidit admetre el debat de la iniciativa. Això no significa que la iniciativa sigui aprovada tal qual, i ni tan sols que hi hagi modificació de la llei. Veurem com acaba la història. Són moltes les possibilitats obertes. Que la modificació acabi fent impossible les curses, com que no hi hagi modificació. (Segueix)

Ahir van donar el premi nobel de la pau a Barak Obama. Els premis nobel de la pau, sovint, acostumen a ser controvertits. Segurament perquè són més fàcilment valorables pel conjunt de la població que no pas els que s'atorguen en l'àmbit del camp de la ciència. (Segueix)

Les distribuïdores i els exhibidors de cinema es queixen del projecte de llei que el govern català vol tirar endavant per tal que els ciutadans del nostre país tinguem la possibilitat real d'escollir la llengua amb la qual volem veure les pel·lícules que es projecten als cinemes de Catalunya. Uns i altres fa anys que boicotegen aquesta possibilitat. Els sembla que oferir per nadal unes poques còpies de cinema per canalla en català és el deure que tenen envers el nostre país. Reiteradament s'han negat a assolir un acord amb el nostre govern per tal d'ampliar l'oferta de cinema versionat al català. Ara que sembla que es comencen a creure la voluntat del govern de fer possible aquesta tria, ara ofereixen arribar al 8% de pel·lícules doblades al català. Els hauria de caure la cara de vergonya. (Segueix)

Ens diuen que la Generalitat aprovarà el Codi de Consum que, entre altres coses, contemplarà que les empreses de serveis hauran de tenir una oficina física a Catalunya i que el seu telèfon d'atenció al públic haurà de ser gratuït, o sigui, un 900. Estem tant acostumats a trucar a les companyies de serveis a través dels 902 i a les esperes interminables i a la impossibilitat que t'atenguin enla teva llengua que no puc fer més que donar la benvinguda a la nova normativa. Aquest darrer aspecte, el que fa referència a l'atenció lingüística no sembla que estigui contemplada en la normativa, encara que, de fet, penso que ja està recollit en anteriors normatives, com la de política lingüística. Una altra cosa és la realitat, o sigui la gairebé impossibilitat de ser atès en català per la nostra companyia d'electricitat, de telefonia, de...

Em sembla bé la mesura. Ara bé, em pregunto una cosa. Això també afectarà els serveis depenents o relacionats amb l'administració? Sempre m'ha xocat que el telèfon de "sanitat respon", per exemple, sigui un 902. Sembla que la salut és un dret fonamental per a les persones i l'accés als gestors de la salut també ho hauria de ser. Sanitat respon es convertirà en un telèfon d'atenció gratuït també, o l'haurem de seguir pagant? Suposant que la norma no afecti aquests serveis públics, potser estaria bé que prediquessin amb l'exemple, no? A veure si veiem coherència en els serveis administratius, estaria bé.

Jo ja fa temps que uso les alternatives als telèfons 902, però no tots colen. N'hi ha que fins i tot responen però deuen detectar que no s'ha fet la trucada a través del 902 i no t'atenen. Bé, un passet més que ja veurem si les empreses compleixen. Això de l'atenció al públic sembla que no és el fort de les empreses de serveis, quan des del meu punt de vista és una de les poques coses que poden distingir unes empreses d'unes altres. Totes s'assemblen massa.

Ara que alguns han aprofitat aquest diumenge per celebrar la constitució espanyola del 78 i ara que el proper diumenge més d'un centenar de municipis celebraran consultes sobre la independència de Catalunya, els catalans tenim l'oprtunitat de celebrar un referèndum constitucional que permeti als ciutadans de Catalunya manifestar-se sobre la independència nacional de Catalunya. I com es pot fer això, algú es preguntarà! Doncs aprofitant les esqletxes constitucionals. (Segueix)

En aquesta tardor que no sembla pas tardor, en un dia com avui, hem anat a passejar una mica pel bosc tota la família i l'Ot, el nou membre de la família de quatre mesos. No és pas una personeta, no, és un border collie ben trempat. Ara que no hi ha ja gairebé caçadors de bolets i, no essent ni dijous, ni diumenge, tampoc caçadors dels altres, dóna gust fer una passejada pel bosc. Si el bosc és dalt la muntanya encara dóna més bo. No hi fa la calor que fa a la plana i hom pot respirar l'aire saludable de mitja tarda. (Segueix)

Que la informació no és mai neutre és una cosa prou acceptada. Generalment, aquesta no es vol limitar exclusivament a informar i prou. Em fa pensar en això el fet que quan apareix als mitjans que la vacuna contra la grip A està resultant un fracàs en no superar el 10% les persones pertanyents als grups de risc recomanats que s'han vacunat, apareix, també, la informació que aquesta setmana que acaba s'ha cobrat unes poques vides més. Una vida és prou important per si mateixa, però la coincidència informativa, si més no, fa mal pensar. A una notícia del fracàs de la vacuna l'acompanya una altra que recorda que encara hi ha gent que es mor. Sembla que hi ha temor a donar una notícia que denota el fracàs de l'administració en la gestió de la vacuna. Per això, cal acompanyar-la amb una notícia que faci una mica de contrapès. (Segueix)

L'església espanyola sembla no tenir aturador i és, cada dia que passa, més papista que el papa. Martínez Camino, bisbe auxiliar de Madrid, o el que és el mateix acòlit de Rouco, segueix endavant amb la seva diatriba contra els diputats que recolzin la nova llei de l'avortament. El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, que engloba les diòcesis catalanes frustrades del passat concili provincial tarraconense, segueix la seva croada pública contra el conjunt de la societat. Sense gaire èxit, sortosament. (Segueix)