El TSJV ha dit que no es pot provar que regalar vestits al representant d'una administració consituteixi un delicte i que forçosament no ha de comportar un exercici corrupte de la governació. No ho ha dit amb aquestes paraules, però grosso modo ve a dir això. Si ells ho diuen, deu ser així, però a mi em fa mala espina. Només se m'acudeixen dos motius per fer regals a algú, segurament n'hi deu haver més, però els dos que a mi em vénen al cap són ben senzills. O regales alguna cosa totalment de forma altruista perquè estimes la persona que rep el regal o bé fas el regal perquè n'esperes obtenir algun favor o perquè ja l'has rebut.

Com dic, potser hi ha altres possibles motius, però sense pensar-hi gaire, només veig aquestes dues possibilitats. El cas dels representants polítics valencians que han rebut regals d'aquest tipus en quin dels dos motius caldria classificar-ho? Pel que jo sé, qui feia els regals no era ni un parent, ni un amic, ni ningú que de forma espontània decidís un dia de fer regals continuats en forma de roba al màxim responsable polític valencià. Llavors, quina devia ser la motivació de tant d'altruisme? Aha, aquesta és la qüestió. És possible que qui feia els regals pensés obtenir algun favor futur? Sí que deu poder ser. Això, imagino que no constituiria delicte per qui els rep. Però no deixaria de ser lleig. Si a més, el polític esmentat hagués dit per activa i per passiva que ell havia pagat els vestits del cas, com ha fet reiteradament, al menys, penso, que això l'hauria d'inhabilitar per a l'exercici del càrrec per mentider. Per mentir públicament. Però ja sabem que això de l'ètica no és el fort de la vida política al nostre estat. Penso que al final tot acabarà en no res. No sé si jurídicament hi ha cas o no, però, en la meva modesta opinió, sí que hi hauria d'haver cas polític. Però ni tan sols això no hi haurà. El tribunal suprem espanyol ja ha avisat que tardarà al voltant d'un any a decidir sobre el recurs de la fiscalia sobre la decisió del tribunal valencià. Políticament podríem dir que ni tan sol no hi ha cas.

A l'empresa on treballo hi ha un codi de conducta que prohibeix la recepció de regals de clients o proveïdors o en prescriu la informació en cas de rebre'n, si es tracta de petits regals. Una altra cosa és que els màxims directius actuin amb ètica i humanitat, però el codi existeix. En el cas que ens ocupa, el que sembla més clar és la mentida pública referent a que els vestits havien estat pagats, però no passa res. No passarà res. Què hi farem. Així és la vida. Així és el nostre món. Tot és qüestió de valors! I no em referia a valors econòmics.