Paisatge sense figura
17 Abril, 2006 10:48
Publicat per aladern,
tal com surt
Estimo el silenci que res no demana, i no és estrany. Les paraules moltes vegades volen ocupar el lloc del pensament. Massa sovint suplanten els sentiments. Estimo les hores grises d’avui, igual que puc estimar els dies assolellats. Ullades de sol esparses descabdellen trames ocres en un cel de fang, la timidesa matinal no gosa sollevar núvols baixos de plom. Ah! si un dia pogués sobrevolar horitzons saltant del fil opressiu al buit i deixar-me emportar cap a altres llocs pel vent. Estimo el vent que tot ho mou, fins i tot els batecs del cor. Si no m’atenys, quedo a les mans de la més absoluta foscor. Per sobre de tot, t’estimo a tu.
Comentaris
Molt, però molt bonic.
Et queda una sensació de pau quan es llegeix.
Publicat per jaka 17 Abr 2006, 12:56
Ahir al capvespre vaig tornar al pantà de Foix, aquest cop amb cotxe i la calma i la serenor que encomanava em va fer sentir pau, aquesta mateixa pau que cerques en silenci. Quan pugui ja penjaré una foto al meu bloc.
Publicat per Violant 17 Abr 2006, 15:49
quin paisatge!
aquest mar de boira és com el que he vist des de dalt del coll de la teixeta, els darrers cops que he baixat pel priorat.
Avui no...no sé pas si n'hi havia (avui no he passat més enllà del teu poble)
ja has anat a menjar la mona, o què?
:)
Publicat per montse 17 Abr 2006, 20:28
Jaka, celebro que t'agradi.
Ja ho saps, Violant, la foto i un poema ;)
No, Montse, ni mona ni res. Només vaig sortir el divendres un parell d'hores a buscar espàrrecs pels voltants. Un altre dia serà.
:)
Publicat per Ramon 17 Abr 2006, 21:05
Com no estimar un paisatge com aquest? Si fos amb figura l'estimaria; sense, encara més.
Publicat per Cosespetites 18 Abr 2006, 01:36
I és que jo sempre he pensat que el silenci no implica manca de paraules molts cops... aiii, jo també vull nedar en aquest mar de cotó fluix!!
Publicat per Nica 18 Abr 2006, 16:12
"Estimo les hores grises d’avui, igual que puc estimar els dies assolellats" quina frase més encertada!
Publicat per Mery Cherry 18 Abr 2006, 16:42
Veig que se m'ha acumulat feineta, sort que la faré amb molt de gust :) vaig a llegir-te!!
;*)
Publicat per elur 18 Abr 2006, 18:22
clar, elur, mentre tu feies fotos per allà baix al sud, jo aquí... :)
La llum i el gris, oi que sí Mery Cherry? en tot si pot trobar bellesa ;)
Doncs sí, Nica, i també podríem dir que algun cop les paraules no diuen res. Més buides que el silenci. :)
Cosespetites, doncs estimem-lo! tal com ens el trobem. :)
Publicat per Ramon 18 Abr 2006, 21:08
si barreges blau, taronja i blanc et queda un gris preciós i perfecte. Ja ho veus, fins i tot el gris, en la seva bellesa, està compost d'altres colors bonics
Publicat per Mery Cherry 19 Abr 2006, 10:58