Potser us pensàveu que avui faríem una Mona de Pasqua? No, què va! El gremi de pastissers se’ns enfadaria. Hem de ser bons minyons i gastar-nos entre trenta i setanta euros de l’ala. I si algú és capriciós i va gras de butxaca, pot encarregar un exclusiu camp del Barça fet tot de xocolata, que només li costarà cinc-cents euros de no-res. Caratxos! Tot sigui per seguir la tradició.
La veritat és que és el primer cop que faig uns panadons, i tampoc no és tan difícil. S’hi ha de posar una mica de ganes, un pessic d’art, un petricó d’imaginació, una punteta d’intuïció i un pensament de manya, i en un tres i no res tenim els panadons fets.
Deixem-nos de camàndules i anem al gra. Tot va venir perquè la Petjada va explicar que feia aquesta recepta de panadons i que estaven molt bons. Comences a mirar i, clar, ja t’hi veus fent-los. Pel farciment vaig seguir fil per randa les indicacions de la Dolors de Cal Menut. En canvi, per fer la massa –em perd la curiositat- vaig començar a tafanejar per internet i em va fer el pes aquesta altra que vaig trobar d’un programa del Karakia. Sigui com sigui, el resultat el veieu més avall. Unes quantes formes diferents per veure quins queden més vistosos. I de bons, què us haig de dir... per llepar-s’hi els dits! (o el mostatxo, si alguna senyora o senyor en gasta). Per acabar, diré com la Petjada: si voleu tastar-los, feu via, que ja s’acaben!!