Paisatge sense figura
17 Abril, 2006 10:48
Publicat per aladern,
tal com surt
Estimo el silenci que res no demana, i no és estrany. Les paraules moltes vegades volen ocupar el lloc del pensament. Massa sovint suplanten els sentiments. Estimo les hores grises d’avui, igual que puc estimar els dies assolellats. Ullades de sol esparses descabdellen trames ocres en un cel de fang, la timidesa matinal no gosa sollevar núvols baixos de plom. Ah! si un dia pogués sobrevolar horitzons saltant del fil opressiu al buit i deixar-me emportar cap a altres llocs pel vent. Estimo el vent que tot ho mou, fins i tot els batecs del cor. Si no m’atenys, quedo a les mans de la més absoluta foscor. Per sobre de tot, t’estimo a tu.
10 Comentaris |
0 RetroenllaçOs