Primer llibre de poemes
27 Abril, 2006 00:04
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Et tinc a les mans i als ulls
i a tots els sentits de la pell,
com si fossis el primer i
l’últim llibre que mai he tingut.
Medito el que t’he de dir,
pensaments teixits al vol
de la llum crepuscular,
l’esplendor d’una dansa
que m’esperona la decrepitud
que no es rendeix encara.
Medito sobre el tema suprem
de la saviesa dels cos,
és bo que tos els amants
coneguin la distància que separa
la nit feréstega de la mort.
És bo que parlem i parlem de tot,
d’esquena a la claror de la tarda
i mirant la sensualitat de l’ombra,
quan a la nostra falda es gronxen
margarides
i tes amb llimona.
Sota aquests cels safirins
vam estimar-nos i res no sabíem.
Viatger prudent per la riuada
dels versos, després de tant silenci,
ara em fuig la paraula nítida;
no trobo l’art i el do de les muses,
aquell cant dels còdols al trencant
de la riba de l’aigua cristal·lina,
per això deixo que parlin elles.
A sea and sailing boat lost in night.
***
En l’essència
d’una tarda (Anna)
Aplego un cos encara encès
Un vestigi de caliu a la mirada
Quatre paraules d’amor mal dites
Fetes miques
Esbocinades
Que agonitzen sobre el teu pit
Esperant tornar a ser pronunciades
Un munt de silencis incòmodes
S’entrellacen
Conspiren contra nosaltres
Mentre l’ombra d’un adéu es va fonent
Lentament
En l’essència d’una tarda
***
l’últim silenci (mar)
renunciaré a tu,
i en ales d’un desig confús
em deixaré portar,
per un mirall obert de bat a bat;
i miraré de reüll pluges passades,
i clavaré la mirada
al ulls blaus d’un mar serè,
que m’ofrena matisos
sense treva ni tempesta,
entre albades desertes
i crepuscles eixorcs d’anhels prohibits.
I dansaré en el cel impertèrrit
que penja d’un fil,
lligat a una estrella,
on un vent suau l’acarona
per fer-lo gronxar
dins un raig de lluna.
Llavors,
buida d’amor, viuré...
i a l’epitafi d’aquesta història
com si fos l’últim silenci,
amb paraules suaus
gosaré escriure
que t’he estimat.
