Rojals i la Mola d'Estat
02 Abril, 2006 20:36
Publicat per aladern,
paisatges
Un altre matí he pogut gaudir d’una excursió magnífica. L’abril ha començar abonançat i avui ha fet un dia perfecte per anar a la muntanya, ni fresca ni massa calor. Això si, al bo del migdia el sol apretava de valent i se’ns han enganxat els primers colors de l’any, que a tots ens convenen després de passar l’hivern abrigats. Hem sortit del poble de Rojals direcció a la Mola dels Quatre Termes, i després de resseguir per pistes planeres els magnífics i ufanosos boscos dels plans de Sant Joan, a l’extrem oriental de les Muntanyes de Prades, hem fet cap a la Mola d’Estat. A la tornada hem agafat una altra ruta que passa per l’antic lloc dels Cogullons, on avui dia només existeix un refugi del C.E. Montblanc. Entre l’anada i la tornada, han estat unes quatre hores de caminar per paratges molt bonics i, sobretot, gaudint d’unes vistes extraordinàries. Des de la Mola dels Quatre Termes (1120 m.), per exemple, a l’est es divisa perfectament Montserrat i al Sud-oest els Ports de Tortosa-Beseit, amb l’emblemàtic Caro. La Mola d’Estat, de 1135 m., és un paratge encisador. Un rocam envoltat de cingleres i tota la vall del riu Brugent als peus. És un lloc que enamora i que encomana una pau d’esperit molt especial, i que jo conec des de les caminades de joventut. Sempre que hi vaig, trobo que em falten paraules per explicar totes les sensacions viscudes allà dalt.
El bonic poble de Rojals, amb totes les cases molt ben arreglades. Situat a 979 m. d’altitud, actualment és pedania de Montblanc i té només 29 habitants. Moltes de les cases fan de segona residència. Des del poble es pot gaudir d’unes vistes excepcionals sobre la major part de la Conca de Barberà.
A tocar del punt geodèsic de la Mola dels Quatre Termes, trobem la Taula dels Quatre Batlles. El nom li ve perquè en aquest indret conflueixen els termes de Prades, Vimbodí, Rojals i Mont-ral, i conten que, quan s’havia de fer una tallada de pins, es reunien aquí els batlles per pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.
Preparant el nostre esmorzar d’avui a la Mola d’Estat. Ens hem cruspit tot el pa que veieu, que vaig fer ahir, i després la meitat del cóc aquell de l’àvia que us vaig explicar ahir. Per cert, amb la recepta que us vaig posar queda ex-tra-or-di-na-ri !!
Després d’esmorzar ve l’estona d’assolellar-se. Quin gust!
La “taula” on hem preparat l’esmorzar, després ja veieu que també ha servit de “solàrium”.
A ran de cingle hi ha aquestes tres creus de ferro en memòria de no sé què. Llàstima que a la foto no es poden apreciar bé totes les vistes.
A la Mola d’Estat trobem a la vora del cingle aquesta enorme roca, més o menys esfèrica i bastant plana pel damunt, que recull l’aigua de la pluja en el seu interior. A la part inferior hi ha instal·lada una aixeta per on raja aigua fresca i bona. Al davant veieu un pi “bonsai” que ha arrelat directament a sobre de la roca.
El mateix pi “bonsai” vist amb més detall.