Rojals i la Mola d'Estat
02 Abril, 2006 20:36
Publicat per aladern,
paisatges
Un altre matí he pogut gaudir d’una excursió magnífica. L’abril ha començar abonançat i avui ha fet un dia perfecte per anar a la muntanya, ni fresca ni massa calor. Això si, al bo del migdia el sol apretava de valent i se’ns han enganxat els primers colors de l’any, que a tots ens convenen després de passar l’hivern abrigats. Hem sortit del poble de Rojals direcció a la Mola dels Quatre Termes, i després de resseguir per pistes planeres els magnífics i ufanosos boscos dels plans de Sant Joan, a l’extrem oriental de les Muntanyes de Prades, hem fet cap a la Mola d’Estat. A la tornada hem agafat una altra ruta que passa per l’antic lloc dels Cogullons, on avui dia només existeix un refugi del C.E. Montblanc. Entre l’anada i la tornada, han estat unes quatre hores de caminar per paratges molt bonics i, sobretot, gaudint d’unes vistes extraordinàries. Des de la Mola dels Quatre Termes (1120 m.), per exemple, a l’est es divisa perfectament Montserrat i al Sud-oest els Ports de Tortosa-Beseit, amb l’emblemàtic Caro. La Mola d’Estat, de 1135 m., és un paratge encisador. Un rocam envoltat de cingleres i tota la vall del riu Brugent als peus. És un lloc que enamora i que encomana una pau d’esperit molt especial, i que jo conec des de les caminades de joventut. Sempre que hi vaig, trobo que em falten paraules per explicar totes les sensacions viscudes allà dalt.
El bonic poble de Rojals, amb totes les cases molt ben arreglades. Situat a 979 m. d’altitud, actualment és pedania de Montblanc i té només 29 habitants. Moltes de les cases fan de segona residència. Des del poble es pot gaudir d’unes vistes excepcionals sobre la major part de la Conca de Barberà.
A tocar del punt geodèsic de la Mola dels Quatre Termes, trobem la Taula dels Quatre Batlles. El nom li ve perquè en aquest indret conflueixen els termes de Prades, Vimbodí, Rojals i Mont-ral, i conten que, quan s’havia de fer una tallada de pins, es reunien aquí els batlles per pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.
Preparant el nostre esmorzar d’avui a la Mola d’Estat. Ens hem cruspit tot el pa que veieu, que vaig fer ahir, i després la meitat del cóc aquell de l’àvia que us vaig explicar ahir. Per cert, amb la recepta que us vaig posar queda ex-tra-or-di-na-ri !!
Després d’esmorzar ve l’estona d’assolellar-se. Quin gust!
La “taula” on hem preparat l’esmorzar, després ja veieu que també ha servit de “solàrium”.
A ran de cingle hi ha aquestes tres creus de ferro en memòria de no sé què. Llàstima que a la foto no es poden apreciar bé totes les vistes.
A la Mola d’Estat trobem a la vora del cingle aquesta enorme roca, més o menys esfèrica i bastant plana pel damunt, que recull l’aigua de la pluja en el seu interior. A la part inferior hi ha instal·lada una aixeta per on raja aigua fresca i bona. Al davant veieu un pi “bonsai” que ha arrelat directament a sobre de la roca.
El mateix pi “bonsai” vist amb més detall.
Comentaris
Ostres Ramon, quines passejades més maques que fas. Res comparat amb la moto...
Publicat per Violant 02 Abr 2006, 21:23
No et creguis, Violant, que de motos també se'n troben,per allà a dalt. D'aquelles trialeres que emprenyen un colló. Els hi tinc una ràbia!! Grrrr! D'aquí em deu venir la fòbia a les motos... :)))
Publicat per Ramon 02 Abr 2006, 21:28
M'ho imaginava!!!!! Aquell soroll que trenca la pau de la natura, sí que deu molestar i molt....
Publicat per Violant 02 Abr 2006, 21:38
Oooooooooooooh!!!!!!!!!! Quina ENVEJA! (sana, eh!) Fa massa que no hi vaig, d'excursió... Ummm... i amb aquestes vistan tan maques... Aix... ara m'has fet venir mono d'excursió!!!
Avere, si no trigo gaire a anar-hi... ^^ Vinga, petons i a cuidar-se! xDD
Publicat per Silenci 02 Abr 2006, 21:49
Violant, es fiquen per tot arreu, i això que a la majoria de senders ho tenen prohibit. Els camins en pendent queden plens de pedruscall solt, i al caminar sembla que passis una tartera. N'estic tip, d'aquests energúmens. I un dia encara em va dir un que ells el que fan es conservar els camins perquè no es perdin. Quina barra!
Publicat per Ramon 02 Abr 2006, 22:12
A veure si no trigues, Silenci, que ja saps que aquestes caminades van molt per per conservar la línia! :P
I si et vols fer passar el mono, t'apuntes a alguna d'aquestes que fem. Les excursions són extraordinàries, i els esmorzars encara més !! :)))
Publicat per Ramon 02 Abr 2006, 22:15
Una excursió molt maca i les fotos també!!!
Publicat per jaka 02 Abr 2006, 23:50
Jo ho veus, Jaka. I ben a prop de casa teva. Només falta que et decideixis.
:)))
Publicat per Ramon 03 Abr 2006, 11:02
"N'estic tip, d'aquests energúmens. I un dia encara em va dir un que ells el que fan es conservar els camins perquè no es perdin. Quina barra!"
i tanta barra!!! Quins cullons!!! (amb perdó)Haurien de tenir "reventón" cada vegada que posen la moto sobre el bosc, se'ls hauria de partir la moto només trepitjar una roca... mantenir camins?????? destrossar-los fan!! erosionen les roques, desfan la terra... i un bon dia quan vols tornar a passar per aquell camí tan xulo, que recordes de quan eres més joveneta, tot el que et trobes són pedres despreses, sots i solcs intransitables i plantes massacrades. Amb el meu germà, quan trobem un lloc aixafat per motos, ens dediquem a entrevessar pedres per complicar-los-hi la festa. I els forestals i mossos, que ho saben i molt bé que ho saben, enlloc de posar-hi remei, miren cap a una altra banda. I no et dic res quan el que destrossa el bosc és un conegut campíó mundial de trial, tothom a callar, que s'ha d'entrenar i com que gràcies a déu no hi ha circuits preparats per això, ha d'anar a casa dels altres a aixafar-ho tot.
Ai... ho sento Ramón, és que m'exalto amb aquest tema :P
Una bonica passejada sí senyor!!! Moments realment privilegiats!
Publicat per elur 03 Abr 2006, 11:38
això sí que és una bona passejada! i ben condimentada!
a seguir passejant, que m'encanten les fotos que fas :)
Publicat per aina 03 Abr 2006, 12:07
Desfoga't tant com vulguis, Elur, que els que hem après de petits a anar a peu i a estimar totes les plantes, inclús les herbes més humils, tanta barbàrie motoritzada a la muntanya sempre ens semblarà sobrera. I ara, per postres, també pots trobar-te les motos de quatre rodes, o quads.
Llegeixo en un web:
"Si t'agrada conduir i vols fer compatible aquesta passió amb la possibilitat de gaudir d'un entorn natural envejable, el que necessites és muntar en quad. Aquestes motos de quatre rodes et permetran sentir la força i el brogit dels seus potents motors mentre dones un tomb per la natura salvatge".
No cal seguir. De fet, aquestes motos es van inventar per anar pel desert (que ja em diràs també), però aquí les hem adaptat per acabar de destrossar les nostres muntanyes.
Publicat per Ramon 03 Abr 2006, 13:11
Aina, hi vaig tant com puc, que sempre és menys del que m'agradaria. Però bé...
Seguirem fent fotos!
:))
Publicat per Ramon 03 Abr 2006, 13:12
Renoi! quina excursió. Enveja, és poc.
Publicat per El Pensador 03 Abr 2006, 21:59
Pensador, no t'ha de fer enveja, que les coses senzilles estan a l'abast de tothom. O gairebé.
Publicat per Ramon 04 Abr 2006, 16:57