El vell eperó

28 Abril, 2006 17:58
Publicat per aladern, de versos i rimes

Memory

One had a lovely face,
And two or three had charm,
But charm and face were in vain
Because the mountain grass
Cannot but keep the form
Where the mountain hare has lain.

Record

Una tenia la cara bonica,
I dues, tres, el gest que encisa,
Però cara i encís van ser debades
Perquè sols l’herba
De la muntanya en pot guardar la forma
D’on s’ha ajaçat la llebre de muntanya.

Yeats volia viure en una casa amb remor d’aigües i un hort amb fruita perquè els xiquets de les cledes la robessin. A l’illa d’Irlanda, vora el llac de Coole. I es va casar amb Georgie. L’any 1917. Ezra Pound en va ser testimoni. I en fer-se més i més vell el cor se li tornà més apassionat encara i la decrepitud, més desvergonyida. Com a Anacreont, com a Txen Tao, no li fa vergonya posar-se una flor als cabells blancs i posar-se a ballar amb la jovenalla. “L’avergonyida és la flor coronant el cap del vell” canten, riuen. A principis d’octubre de 1936, dos anys abans de morir, Yeats adreça “The Spur” a Dorothy Wellesley, poeta.

The Spur

You think it horrible that lust ang rage
Should dance attendance upon my old age;
They were not such a plague when I was young;
What else have I to spur me into song?

L’esperó

Abomines que ràbia i lascívia
Encara per a mi, que sóc vell, dansen;
No feien fàstic quan jo era jove;
¿Què més me’n queda ara per fer versos?

W. B. Yeats, L’Espasa i la Torre, Edicions 62, 2005
(Traducció: Patrícia Manresa Ní Ríoardáin i Albert Roig Antó)

15 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Doncs coronem-nos de flors i dansem.

Publicat per jaka 28 Abr 2006, 22:51

Cadascú a casa seva, jaka? una mica avorrit, no trobes?
Ara, que et dic una cosa, jo encara sóc massa jove per fer aquestes ximpleries! ^^

Publicat per Ramon 28 Abr 2006, 23:12

"Yeats volia viure en una casa amb remor d’aigües i un hort amb fruita perquè els xiquets de les cledes la robessin"
Un vellet encantador el Yeats... jo també espero fer-ho algún dia :)

Publicat per elur 28 Abr 2006, 23:19

ai! jo també me n'aniria a viure en una casa amb remor d'aigües i un hort amb fruita...

ufff, quin poema!
(és genial)

Publicat per montse 29 Abr 2006, 00:11

Tinc un altre "conegut" que em va recomanar Yeats ara fa uns dos anys però mira ves per on encara no m'havia vagat de llegir-lo. Gràcies per ser tu qui me n'ha ofert un bocinet!! Uns poetes encantadors (el Yetas i Tu). Ja veig que has fet una bona compra!!!

Publicat per Violant 29 Abr 2006, 00:59

Violant, alguna cosa deuries conèixer de Yeats, si més no, aquell vers seu tan cèlebre que diu: Camina dolçament, perquè camines per sobre el meus somnis.
Per altra banda, no ens vulguis comparar.... jo sóc molt més jove!!! :)))))))

Publicat per Ramon 29 Abr 2006, 07:47

Montse, i per allà dalt al Priorat no trobaries cap raconet així? Ja és ben cert que no ho podem tenir tot.
:*)

Publicat per Ramon 29 Abr 2006, 07:58

Però no corris, elur. Ara no te'n dones compte, però ja veuràs d'aquí a no res que la vida corre massa de pressa.
Petons *^^

Publicat per Ramon 29 Abr 2006, 08:00

Ja ho sé ara Ramon, massa que ho sé que corre massa de pressa... ja ens hem polit l'abril, així com si res, amb un sol bufet!
Hi ha una casa, aquí dalt la muntanya que tinc just al davant, que hauria fet les delícies del senyor Yeats, la llàstima és que no se sent gaire la remor de l'aigua, queda un xic lluny, però i la calma que s'hi respira? allà sí que és talment com si el temps s'aturés... prats immensos rodejats de muntanyes, les vaques pasturant alegrement, els ocells fent la seva via sense que ningú els digui res, les flors creixent per tot arreu, a la tardor els prats plens de camasecs, i a les arbredes s'hi troben escarlets, trompetes, rossinyols (vaquetes)... a la primavera els marges plens d'espàrrecs, a l'estiu un jerseiet mai fa nosa cap el tard i a l'hivern, segur que hi neva de tant en tant... és un bocí de paradís allò! Baixes uns quants prats i ja ets al rierol... i només se sent la remor de l'aigua i de l'aire entre les fulles... i com sempre, toti estar en un estat immillorable, no hi viu ningú. El masover puja i baixa cada dia del poble.
Qui tingués uns quants millonets per aconseguir-la!! ;)
Un petó!

Publicat per elur 29 Abr 2006, 09:50

bon dia Ramon
al priorat hi tinc un raconet i ja m'ho he plantejat moltes vegades... però des d'allà no veig el mar i em moriria en quatre dies...
i tampoc m'ho puc imaginar anant-t'hi sola
(tu ja m'entens)

la remor d'aigües també pot ser de mar, oi?
(si tingués un lloc així, ja hi seria)
petons

Publicat per montse 29 Abr 2006, 10:17

Ais! elur, aixó no es fa, dona! aquestes temptacions de bon matí... digues-li a aquest masover que quan es jubili em guardi el lloc per a mi. T'ho dic en sèrio, perquè allò dels milions...
:)))

Publicat per Ramon 29 Abr 2006, 11:30

Montse, és que tu ho vols tot, dona. El Priorat és un lloc preciós, i aquest racó tranquil vora el mar em sembla que ja no existeix. Només cal que ressegueixis la costa de punta a punta i vegis el que hi ha.
(amb el bé que s'està sol. Tu ja m'entens)
Petons.

Publicat per Ramon 29 Abr 2006, 11:34

tens raó, un lloc així ja no existeix ni a cadaqués.
Des del meu racó del priorat ni tan sols l'intueixo el mar... i només demano poder veure'l, ni que sigui de lluny com el veig ara des de casa.
ai, vols dir que s'està bé sol?
si tu mateix quan cantes la solitud, la plores
aaaiiisss...

(un somriure)
(apa, i ja et deixo tranquil per avui)

Publicat per montse 29 Abr 2006, 11:51

Molt bonica la referencia d'Irlanda, ja saps que aqui n'hi ha dos que t'esperem en candeletes!!
Guinness n'hi ha segur.

Publicat per JosepArnau 01 Mai 2006, 16:08

Ai, Josep Arnau, no creguis que és per falta de ganes, que no faig un vol.
Amb Guinness o sense! ^^

Publicat per Ramon 01 Mai 2006, 18:47