ostres Aladern... llegir-te després d'haver passat una nit d'aquestes, és... sorprenent...
Un petó!

Publicat per elur 25 Abr 2006, 12:22

ostres, elur... no m'ho diguis!

Publicat per Ramon 25 Abr 2006, 13:02

Quina imatge més engoixant, m'ha recordat una d'aquelles nits d'insomni fet-me mil preguntes sense resposta.

Publicat per Violant 25 Abr 2006, 19:54

angoixant... potser sí. I segons com t'ho miris. Pensa que la vida és un "tot", i només en l'acceptació d'aquest "tot" trobem la plenitud. Convicció/buidor, gairebé un oxímoron. L'angoixa, entre moltes altres raons, pot ser una manca de sentit de la totalitat, del que jo sóc. Quan NO es percep la persona, l'ésser, ens queden les conviccions. Un suport canviant, inestable, un brou del cultiu per l'angoixa.
Uf! deixem-ho, m'estic enrotllant i filosofar no és el meu.

Publicat per Ramon 25 Abr 2006, 22:01

Sí, la nit fa por quan no es pot dormir i surten els interrogants. :(

Publicat per jaka 25 Abr 2006, 22:38

La totalitat?percebre l'ésser?

I quan cada dia et lleves i penses...qui coi sóc?

Publicat per Dunna 26 Abr 2006, 01:41

gràcies, Dunna.
Jo sóc això: jo sóc.

Publicat per Ramon 26 Abr 2006, 08:03

les preguntes que sorgeixen de nit són irracionals i irrefrenables, males passades de la ment. Últimament veig que el canvi de temps n'està escampant a tort i a dret. Jo avui he passat un nit com el teu haikú i, de moment, un dia com el dibuix

Publicat per Mery Cherry 26 Abr 2006, 10:50

ostres, ostres... deu haver estat com una premonició. Doncs mira que jo res de res, eh!
:))

Publicat per Ramon 26 Abr 2006, 11:56

Això és telepatia blogger: avui he passat una nit així, però sembla que la llum del sol ha il.luminat una mica els interrogants... estic arribant a les respostes...

Publicat per Nica 26 Abr 2006, 13:45

Tu també, Nica? ja començo a creure que tinc poders paranormals! :)))
Apa petons, i que et vagin arribant les respostes. ^^

Publicat per Ramon 26 Abr 2006, 13:53