loCEL

Acaba d'aparèixer el llibre Plantes del port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals (Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre', Ulldecona, 2008), de Ferran Royo, Lluís de Torres, Salvador Cardero, Rafel Curto, Manolo Arrufat, Jordi Beltran i Álvaro Arasa.

El dimarts 15 d’abril, a les 19,30h, es va presentar a la sala polivalent de la biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa; i el dimarts, 22 d'abril de 2008, a les 20.00 h, a la Sala d’Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d'Amposta.

El llibre ha comptat amb l'assessorament lingüístic de Joan Beltran Cavaller.

Podeu trobar més informació a la web del Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre'.

Divendres 11 d’abril a les 20.00 h al Museu del Montsià d’Amposta va tenir lloc la presentació de les actes del II Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, editats per Onada Edicions (Benicarló 2008), a cura de Miquel Àngel Pradilla Cardona, en dos volums.

A continuació apuntem els articles publicats:

Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa

-    Agut Clausell, Fàtima: “Teatre i teatralitat al calendari festiu del Baix Maestrat”
-    Alvarez Chavarria, Clara & Gil Solés, Daniel: “Els noms de les biblioteques de les Terres de l’Ebre”
-    Aragonés Salvat, Albert: “La llengua vehicular dels llibres de text d’ESO de català i valencià”
-    Barceló Cortés, Agustí: “Torreblanca: memòria d’un fitònim i paisatge oblidat”
-    Bel Beltran, Agustí: “En realitat, els lladres no eren ampostins -Un ianqui a la diligència d’Amposta a la Ràpita-”
-    Benavent Serena, Salvador: “Les bandes de música: entitats culturals en evolució”
-    Buj Alfara, Àngela: “Marques d’ús en informants del Montsià”
-    Camacho Molina, Tomàs: “La revista Recapte del MRP de les Terres de l’Ebre”
-    Cid Català, Josep-Sebastià: “Composicions de la Ribera d’Ebre a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”
-    Cubells Bartolomé, Olga: “El camp semàntic dels animals vertebrats i invertebrats a la Ribera d’Ebre. Una mostra d’ecodialectologia”
-    Duran Pino, Rafael Tomàs: “Josep Ferré Royo. Un polifacètic dramaturg ampostí”
-    Fabà Prats, Albert & Pradilla, Miquel Àngel: “Aproximació demolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa”
-    Fabra Noche, Elena M.: “La pintura de Ferran Arasa en el context cultural del segle XX”
-    Gargallo Gil, José Enrique: “Març, marçot; abril, abrilet. Refranys meteorològics i cultura popular a les Terres de l’Ebre”
-    Gil Duran, Núria: “Artistes i representació del territori ebrenc: els autòctons i els turistes dels segles XIX i XX”
-    Gumbau Morera, Felip: “L’estalvi de síl·labes en els parlars tortosins. Una aportació de criteris per a la llengua comuna”
-    Lluis Ginovart, Josep: “El patrimoni arquitectònic a l’antiga diòcesi d Tortosa. Realitats d’un somni dispers”
-    Lluis Ginovart, Josep: “La catedral (1149-1374), focus iluminae”
-    Mateu Beltran, Cèsar: “Una recerca en curs: l’arxiu de Xodos”
-    Monfort, Pau: “Evolució musical i funcional dels diferents components de la banda de música”
-    Pérez Navarro, Vicent Josep: “Una mostra d’etnotexts sobre les activitats tradicionals a la diòcesi de Tortosa”
-    Sanz, Laura: “Epístoles d’un mestre” 
-    Saura Vizcarro, Anna & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Verge Caballer, Joan Anton: “La /a/ àtona final del parlar de Càlig”
-    Serra Masdeu, Anna Isabel: “Els projectes de l’arquitecte Josep Prat i l’academicisme a les Terres de l’Ebre”
-    Subirats Sebastià, Emigdi: “Joan Cid i Mulet”
-    Subirats Sebastià, Emigdi: “Lletres Ampostines”
-    Tena Subirats, Marta: “El català i la immigració. Ús del català entre els joves immigrants del Montsià”
-    Tena Subirats, Marta: “Coneixement del català a la Sénia”
-    Verge Caballer, Joan Anton & Pradilla Cardona, Miquel Àngel & Buldó Escoté, Magda; Güell Segarra, Sílvia & Saura Vizcarro, Anna: “La labiodental fricativa sonora a Canet lo Roig (Baix Maestrat)”

Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa.

-    Arasa Tuliesa, Alvaro: “Quan bufa el vent de llent”
-    Borrell, Cedó, Neus: “El patrimoni de la pedra en sec. L’experiència de la fundació El Solà en el seu l’estudi, divulgació i preservació”
-    Bosch Argilagós, Josep: “La importància de la muntanya en el procés de neolitització a la regió del curs inferior de l’Ebre, segons investigacions al jaciment arqueològic de la Cova del Vidre (Roquetes)”
-    Carbó, Ferrer Josep Lluís: “La Santantonada todolellana”
-    Cardona Mestre, Cristina: “Descripció del procés de producció del treball de pauma. La creació d’un centre de referència dels treballs de pauma a Mas de Barberans”
-    Castellanos Maduell, Eva: “Sirgar pels camins de la memòria”
-    Cervera Soler, María & Portolés Górriz, Ángel: “El curs de catalogació del patrimoni cultural com a projecte cultural en el territori”
-    Cid Català, Josep-Sebastià: “Reptte, un projecte de didàctica i patrimoni”
-    Duch Cortinas, Jordi: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”
-    Fabregat Galcerà, Emeteri: “Cicles econòmics i colonització agrícola al delta de l’Ebre Incidència sobre la població i el medi (segles XII a XX)”
-    Farnós Bel, Àlex: “El patrimoni a les Terres de l’Ebre: de l’oblit a l’ús social, mitjançant la gestió”
-    Ferré Trill, Xavier: “1950-1960: projeccions sociopolítiques del valencianisme nacional”
-    Ferreres Bonfill, Juan Bautista: “Reptes i possibilitats d’aplicació d’un model de desenvolupament turístic integrat als parcs naturals de la Tinença de Benifassà i  dels Ports”
-    Germain Otzet, Josep; Josep-M. Forcadell Roig; Josep Nebot Cerdà; Ferran Royo Pla: “Els espais d’interès natural: estudi, avaluació i preservació”.
-    Jiménez, Natàlia: “La gestió del riu Sénia”
-    Llarch, Manel: “«L’espai viscut». Estudi toponomàstic de la vessant cara mar del Parc Natural dels Ports”
-    Maluquer Ferrer, Joan: “L’arquitectura rural, un patrimoni per estudiar i per protegir”
-    Murià Giné, Amadeu: “Fusta, barques, comerç i els quatre ports abans dels vapors”
-    Oliver Foix, Arturo: “El territori en època ibèrica: un substrat de l’actualitat?”
-    Pastor Batalla, Isidre & Presmanes Ribas, Lluïsa: “Els béns patrimonials no catalogats als estudis d’impacte ambiental: l’exemple de la carretera entre Freginals i Amposta”
-    Pietx, Jordi: “Custòdia del territori: intervenció directa de la societat civil en la preservació dels valors naturals, culturals i del paisatge”.
-    Portolés Górriz, Ángel: “El patrimoni com a desenvolupament del territori”
-    Querol Gómez, Antoni: “La ciutat de Tortosa: «la desamortització, noves funcions i usos urbans»”
-    Roig Vidal, Joan: “Immigració francesa a les nostres terres”
-    Royo Pla, Ferran: “Singularitats de la flora de la regió ilercavònica”
-    Sanz Arnau, Vicent: “Memòria visual de Traiguera al segle XX”
-    Sauch Cruz, Núria: “Els sectors socioeconòmics del territori de la diòcesi de Tortosa durant la crisi de l’Antic Règim”
-    Selma Castell, Sergi: “La valorització del patrimoni cultural”
-    Subirats Rosiñol, Pepa: “Inventari de peces fetes amb pauma a Mas de Barberans. Aproximació a l’intercanvi de peces de pauma per d’altres productes: baratar”
 

L'editorial oferix una oferta als assistents al congrés:
 
a) Art i lletres 25 € (preu llibreria 30 €)
b) Herència patrimonial i sectors socioeconòmics 20 € (preu llibreria 25 €)
 
Les peticions s’han de fer a l’adreça electrònica miquelangel.pradilla@urv.cat (especificant en l’assumpte: publicacions congrés diòcesi). 

L`Editorial Moll ha publicat el primer volum de l`obra Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom I: Àgnats, Condrictis, Osteïctis (1a part), de Miquel Duran i Ordinyana, que ha col.laborat en la revisió del lèxic ictionímic de la segona edició del diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans.

En paraules del Dr. Joan Veny, autor del pròleg, ens trobam davant un llibre "que fa una revisió dels noms científics i vulgars dels nostres peixos, en ressegueix la seva transmissió amb labor detectivesca i en traça descripcions acurades i assequibles al lector mitjà, sense renunciar a les exigències científiques; un llibre fet per un rar centaure ictiòleg i lingüista, que farà les delícies dels que se senten atrets per les espècies marines i els seus significants, un doble tresor, etnogràfic i lingüístic, que hem de maldar per protegir i salvaguardar com la part més preuada del nostre patrimoni".

 

 

Dimecres 9 d’abril, a les 17 h, a Tortosa, tindrà lloc la presentació de l’estudi Ofercat de la ciutat de Tortosa, a la sala d’actes de la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, al carrer de Montcada, 23.

L’Ofercat és una eina que mesura l’oferta de llengua catalana de qualsevol població de parla catalana. A través d’una sèrie d’indicadors, aquesta aplicació permet fer una fotografia -en un moment determinat- del grau de presència de català en un territori.

Els àmbits que estudia l’Ofercat de Tortosa són: l’Administració pública (local, de la Generalitat, de Justícia i estatal), el sector econòmic, la societat i l'oci, els mitjans de comunicació, la sanitat i l'educació.

Font: CNL Terres de l`Ebre.

Més informació: Noves SL.

Dissabte 29 de març de 2008, de 17.30 a 18.30 h, presentem la publicació de les actes de la jornada 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005), a la Sala Jordi Brull, a la plaça Pati de la Immaculada, 1, de Jesús (Tortosa), en el marc de la I Jornada in memoriam de Josep Panisello.

El llibre recull les comunicacions de Jordi Ginebra Serrabou, Àngela Buj Alfara, Lluís Gimeno Betí i Xavier Rull i Muruzàbal, sobre diversos aspectes de la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC.

Hi esteu convidats.

Per a més informació, visiteu esta pàgina web del CEL.

Dissabte 5 d'abril de 2008 la UPV Alcoi acollirà la XIII Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. Enguany, porta per títol 'La planificació lingüística a Espanya i Europa. XXV anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià'. En el marc d'aquesta jornada s'analitzà la planificació lingüística del valencià i d'altres llengües en l'any del XXV aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. La jornada s'iniciarà amb les ponències de Rafael L. Ninyoles (sociòleg) i Lluís Aguiló (Acadèmia Valenciana de la Llengua), que parlaran sobre la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Posteriorment, tindrà lloc una taula redona, en què es parlarà de la situació jurídica i les mesures de foment de l'ús en diverses comunitats autònomes amb llengua pròpia. En aquesta taula participaran Rafael L. Ninyoles, sociòleg; Joan Melià, de la Universitat de les Illes Balears; Paula Casares, de la Universitat Pública de Navarra, i María Pilar García Negro, de la Universitat de la Corunya. A la vesprada, Miquel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalunya, parlarà sobre el multilingüisme a Europa. La jornada finalitzarà amb l’actuació de Llorenç Giménez com una activitat ludicoreflexiva sobre la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. La jornada ha estat organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans (Delegació d'Alacant), la Universitat Politècnica de València, la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià i el Centre Ovidi Montllor d'Alcoi. També compta amb el suport de l'Ajuntament d'Alcoi. La inscripció té un cost de 25 €, i inclou la matrícula, la documentació, el certificat d'assistència, l’esmorzar i el dinar. A l'enllaç inferior podeu trobar un fitxer pdf amb el programa. També podeu incriure-us a través de l'enllaç inferior. Més informació: Universitat Politècnica de València Campus d'Alcoi Àrea de Promoció i Normalització Lingüística Centre de Formació Permanent 96 652 84 84 - cfpalcoi@cfp.upv.es

Més informació: Matrícula en línia

Documentació annexa: PROGRAMA.pdf

 

 

El programa Caçadors de paraules de TV3, aquest dilluns 17 de març, a les 21.45, emet el capítol 29 dedicat al català de la Franja.

El programa recorre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, per escoltar i viure el català de la gent de la Franja, i de passada tastar els millors productes. Dels panadons de Tolba a l'oli de Maella, i dels gelats del Campell a les figues de Fraga.

Ara el podeu veure a TV3 a la carta.

 

El 28 de març torna la Gimcana de les llengües de Tortosa.

Animeu-vos i participeu-hi.

 

 

Aquí podeu descarregar-vos el tríptic. 

 

El programa Caçadors de paraules de TV3, aquest dilluns 18 de febrer, a les 21.45, emet un capítol dedicat al parlar del Delta de l'Ebre.

El programa s'acosta a la Festa de la Sega, que recrea els vells mètodes tradicionals per recollir l'arròs, visita una barraca de Sònia Tomàs, de la Cava, al municipi de Deltebre i recorre les basses a dalt d'una barqueta de perxar amb Josep Bertomeu "Polet", un dels millors coneixedors del Delta, entre altres coses.

El podeu veure a Vídeos a la carta. 

 

Els dies 28 i 29 de març la sala Jordi Brull de l’ajuntament de l’EMD de Jesús acollirà un seguit de ponències i comunicacions que tindran una doble vessant: l’acadèmica i la d’homenatjar la figura d’aquest intel·lectual jesusenc.

La jornada està organitzada per la URV, els departaments de Cultura i Educació de la Generalitat, l’IRMU i l’EMD de Jesús.

Podeu descarregar-vos el tríptic informatiu ací: 

 

Programa

Divendres, 28 de març

15.30 h-16.00 h Lliurament de materials als assistents.

16.00 h-16.30 h Presentació de la jornada.

16.30 h-17.00 h Laudatio de Josep Panisello. Àngel Ismael Hierro (president del Moviment de Renovació Pedagògica de les Terres de l’Ebre)

17.00 h-18-00 h Ponència “L’estandardització a les comarques de la diòcesi de Tortosa”. Miquel Àngel Pradilla Cardona (professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)

18.00 h-18.30 h Pausa-cafè

18.30 h-19.00 h Comunicació “Els mots tortosins en el context de la llengua formal”. Joan Beltran (coautor, amb Josep Panisello, dels manuals Cruïlla i Aïnes)

19.00 h-19-30 h Comunicació “Allò que no diuen mai els llibres de text”. Àngela Buj (professora de la Universitat Rovira i Virgili)

19.30 h-20.00 h Comunicació “El dialecte tortosí segons els llibres de text”. Albert Aragonés (professor de l’IES-SEP de l'Ebre)

22.30 h Recital. Jesús Fuster i l'espectacle "Lletres d'aigua". Lloc: Casal Jesusenc

Dissabte, 29 de març

9.30 h-10-30 h Ponència "La variació geogràfica i el model lingüístic de referència: el cas del lèxic de les terres de l'Ebre". Josep Martines (professor de la Universitat d’Alacant i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)

10.30 h-11.00 h Comunicació “Les entranyes del model de llengua de La Veu de l’Ebre”. Núria Espelta (llicenciada en Filologia Catalana i correctora de La Veu de l’Ebre)

11.00 h-11.30 h Comunicació "El model de llengua en la premsa digital del territori". Albert Aragonés, Jordi Duran i Montserrat Ingla (autors del llibre Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre)

11.30 h-12.00 h Pausa-cafè

12.00 h-13.00 h Ponència “Geolingüística a les comarques de la diòcesi de Tortosa”. Pere Navarro (professor de la Universitat Rovira i Virgili)

13.00 h-13-30 h Comunicació "La Ribera d'Ebre: comarca de transició subdialectal". Olga Cubells (professora de la Universitat Rovira i Virgili)

13.30 h-14.00 h Comunicació "Dialectologia i globalització: la variació que desapareix?" Carles Castellà (professor de l’IES Roquetes)

***

16.00 h-17.00 h Ponència “Català occidental i model formal”. Ramon Sistac (professor de la Universitat de Lleida i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)

17.00 h-17.30 h Comunicació "La fraseologia i el refranyer popular: una eina educativa i un lligam geolingüístic". Mònica Montserrat (professora de la Universitat Autònoma de Barcelona)

17.30 h-18.30 h Presentació dels llibres:

- Presentació de l'acte d'homenatge a Josep Panisello dels antics alumnes del Col·legi de la Immaculada de Jesús. Lluís Pegueroles i Àngels Costa

- 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2005). CEL. Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC

- Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.)

- Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.).

18.30 h-19.30 h Cloenda. Presentació del premi Mestre de mestres i atorgamen, in memoriam, a Josep Panisello.

 

El programa Caçadors de paraules torna a TV3 cada dilluns a les 21.30 h.

En esta nova temporada, que s'emetran 13 capítols, tenen previst dedicar un programa a la Franja i una altre al Delta de l'Ebre.

L'editorial Ara Llibres va publicar l'any passat un llibre basat en els programes de la primera temporada, que va dedicar un capítol al català de l'Ebre.

 

Entorn i vigència de l'obra de Fabra. Actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Edició a cura: Anna Montserrat i Olga Cubells. Cossetània, Valls, 2007. Col·lecció: Antines; 11

A l'octubre de 2007 va aparèixer aquest volum que aplega vint-i-vuit ponències i comunicacions presentades a les actes del II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a Tarragona del 7 al 9 d’abril de 2003.

Entre els treballs, n’hi ha de signats per personalitats de prestigi del món científic i acadèmic, imprescindibles en un recull com aquest, però també per lingüistes menys coneguts, sovint a causa de la seva joventut, que enriqueixen el volum col·lectiu amb perspectives diferents, derivades d’unes activitats professionals també diverses.

Les contribucions d'estudiosos amb vincles a la nostra associació són nombroses: "Gèminis: l’oasi cultural de la segona postguerra a Tortosa" (p. 39), de Montse Castellà Espuny i Tere Izquierdo Salom; "El Fabra que vindrà. Encara més sobre els fonaments ideològics de la reforma fabriana" (p. 51), de Jordi Ginebra; "El policentrisme normatiu: una nova conjuntura estandarditzadora per a la llengua catalana?" (p. 133), de Miquel Àngel Pradilla Cardona; "La via tortosinovalenciana de per i per a" (p. 209), de Joan Mascarell i Xavier Rull; "El problema gràfic dels compostos" (p. 253), de Xavier Rull; i "Influència del diccionari de Pere Labèrnia en el diccionari de Pompeu Fabra" (p. 317), de M. Teresa Domingo Masdéu.

Des de la pàgina de Cossetània, us podeu descarregar les primeres 25 pàgines i consultar l'índex, la presentació i l'article "La convergència sintàctica" d'Antoni Arnal i Bella (URV).

Enguany, entre el 17 i 19 de desembre, està previst de celebrar el tercer col·loqui, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili. Si voleu més informació, podeu descarregar-vos la primera circular.

 

Dissabte 29 de desembre, a les nou de la nit, tindrà lloc la presentació del llibre Vida de la parròquia de Campredó, del rector Víctor Cardona i del veterà historiador Josep Eixarch. Es tracta del llibre parroquial més antic de Campredó, entre 1917 i 1925. Compta amb un pròleg il·lustratiu de Mn. Víctor Cardona i aporta dades sobre batejos, matrimonis i defuncions ocorreguts a Campredó durant aquestes dates.

 Des de Benassal, Carles Salvador se’ls va anticipar: el 13 d’octubre de 1932 ja havia escrit el "Vocabulari ortogràfic" i començava a redactar les lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis

Commemorem enguany els 75 anys d’un esdeveniment molt important com és la unificació ortogràfica pactada a Castelló el 21 de desembre de 1932 pels principals escriptors i entitats culturals valencianes. Des de la seu de l’IEC a Castelló, Vicent Pitarch ha preparat un seguit d’actes, amb la col·laboració de gran nombre d’entitats, per recordar l’efemèride. El motiu d’este escrit és demostrar que Carles Salvador s’havia anticipat a eixa signatura amb la preparació d’un "Vocabulari ortogràfic" i una "Gramàtica" que explicava aquelles normes teòriques i les fea fàcils d’aprendre de forma pràctica.

Dos són els antecedents que li van permetre anar per davant: primer, l’aparició el març de 1932 del setmanari El Camí (el més important de tota la premsa valencianista de preguerra, en paraules de Vicent Simbor). Des del primer moment va usar una ortografia molt apropada a la propugnada per Pompeu Fabra, i que en la pràctica seria la normativa que es va aprovar de forma definitiva a Castelló el següent desembre.

El segon va ser la participació, la segona setmana d’agost de 1932, a l’Escola d’Estiu de l’Escola Normal de Barcelona. Allí, davant de centenars de mestres, va presentar una ponència en sessió presidida per Pompeu Fabra. De tornada a Benassal, en un parell de mesos va redactar un vocabulari ortogràfic de més de 6000 paraules per facilitar la seua escriptura uniforme. Es va basar en el Vocabulari ortogràfic abreujat del mateix Fabra, publicat el 1926, amb mínims canvis (per exemple, els verbs acabats en –itzar passen a –isar, i manté altre a més d’atre). El llibre estava acabat a Benassal el 13 d’octubre de 1932 (com ha documentat el professor Simbor a una carta dirigida a Adolf Pizcueta), però no es va publicar fins un any després, el 1933.

Una vegada acabat el vocabulari, Carles va començar a redactar les lliçons pràctiques de gramàtica. La idea era redactar unes lliçons breus i fàcils d’entendre, amb molts exemples i amb exercicis pràctics que els alumnes resoldrien pel seu compte i enviarien per correu a les oficines del setmanari perquè els les corregiren. Aquí Carles es basava en els Exercicis de gramàtica catalana" (editats des de 1927 en quatre parts: Ortografia, Morfologia, Sintaxi i Prosòdia) de Jeroni Marvà (pseudònim d’A. Martorell i E. Vallés).

El resultat va ser el "Curs d’Ortografia" amb 26 lliçons, que es van publicar setmanalment a El Camí a partir del 4 de març de 1933. El seu èxit va motivar que es reeditaren conjuntament en forma de llibre (Ortografia valenciana, de 1934 i 1937). I es van continuar a partir del 10 de març de 1934 amb el "Curset de Morfologia per correspondència", amb 23 lliçons, que es van editar conjuntament en forma de llibre el 1935. El 1937 Salvador anunciava la propera edició dels volums de sintaxi i fonètica, que el final de la guerra va retrasar molts anys.

Finalment, aquestes dues obres, amb unió de la Fonologia, Sintaxi i Prosòdia, van donar lloc a la Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, editada per primera vegada el 1951 com a text docent dels Cursos per Correspondència de "Lo Rat Penat" iniciats el 1949. Esta obra de Carles Salvador, reeditada fins a la dècada de 1990, és el llibre que més vegades s’ha reeditat en tota la història del llibre valencià, i el manual amb el qual tots aprenien el valencià fins fa poc més d’una dècada.

Per tant, és ben cert que les Normes es van signar a Castelló, amb el suport majoritari dels escriptors valencians del moment, però també s’ha de dir que el seu desenvolupament pràctic, amb lliçons i exercicis gramaticals, i un vocabulari ortogràfic, el va fer Carles Salvador des de Benassal (i des de setembre de 1934 a Benimaclet, barri de València). Com a record d’aquest fet, a Benassal hi ha una placa a la casa de la plaça de Balasc d’Alagó on va viure entre 1923 i 1934.

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona. Fundació Carles Salvador)

 

 

 

 L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat les actes de la I Jornada d'Onomàstica, toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, que va organitzar a Sant Mateu, els dies 24 i 25 de novembre de 2006, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Mateu, el Centre d'Estudis del Maestrat i el Centre d'Estudis dels Ports.

El llibre, que porta per títol Actes de la I Jornada d'Onomàstica (Sant Mateu, 2006), conté comunicacions sobre toponímia i antroponímia del Maestrat i dels Ports, a càrrec d'Àngela Buj Alfara, Pere-Enric Barreda, Jesús Bernat Agut, Núria Carod, Ernest Querol, Josep-Antoni Verge, entre altres.

 

Sumari

Figueres Górriz, Ascensió. “Presentació”, p. 7

Barreda, Pere-Enric. "Toponímia d'origen antroponòmic de la Tinença de Culla i Ares", p. 11-20.

Bellés, Paco. "Els malnoms de Culla", p. 21-36.

Beltran Zaragozà, Andreu, “El llibre parroquial de Benlloc (1554-1593)”, p. 37-48.

Pérez Piquer, Aigües Vives. "Els treballs toponímics de l'AVL", p. 49-55.

Bernat Agut, Jesús. "Toponímia de la cartografia de Vistabella entre 1911 i el 2005", p. 57-100.

Buj Alfara, Àngela. "De Benicarló a Benissanet: notes toponímiques de les comarques centrals", p. 101-114.

Carod Segarra, Núria. "Toponímia de Sant Mateu", p. 115-126.

Casanova, Emili. “La normalització de la toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del Domenge > Torre d'en Doménec”, p. 127-132.

Coloma, Xavier. "Classificació dels topònims de Xert", p. 133-138.

Ferrando Muria, Aureli. "La derivació en la toponímia de Culla i la seua rellevància semàntica. El cas de Culla (Alt Maestrat”", p. 139-142.

Ferrer, Ramon. “Ullada a l'antroponímia medieval de Sant Mateu”, p. 143-147.

Guardiola, Ferran. "Els treballs d'Eixarch Frasno", p. 149-162.

Mateu Bellés, Joan. "Geografia i toponímia del Maestrat. Els espais humits temporals", p. 163-175.

Nieto Ballester, Emilio. "Xodos i Sorita: el que el mestre Coromines va dir-ne i el que nosaltres podem afegir-hi", p. 177-183.

Querol, Ernest, "Morella és un orònim", p. 185-200.

Ribés Pallarés, Josep-Miquel. "Aproximació a la toponímia urbana de Costur", p. 201-216.

Verge Caballer, Josep-Antoni. "Significació del topònims rurals del terme de Rossell", p. 217-233.