loCEL

Diumenge 7 de novembre a Maella tindrà lloc la 20a Trobada Cultural del Matarranya.

Com a acte central es commemorarà el 10è. aniversari de la revista Temps de Franja i la presentació de número 100 amb nou format.

La diada començarà amb un cercavila amb els Gaiters de Maella, a les 11 del matí.

Acte seguit, a l'Ajuntament l'acte de commemoració del 10è. aniversari de la revista Temps de Franja, seguit d'una taula rodona sobre la publicació mensual de totes les comarques de la Franja.

A les 14:15, dinar de germanor, al que podran assistir tots els que vulguen, reservant al telèfon 978 85 15 21 o 628 69 77 51 abans del dia 30 d'octubre.

Per la tarda, l'acte literari i musical dedicat als cantautors de la Franja.

Finalitzarà la jornada amb la interpretació del "Canto a la Libertad" de José Antonio Labordeta.

Font: Ascuma.
 

Des de principis d'any, es poden consultar en línia els 24 números del Butlletí de Dialectologia Catalana, la revista de l'Institut d'Estudis Catalans que va editar entre 1913 i 1936, al portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), un portal impulsat per la Biblioteca de Catalunya.

En aquesta revista es van publicar tres vocabularis essencials per a l'estudi del dialecte tortosí:

  Vocabulari català de Tortosa, de F. Mestre i Noé, precedit d'una Nota preliminar de Pere Barnils: núm. 3, p. 80-114.

  Contribució al vocabulari de la navegació fluvial (Móra la Nova), d'H. Costa i G. Raig: núm. 9, p. 64-67.

  Vocabulari de Pena-roja (Baix Aragó), de M. Pallarès (sic): núm. 9, p. 69-72.

A més, també val la pena tindre en compte algunes ressenyes d'altres treballs que s'hi van publicar:

  Giripigues tortosines (1915), F. Mestre i Noé: número 3, p. 142.

  "Termes dialectals de la comarca de Gandesa" (1919), de J. Amades: núm. 7, p. 90.

  Vocabulari del Maestrat (1922) de Garcia Girona: núm. 11, p. 140-141.

  "Algunes característiques lingüístiques del Maestrat" (1928), d'A. Griera: núm. 18, p. 163.

 

En definitiva, una bona notícia.

El número 13 de la revista Recerca, editat per l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, dedica un dossier a la llengua i a la literatura, centrat en els escriptors tortosins al voltant del segle XIX i XX.

El dossier inclou tres articles: "La Renaixença del català a Tortosa (1878-1938)", d'Emigdi Subirats; "L'obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira", d'Albert Aragonés i Joan Vidal; i "Actituds dels escriptors tortosins de princicipi de segle XX davant la polèmica sobre les Normes Ortogràfiques", de Miquel Estrampes i Carme Macià.

A més a més, s'hi publiquen "Algunes notes sobre centres terrissers desapareguts de les Terres de l'Ebre", d'Elena Espuny; "La dolçaina: estudis i reculls dels cronistes, etnòlegs, folkloristes i músics catalans del tombant dels segles XIX i XX", de M. Carme Queralt; i "Un cas de "guerra" domèstica a Tortosa l'any 1401, descrita pel notari Ramon Ortolà, el reu, en una carta rimada a la muller", de Curt Wittlin, entre altres.

La primera presentació de la revista està prevista diumenge 18 d'abril, a partir de les 17.30 h, en el marc de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, a Jesús.

Ha sortit el número 19 de Miscel·lània del CERE (2009), la revista editada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. La revista du un monogràfic sobre Flix i inclou dos articles d'interès lingüístic i literari: un sobre la toponímia de Vinebre i l'altre sobre la poesia d'Artur Bladé i Desumvila:

"Aproximació a la toponímia vinebrana" de Sílvia Veà.

"Misèria de poesia i l’estada de Bladé a la Tortosa republicana", d’Emigdi Subirats.

Font: Lo rogle de Josep M.

 

Aquest mes d'abril ha aparegut el primer número de la revista mensual Novacat, una revista dirigida per Àlex Ferrer, responsable de l'editorial Aeditors, amb seu al Perelló, amb un format de dimensions espectaculars (63 x 42 cm) que permet, per exemple, reproduir a la contraportada el cal·ligrama "Jaculatòria" de Joan Salvat-Papaseit com un veritable pòster.

Què hi podem llegir? Sobretot, articles d'opinió d'escriptors ebrencs (Andreu Carranza, Cinta Mulet, Josep Igual, Emigdi Subirats, Tomàs Camacho, Josep Manuel San Abdón) i també d'altres (Gabriel Pena i Ballesté, Lluís Busquets i Sala i Ignasi Revés), en els quals predomina la denúncia despersonalitzada dels polítics o del seu llenguatge, però també hi sovinteja la reivindicació identitària i el desencant geopolític propi d'aquestes terres de la Catalunya Nova, amb un pessic d'esperança i desigs de renovació. D'entre tots, vull destacar l'article "Llegir i parlar", del company i amic Tomàs Camacho Molina, en el qual destaca la tasca de la nostra associació que "ens poden mostrar la possibilitat d'un camí encertat per a l'exercici de la literatura al nostre territori".

Ara que els articles d'opinió autèntics gairebé han desaparegut de la premsa comarcal, on les pàgines d'opinió i les cartes al director són plenes de col·laboradors desinteressats, la notícia d'una publicació com aquesta es pot qualificar de bona nova.

A més a més de ressenyes breus sobre llibres, pel·lícules o anuncis publicitaris, a les dos pàgines centrals Maria-Josep Margalef presenta i entrevista l'escriptor Albert Guiu.

Es tracta, doncs, d'una revista cultural d'opinió que obri una nova finestra als escriptors batejats amb l'autònim d'ebrencs i als "pocs i escampats" lectors d'estes terres.

Albert Aragonés

Diumenge 19 d'abril, a les 11.30 h, el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC presenta el número 3 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Aragonés i tindrà lloc a la plaça Pati de la Immaculada, de Jesús, en el marc de la III Fira literària Joan Cid i Mulet que se celebra del 16 al 19 d'abril a Jesús.

Ens complau anunciar que acaba de sortir el tercer número de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, editada pel Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC.

Es tracta d'un volum de 208 pàgines amb articles sobre la llengua i la literatura de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat, escrits gairebé tots per estudioses i estudiosos d'estes comarques.

El preu de venda és 10 euros. Si esteu interessats a adquirir-ne un exemplar, la podeu trobar en aquests punts de venda:

Llibreria d'en Carbó, Tortosa
Llibreria Voltes, Tortosa
La 2 de Viladrich (també en línia), Tortosa
Llibreria Valldepérez, Roquetes
Llibreria Rafales & Solé, Amposta
Esport Llibre Paper, Alcanar
Papereria Puey, Gandesa
Llibreria Fontcalda, Gandesa
Estanc, Horta de Sant Joan
Serret Llibreria Papereria (també en línia), Vall-de-roures
Llibreria de la Rambla, Tarragona
La Capona Llibreria, Tarragona
Alibri, Barcelona 

Trobareu més informació en aquesta pàgina del web del CEL: http://www.alcanar.com/entitats/cel/becerolesportada.htm

Ha aparegut un nou número de Noves SL. Revista de Sociolingüística (hivern 2009), editat per la Secretaria de Política Lingüística.

D'aquest número destaquem els articles del company Natxo Sorolla, Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s'acaben les classes, una síntesi i anàlisi de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya i De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja, amb Vanessa Bretxa i Llorenç Comajoan.

El número 2 de la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura (2006), editada pel CEL ja es pots consultar al portal RACO. Revistes Catalanes d'Accés Obert, gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner.

Aquest mes es posarà a la venda el número 3 de la revista.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua convoca unes Beques per a la realització de treballs d’investigació lingüística sobre el valencià. Podeu llegir les bases que apareixen al DOGV 27-1-2009.

Les ajudes tindran un import global de 100.000,00 €.

Es valoraran prioritàriament aquelles investigacions al voltant dels aspectes següents:

– Documentació i estudi d’escriptors valencians medievals (Ausiàs March, Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer...).
– Documentació de cultura popular valenciana: la cançonística.
– Estudi de les bases de dades i bibliografies existents d’escriptors valencians del segle XX, especialment de la segona mitat del segle.
– Recull, transcripció i estudi de “miracles vicentins” d’interés lingüístic o literari.
– Diccionari fester valencià (falles, fogueres, gaiates, moros i cristians, etc.).
- Diccionari de dubtes en els usos lingüístics del valencià.
– L’ús de llengües en l’àmbit empresarial.
– Les actituds de la joventut davant de l’ús del valencià.
– Vocabulari i terminologia toponímica, relacionada amb els regadius, d’una comarca valenciana.
– Toponímia de les serres valencianes.
– Aspectes de morfologia i sintaxi del valencià des d’una perspectiva sincrònica o diacrònica.
– Qüestions gramaticals dubtoses del valencià actual.
– La presència del valencià en Internet.
– Reculls lèxics locals i comarcals.
– Vocabulari dels noms populars de les plantes a la Comunitat Valenciana.

Els treballs resultants de cada investigació s’hauran de presentar en paper per triplicat i en suport informàtic abans del 5 de desembre de 2009.

El termini de presentació de les sol·licituds i de la documentació s de 30 dies naturals a partir de l’endemà de la publicació d’esta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, és a dir, fins al 26 de febrer de 2009.

En el número 65 de la revista Llengua Nacional (quart trimestre 2008) ha aparegut una ressenya sobre el recull de conferències de la jornada 10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2005), una jornada que va organtizar el CEL a finals del 2005 i que va publicar el 2007.

Gràcies, Xavier.

 

10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 1995-2005 (Albert Aragonés, ed.).Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC, Alcanar 2007
 
L’any 2005, amb motiu del desè aniversari del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC1), es va fer a Tortosa una jornada d’estudi i reflexió sobre aquesta obra. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans. La majoria d’intervencions d’aquella jornada s’han recollit en un llibre (que conté, a més, una introducció de Carles Castellà) que pot servir per a conèixer amb més detall com és —i com hauria de ser, si més no en alguns aspectes— el diccionari normatiu. La primera aportació és una anàlisi tècnica del DIEC1 feta per Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili). L’estudi abraça dos àmbits: la planificació del corpus i la tècnica lexicogràfica. En aquesta aproximació, Ginebra no tan sols analitza el DIEC1 sinó que també, ocasionalment, el compara amb el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra —referent immediat— i el Diccionari manual de la llengua catalana (Institut d’Estudis Catalans, 2001), ja que incorpora novetats respecte del DIEC1. Àngela Buj i Lluís Gimeno (Universitat Jaume I) fan dues aproximacions a l’aportació de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i la Plana a la lexicografia catalana. Buj fa un breu repàs dels autors més influents de les Terres de l’Ebre i del Maestrat, com Pere Labèrnia, Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Joan Baptista Manyà; i se centra en l’estudi de dos personatges rellevants: Francesc Mestre i Noé i Carles Salvador (aquest darrer, destinat com a mestre a Benassal). El primer va publicar el Vocabulari català de Tortosa, vinculat a la tasca de recerca de mossèn Alcover (1915 i 1916); i el segon va publicar el Petit vocabulari de Benassal (1943). Buj analitza aquests treballs i els compara amb el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) —el primer— i amb el DIEC1 —el segon—. De la seva banda, Gimeno estudia les aportacions fetes per Mn. Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado al DCVB, i en ressegueix el rastre en el DGLC i en el DIEC1. També fa una aproximació a les aportacions d’aquests autors al món literari. Els estudis de Buj i Gimeno permeten copsar el grau d’influència dels autors ebrencs i maestratencs en mossèn Alcover i Fabra i, de retruc, el grau de presència i representativitat dels mots d’aquesta regió en els diccionaris catalans. Finalment, Xavier Rull analitza la presència de tecnicismes en el DIEC1 (hi fa un contrapunt a les crítiques que havia tingut el diccionari en aquest camp) i fa altres valoracions de caràcter més sociolingüístic relatives a l’equilibri territorial i a l’encaix dels diversos parlars en el llenguatge estàndard en general i en el diccionari normatiu en particular.
 
Xavier Rull
 

La Revista de Llengua i Dret ja està disponible en línia.

També es poden consultar els números anteriors, entre els quals destaquem els següents articles, alguns dels quals hem anat recollint a la bibliografia de la pàgina del CEL:

Núm. 1, 06/1983
El tractament de la llengua en l’Estatut d’autonomia valencià
Lluís B. Polanco i Roig

Núm. 1, 06/1983
Llengua única i llenguatge administratiu únic: el 1r. Curs de Llenguatge en la Documentació Administrativa de la Diputació de València
Joan R. Solé i Durany

Núm. 2, 12/1983
El marc legal del català a l’Aragó
Artur Quintana

Núm. 2, 12/1983
El vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa (MS. de 1272)
Carles Duarte i Montserrat

Núm. 4, 11/1984
Les Constitucions de Catalunya de l’arxiu de la ciutat de Tortosa
Jesús Massip i Fonollosa

Núm. 6, 12/1985
Notes sobre el Llibre de les Costums de Tortosa
Carles Duarte i Montserrat

Núm. 6, 12/1985
Les Costums de Mar de Tortosa
Jesús Massip i Fonollosa

Núm. 7, 06/1986
Un manuscrit de Les Costums de Tortosa retrobat a Mallorca
Jesús Massip i Fonollosa

Núm. 43, 07/2005
Llengua catalana i identitat: ús i model a les Terres de l'Ebre
Montserrat Ingla i Torné

Núm. 44, 12/2005
El valencià a debat. Entre l'ontologisme de l'acadèmia i el relativisme de la realitat
Joaquim Viaplana

Aquest dissabte 17 de gener de 2009, a les 19 h, es va presentar el primer número de la revista Pinna-Rubea. La revista de Pena-roja, al Centre Polivalent de Pena-roja de Tastavins.

El primer número, coordinat per Elena Nito i Natxo Sorolla, és una iniciativa de l'Associació Cultural Tastavins i està dedicat a la música de Pena-roja de Tastavins (Mataranya).

La podeu llegir obrint aquest enllaç: http://www.lafranja.net/pena-roja/pinna-rubea_1.pdf

Font: La Franja (15/01/2009).

El Moviment de Renovació Peagògica de les Terres de l'Ebre ha publicat el número 26 de la revista Recapte dedicat a la cohesió social. En les seues pàgines, entre altres articles, podem llegir la Laudatio de Josep Panisello que va pronunciar Àngel Ismael en el marc de la I Jornada Llengua i ensenyament.

Apuntem a continuació el sumari:

Editorial
Conferència inaugural de la 28a Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre del Dr. Azael Fabregat
Jornada In Memoriam Josep Panisello. Laudatio, Àngel Ismael i Hierro
Els Plans Educatius d’Entorn (PEE), M. Josepa Ribera
Pla Educatiu d’Entorn de l’Ametlla de Mar. Festa de la Diversitat: un exemple de cohesió social, Tere Izquierdo Salom
La cohesió social a través dels grups interactius, Teresa Garcia i Vizcarro i Àngels Nolla i Llorens
Recursos per al nou context sociolingüístic, Eva Sancho Fibla
Llengües a Catalunya, entrevista a M. Carme Junyent
La lectura a la societat actual, Henar Aubeso Roda, Ingrid Rull Soronelles,
Maribel Sancho Romeu i Neus Villalba Arasa
Personatges fantàstics de la nostra literatura popular, Àngels Castellà Fabregat
LLIBRES REBUTS
LLIBRES A LA LLEIXA
TAULA DE REMISSIONS
GRUP BIBLIOMÈDIA DE LA FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE CATALUNYA
TROBADA DE BIBLIOTEQUES ESCOLARS, 3 DE JULIOL DE 2008
JORNADES D’HOMENATGE A GERARD VERGÉS