Sembla que no he estat del tot capaç de fer entendre el que he volgut dir amb el meu apunt anterior. Si més no, algú no ha copsat el sentit del mateix. Ho intentaré de nou d'una forma més planera o més directa. L'apartheid és un sinònim de segregació. El concepte va néixer aplicat al règim polític aplicat a Sud-Àfrica al llarg de molts anys de domini blanc. La segregació té molts i diversos objectius, però una de les seves conseqüències principals és que dibuixa una societat desigual i on les persones no tenen les mateixes oportunitats. Quan jo n'he parlat en l'apunt és des d'aquest darrer convenciment. I és que penso que utilitzar a l'escola criteris de segregació basats en paràmetres de més llestos i menys llestos va en contra d'un objectiu molt lloable per a mi com és el de la igualtat d'oportunitats.

Que a primària hi hagi un Primer A i un Primer B en una escola prenent com a criteri la llestesa dels alumnes és no donar les mateixes oportunitats a tothom. Si em poso a mi mateix d'exemple puc afirmar amb rotunditat que al llarg de la meva etapa educativa, que per cert encara dura, no se'm podria classificar clarament de molt llest o poc llest. Durant uns anys em podien interessar els estudis i durant uns altres no tant. Durant uns anys podia ser un tapassot en matemàtiques i en uns altres anys el bon fer d'uns mestres o unes mestres van aconseguir que les entengués i pugués progressar amb el nivell adequat. Si se m'hagués donat per incapaç d'entendre les abstraccions matemàtiques i se m'hagués condemnat a saber només sumar i restar, avui seria més inepte del que ja sóc. En un determinat moment, si s'hagués renunciat a donar-me els coneixements que es consideraven adequats, hauria quedat despenjat sense oportunitat de reenganxar-me en un altre moment.

Penso que a l'etapa de l'educació obligatòria els nivells exigibles haurien de ser els mateixos per tothom. No tothom pot treure excel·lents, ni hi ha cap obligació de posar-los. Per això hi ha un ventall de notes important que ens mostren l'adquisició dels nivells mínims o dels nivells màxims. També hi ha un ventall de notes que ens mostren la no adquisició dels nivells mínims. Fer segregacions en base a la llestesa del moment de la canalla significa que els nivells mínims dels uns es converteixen en els nivells màxims d'uns altres. I jo no estic gens d'acord amb aquesta pràctica. Acceptar aquesta pràctica a aquestes edats és condemnar a uns nens o nenes a no tenir l'oportunitat d'assolir uns nivells més alts en el futur perquè no han gaudit del nivell indispensable perquè se'ls ha posat un altre llistó més baix. 

La mare de què parlava l'altre dia va tenir un desengany que jo entenc perfectament. Els excel·lents de la seva filla ja no els valorava tant quan va saber que l'excel·lent del grup A no representava el mateix que l'excel·lent del grup B. Jo prefereixo que a la meva filla li posin un Bé corresponent al nivell òptim exigible que no pas un excel·lent havent rebaixat el grau d'exigència dels coneixements adequats. D'aquesta manera sabria que he d'estimular i incentivar amb més força els seus estudis. I els mestres igual. 

Si els índex de fracàs escolar es medeixen amb els paràmetres i la segregació amb que aquestes escoles, o el sistema ecolar, actuen, això significa que estem molt pitjor del què em pensava. I que el fracàs potser no és tant dels alumnes, com del sistema i dels agents que hi intervenen. De tota manera, accepto que hi hagi qui ho vegi diferent de com jo ho veig. Però per més tombs que dono a la qüestió no sóc capaç de veure la justificació d'una pràctica segregadora com aquesta, ni les virtuts de la mateixa.