Avui dia s'ha posat de moda un concepte amb connotacions negatives com és el del "políticament correcte". Anticipo ja que, per a mi, aquest concepte també té una càrrega negativa, o si més no, no positiva o recomanable. En canvi, m'agrada molt el concepte "d'estar a l'alçada". És un concepte molt diferent del políticament correcte i respon a les expectatives que una majoria de persones esperen d'algú altre en determinades situacions, ja siguin positives o bé negatives.

Així, doncs, si rebutjo el concepte políticament correcte, rebutjo, igualment, el de políticament incorrecte. Posem algun exemple. La passada nit de premis de Valls va estar plena d'actuacions en què diferents protagonistes no van estar a l'alçada del que d'ells o d'elles se'n pot esperar. L'alcaldessa de Valls es veu que va perdre els nervis durant la gala de lliurement de premis. Insults, sortides de to, gesticulacions, acusacions, etc. El concepte "d'estar a l'alçada" m'agrada molt perquè el veig intrínsicament lligat a la persona i a la personalitat. Ja no va lligat només a un càrrec, en aquest cas, sinó a la talla i categoria personal del protagonista. Davant una actuació com la que s'explica de l'alcaldessa de Valls en la nit de premis, implica que no ha estat a l'alçada ni com a persona, ni com a alcaldessa.

Les acusacions vertides contra alguns dels organitzadors denoten, també, un cert grau de prepotència en el sentit que un càrrec públic no pot tolerar la crítica, més o menys encertada, vinguda d'un tercre actor. I llavors en fa responsable l'organització o part de l'organització de l'acte.

Penso que es pot afirmar que si algú va fer mal a la XXV nit de premis de la ciutat de Valls, va ser ella. Un mal que no sé si és reparable o no. Voldria creure que el mal es pot reparar perquè l'Institut d'Estudis Vallencs, el setmanari EL PATI, la Fundació Ciutat de Valls, etc, bé s'ho mereixen.

La diferència entre el políticament correcte i "l'estar a l'alçada" és que  aquest estar a l'alçada és una actitud o virtut més creïble que aquell políticament correcte. El políticament correcte no honora ningú, l'estar a l'alçada, el saber estar, sí. Per ser políticament correcte no cal tenir una gran talla personal, per estar a l'alçada sí. I en l'actualitat, des de la meva modesta opinió, cada vegada hi ha menys persones amb una talla personal que imposin. Recordo quan vaig escriure el meu apunt sobre Aung San Suu Kyi, la seva talla personal la farà estar sempre a l'alçada. Fins i tot quan podia aprofitar una desgràcia nacional al seu país en el seu favor, va estar a l'alçada i va demanar a la comunitat internacional que no oblidessin el seu poble i, per tant, no fessin res que pugués augmentar el seu dolor. Ostres, això sí que és estar a l'alçada!

Estem mancats, molt mancats de persones amb gran talla personal i massa sobrats de gent amb poca talla al davant de la nostra societat.

Per últim, i per l'Assemblea de Joves, penso que ells tampoc van estar a l'alçada. La raó o l'oportunisme tampoc eren justificació per ferir de mort una festa amb prestigi com era i és la Nit de Premis de Valls.