Acabo d'arribar a casa i vinc d'exercir el meu vot al local social d'Esquerra Republicana de Catalunya de Valls. Hi he anat xino-xano, passejant i en família. El meu pare, amb prop de 90 anys hi ha volgut anar i un dels meus germans, malgrat haver passat una setmana difícil pel què fa a la seva salut, també. Feia un bon sol i convidava a participar en aquest exercici democràtic que no té parió amb cap altre formació política del nostre país i no sé si en el nostre entorn europeu.

Al migdia havia votat el 52% de l'electorat d'ERC de la comarca de l'Alt Camp. Penso, potser m'enganyo, que és un bon índex de participació a aquestes hores. Voldria que a les vuit del vespre, hora de tancar els col·legis electorals, la participació de la militància hagués estat exemplar. El partit, que tan sols és una eina, bé s'ho mereix. Sobretot, des del meu punt de vista, és important pel nostre país. Fins i tot per aquelles persones que no són del nostre partit, o, fins i tot, no ens han votat mai.

Un dia com avui, estic orgullós de ser republicà, d'esquerres i català. Això darrer no ho he escollit jo, sóc d'on sóc per naixement i per tant no té el mèrit que altres catalans sí que tenen perquè no havent nascut aquí han decidit de ser-ho. El que desitjo amb tot el cor és que demà i la setmana que ve pugui seguir estant orgullós de pertànyer a una organització amb objectius comuns i que paguen la pena.

En una conversa que he tingut avui mateix amb una persona a qui estimo molt, m'he refermat en una cosa que considero important. Jo formo part d'ERC des de fa molts anys, formo part de CCOO de fa força anys, de la Joves de fa molts anys. No he pretés mai que tots i cadascun dels membres de cadascuna d'aquestes organitzacions pensessin i veiessin totes les coses de la mateixa manera com jo les veig. Això només és possible si hom pertany a una organització del qual n'és lúnic membre i a més n'és el dirigent. A ERC, a CCOO i a la Joves hi convivim persones molt diferents, amb personalitats, tarannàs i idees molt diferents sobre qüestions que afecten tots els àmbits de la vida. Ens uneix, però un objectiu comú en l'àmbit que compet a cadascuna de les organitzacions. A vegades discrepem, fins i tot, de les estratègies, però ens uneix la utopia on volem arribar, o l'activitat lúdica o cultural que fem.

Per tant, ens cal, a tots i a totes, tenir una ment molt oberta, tenir molt de respecte per les persones, ser sincers en els nostres plantejaments i obrir-nos als plantejments dels altres sense perdre allò que ens uneix. D'aquesta manera podrem admetre que en moltes coses i aspectes de la vida els uns i els altres podem lluitar conjuntament per objectius comuns malgrat les nostres inevitables diferències. Salut i bon dia a tothom.