L'atur puja, el creixement econòmic es redueix sense arribar a la recessió, ens diuen. L'euribor, un índex que ens té a tots amb l'ai al cor també s'enfila. Els preus pugen i pugen, anar amb cotxe o anar a comprar qualsevol cosa, fins i tot els aliments, fa esgarrifar. I l'únic que baixa és el dòlar, ves quina gràcia. Per una vegada que tenim una moneda forta i no ens serveix de gaire consol. Si anéssim de turisme als EEUU d'Amèrica sí, però amb el panorama que llegim cada dia als diaris no sé si estem massa per viatgets transatlàntics.

El petroli bat rècords, l'euríbor diari bat rècords. Ja veig els bancs carregats de cotxes i cases en propietat. Què en faran de tot això? El banc central europeu avisa que pujarà el tipus d'interès el mes que ve segurament. Com si els preus s'apugessin perquè ens hem begut l'enteniment i haguéssim començat a consumir esbojarradament. No sé, tot plegat em sembla que les mesures com aquesta, o l'enganyifa del Zapatero amb els 400 euros, que no són tals, haguessin d'arreglar alguna cosa.

Jo ja em començo a mentalitzar que ben aviat hauré de començar a agafar la bicicleta per a desplaçar-me per on sigui. Ara que l'electricitat també pujarà el més que ve, m'he proposat de viure com les gallines i comprar-me quatre espelmes per sortir del pas. Com que ningú sap dir-me quan de temps ha de durar tot això, caldrà ser previsors i encomanar-nos a no sé qui perquè ens protegeixi.

Tot plegat potser sí que els milions d'asiàtics que estan abandonant el tercer món per a incorporar-se al segon o primer món faran que nosaltres hàgim de replantejar-nos la vida d'una forma diferent. Potser aquells temps en què uns vivíem tan bé i uns altres, la majoria, tan malament s'acabarà ben aviat. Ja se sap, compartir béns escassos amb més gent comporta costos per aquells que fins ara hem dut una vida de privilegiats.

Ara que tenim un munt de companyies aèries de baix cost, potser ja no les podrem agafar. I qui sap, potser aviat ens tornem a convertir en un país de baix cost on les empreses asiàtiques hi posaran les seves fàbriques productives. Veurem un món al revés? No sé, no sé.

No sóc ni economista, ni sociòleg, ni politòleg, ni res que acabi amb -òleg, però el món es mou i em sembla que ho seguirà fent com ho ha fet sempre, bé per uns i malament per als altres. Seran, els uns i els altres, els mateixos de sempre o s'intercanviaran els papers? Món de canvis ràpids és el que estem vivint els darrers anys, però a molts, masses encara, res no els canvia, la fam, la malaltia, els fenòmens naturals els segueixen castigant dia rere dia. I és que aquests, ja ho va dir algú fa molts anys, sempre estaran amb nosaltres.